dimecres, 29 d’octubre del 2014

Poesia

Ex. Escolta la lletra d'aquesta cançó i respon les següents preguntes:

  • Quin missatge creus que transmet?
  • T'agrada? Per què?
  • Quina figura retòrica té el títol "Fil de llum"?
  • Creus que les paraules rimen? Escriu-ne algun exemple.

 FIL  DE  LLUM
Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant,

quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,

llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira. Espera. Aixeca't sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t'esperen.

Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m'ajudava a avançar,

quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar,

torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.


(Andreu Rifé)

LES FIGURES RETÒRIQUES

Al·literació

Es repeteixen sons en un mateix vers.
Amb la mà dins ta mà en tos ulls em mir.  (Josep Vicenç Foix)



Paral·lelisme
Es repeteix una mateixa estructura sintàctica en dos o més versos.
en els arbres que creixen on no hi havia arbres, 
en les noies que estimen per primer cop, 
en tot allò que comença
(M. Martí i Pol)



Hipèrbaton
S’altera l’ordre sintàctic habitual dels elements d’un vers.
Perquè has vingut han florit els lilàs. (J. Salvat-Papasseit)


Metàfora
Se substitueix un element per un altre amb el qual manté algun tipus de relació de semblança. 
La nau millor per anar lluny / sempre serà un bon llibre. (Emily Dickinson)



Personificació 
S’atribueixen qualitats humanes a un objecte o animal.
M’agrada escoltar les coses com canten. (R. M. Rilke)


Antítesi
S’uneixen dues idees contràries (contradicció). 
Es quan dormo que hi veig clar. (Josep Vicenç Foix)


Hipèrbole
Exageració.
Més enllà de tenir-te no hi ha res. (M. Martí i Pol)


EXERCICIS
Ex. 2.45 Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples corresponents: metàfora, personificació, hipèrbole, antítesi, al·literació.
a) del geni, n’és ell la viva imatge: 
b) eixes ones, mirall de les estrelles:
c) em cremes sense tornar-me cendra: 
d) el meu amic el mar:
e) la lluna guaita sobre les ones:

Ex. 2.46 Identifica en aquests versos les figures retòriques següents: una al·literació, dues metàfores, cinc personificacions, una hipèrbole i una interrogació retòrica.
a) Aigua riallera de dintre els bassals / quan el sol et crida tu hi vas amb un salt.
b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit. / La lluna finestreja per un trauet petit.
c) Per què, per què, enganyosa poesia / m’ensenyes a fer mons? 
d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire / que, per a omplir d’aroma l’aire, / no té lo món millors jardins.
e) La lluna regna damunt les ones, / les ones callen, reposa tot. 



 Per fer el recompte sil·làbic es compten les síl·labes fins a l’última vocal tònica.


En el còmput de síl·labes influeixen els fenòmens de contacte vocàlic i les pauses.


  • SINALEFA: L’última vocal d’un mot forma un diftong amb la primera vocal de la paraula següent.

  • ELISIÓ: Se suprimeix una vocal neutra (a, e) quan es troba amb una altra vocal a o e, sigui neutra o no.



  • Tipus de vers segons el nombre de síl·labes:



    Tipus d'estrofes:




    La rima
    És la repetició de sons (no de lletres) al final d’un vers a partir de l’última vocal tònica. Per saber quins sons es repeteixen, cal identificar la darrera vocal tònica de l’última paraula de cada vers.

    Rima consonant:
    Boira que el cim vas fregant volandera
    Flaire que passes amb l’ala del vent
    Aigua de neu que entre molsa i falguera 
    Dius ta cançó per rocosa pendent

    (Maria-Antònia Salvà)


    Rima assonant:
    Tots els cavallers s’aixequen, 
    mes els raca l’envestida
    «Vergonya, barons, vergonya!», 
    clama el rei en santa ira;
    (Joan Maragall)


    Tirallonga dels monosíl·labs  de Pere IV




    Déu
    i tu, què vols?
    Jo
    doncs jo sols vull
    –ei, si pot ser–:
    un poc de fam
    i un xic de pa .
    un poc de fred
    i un poc de foc .
    un xic de son
    i un poc de llit .
    un xic de set
    i un poc de vi
    i un poc de llet .
    i un poc de pau .
    un poc de pas,
    un poc de pes
    i un poc de pis .
    i un xic de niu .
    un xic de pic
    i un poc de pac
    -o un xic de sou
    i un xic de xec .
    i un poc de sol
    i un poc de sal .
    i un poc de cel .
    un xic de bé
    i un xic de mal .
    un poc de mel
    i un poc de fel .
    i un poc de nit
    i un xic de por,
    i un poc de pit
    i un xic de cor
    i un poc de crit .
    i un xic de llum
    i un xic de so:
    un poc de llamp
    i un xic de tro .
    un poc de goig
    i un xic de bes
    i un poc de coit .

    i un xic de gos.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada