dimarts, 9 de setembre del 2014

Comunicació i textos

En tot procés de comunicació se solen distingir els següents elements:

- Emissor: Persona que utilitza un codi per a emetre un missatge (verbal o no verbal). 
- Missatge: idees, propòsits i intencions que es volen transmetre, en un codi o conjunt sistemàtic de signes.
- Canal: Mitjà o conducte per on es transporta el missatge.
- Codi: Conjunt organitzat de senyals arbitraris que formen el llenguatge mitjançant el qual ens comuniquem.
- Receptor: Persona o persones que reben el missatge i el descodifiquen, tradueixen les paraules idees o sentiments de l’emissor. 
- Context: Permet interpretar el missatge.


Les barreres o tanques són elements que impedeixen que la comunicació arribi o que la seva emissió o recepció es produeixi de manera errònia.
Tipus de barreres:
· Barreres degudes a l’entorn: ambientals, característiques físiques de l’espai, elements deguts a l’organització de l’activitat.
·  Barreres degudes a l’emissor: relacionades amb el codi a usar, relacionades amb l’habilitat de la persona.
·   Barreres degudes al receptor.


ACTIVITAT
Identifica els problemes de les situacions comunicatives d'aquests vídeos:

Visionat: 4'26'' 5'43''

(Plats bruts  Capítol 66: Tinc piu-piu

 https://www.youtube.com/watch?v=aQuSVZ4cX7I




Textos segons el canal
És el mitjà a través del qual ens comuniquem: el canal oral i el canal escrit.
Diferències entre la llengua oral i escrita:


Els textos segons la funció comunicativa
LES PROPIETATS  TEXTUALS

adequació
A qui va dirigit el missatge?
Quines funcions del llenguatge incorpora?
  • selecció de la varietat (dialectal o estàndard)
  • selecció del registre (formal/informal, objectiu/subjectiu...)
  • fórmules i girs estilístics propis de cada comunicació
coherència
Com estructuraré el missatge?
  • selecció de la informació (idees clares i rellevants)
  • progressió de la informació (ordre lògic, tema/rema...)
  • estructura del text (parts, introducció, cloenda...)
  • estructura del paràgraf (extensió, unitat...)
cohesió
Quins recursos faré servir perquè el missatge tingui sentit, i no sigui repetitiu o incomprensible?
  • puntuació (signes, majúscules...)
  • enllaços (marcadors textuals, conjuncions...)
  • anàfora (pronoms, sinònims, hiperònims, elisió...)
  • díctic
  • altres (verbs, determinants, ordre dels elements en la frase...)


L'ADEQUACIÓ
Es tracta de triar els elements que encaixen més amb la situació comunicativa. P.ex. l'ús correcte del grau de formalitat del llenguatge. A ningú se li acudiria anar a un casament vestit amb xandall, no és un vestit adequat per a l'ocasió. En l'ús del llenguatge també cal tenir en compte el context; la situació comunicativa, el receptor, la finalitat de la comunicació, el missatge etc. No tractem de vostè el nostre germà ni tractem de tu una persona de vuitanta anys que no coneixem. Cal triar el registre, formal o informal, segons qui sigui el nostre receptor. Exemples d'errades de registre:
  • Inadequació: ús de formes pròpies del canal oral en un escrit
És inadequat escriure en un treball: És aquest un tema que no vull parlar de moment. Es tracta d'una frase d'ús habitual en la llengua col·loquial però en el registre formal hauria de ser: És un tema del qual (o sobre el qual) no vull parlar de moment.
  • Inadequació: ús de paraules formals en un text col·loquial 
En una conversa entre amics resulta inadequat dir: Estic esmaperdut de sentir-te parlar així. Per aquest registre seria més adequat utilitzar alguna d'aquestes paraules: desconcertat, sorprès, desorientat, confós, estranyat, ...



LA COHERÈNCIA
Dóna significació al text i presenta la informació necessària i de manera lògica i ordenadaUn text coherent:
  • tracta un tema central i té un sentit global.
  • exposa les idees amb continuïtat.
  • no té contrasentits ni ambigüitats.
  • presenta les idees ordenades. 

ACTIVITAT
Llegeix la notícia següent i respon el màxim nombre de preguntes:
1. De qui parla?
2. Què ha fet?
3. A on ho ha fet?
4. Quan ha passat?
5. Com ha passat?
6. Per què ho ha aconseguit?




LA COHESIÓ
Es refereix als mecanismes sintàctics que permeten lligar i travar  bé les diferents parts d'un text. De la mateixa manera que un conjunt de perles necessita un fil interior que les uneixi i les converteixi en collaret, un conjunt de paraules necessita elements que el cohesionin i el converteixin en text.

Aquests elements cohesionadors són la puntuació, els connectors, els pronoms, etc. Cal utilitzar-los amb varietat per evitar que les repeticions facin pesat el text. Per exemple, si descrivim un personatge no repetirem constantment el seu nom sinó que podem substituir-lo per pronoms o sinònims. Un altre exemple seria el text següent; el primer repeteix molt elements i el segon s'ha procurat agilitzar-lo tot mantenint la cohesió.



Les oclusives

LES CONSONANTS OCLUSIVES: p-t-c i b-d-g



Generalment, per un efecte d’ensordiment, les b-d-g es transformen en p-t-c al final de les paraules. 


(Barcanova)



El procés més general és aquest: groc-groga/ sap-sabia/ humit-humida. Però aquesta transformació no es produeix:

1- MOTS PLANS ACABATS EN -ID/ IT, conserven la mateixa grafia. Així:
pàl·lid/pàl·lida, àcid/àcida...

2- LA MAJORIA DE PARAULES PLANES no transformen la consonant: àrab/aràbic
càstig/castigar...
Compte amb: espàrrec, càrrec, fàstic, feréstec, préssec, ànec

3- PARAULES QUE ACABEN EN P-T-C PRECEDITS D’UNA ALTRA CONSONANT, també conserven la mateixa grafia: sord-sordesa/ sort-sortós / llarg-llarga/
arc/arcada
Compte amb: sumand/ reverend/ nord/ baluard/ lleopard i els anglicismes del tipus: púding, esmòquing, pàrquing, míting...


CASOS ESPECIALS
1- ELS MOTS QUE ACABEN EN -LEG/-GOG/-FUG I ELS FEMENINS ACABATS EN  -ETUD/-ITUDbiòleg, pedagog, pròfug, solitud, quietud...

2- Les paraules mag/fred/ fluid/ sud/tub/ cub/ adob/club/

ELS SONS AL MIG DE PARAULA
És interessant recordar els grups:
sub- submarí
ob- objecte, obtenir PERÒ optar, òptica...
ab- absolut, abdomen PERÒ apte
ad- administració
gd- maragda PERÒ anècdota
gg- suggerir, suggestió
gm- fragment
gn- digne
cap- capdamunt, capficar PERÒ cabdal, cabdell
pt- escriptor PERÒ dubte








ACTIVITAT
Omple els buits amb les grafies corresponents.
En l’examen del dissa__te el van declarar a__te
Un ma__ o il·lusionista
Aquest infan__ es fa un emboli__ entre el suman__ i el dividen__
Sa__s què és un baoba__?
Esten__ la roba en un llo__ massa llòbre__
No compren__ per què he de pagar un recàrre__
Ha au__mentat el valor dels dra__mes gre__s
Amb l’exercici ha a__quirit una complexió a__lètica
En Davi__ ha descobert el qui__ de la qüestió
Esti__ ti__ de viatjar pels mars del Cari__
Un article si__nat amb __eudònim
El mot ence__ es relaciona amb encebar i ence__ amb encepar
Latitu__ nor__ o latitu__ su__?
L’Alfre__ és mol__ resisten__ al fre__
La Ma__dalena ens explicarà una anè__dota

Els constituents de l'oració

L'ORACIÓ

Les paraules no formen oracions quan:
Hi falta el verbTota la classe molt sorpresa.
Les paraules no estan ben ordenadesEl va primer ser dia molt feiner mogut.
El subjecte i predicat no concordenLa Melània ploren cada dos per tres.

L'oració segons la intenció comunicativa:
Enunciativa
Interrogativa
Exclamativa
Exhortativa



ELS CONSTITUENTS DE L'ORACIÓ

Una oració està formada per dues parts principals:
Un sintagma nominal subjecte: La  Marta arribarà demà.
Un sintagma verbal predicat:  L’amic de l’Enric es diu Josep.

El SN subjecte concorda en nombre i persona amb el verb.



El subjecte 

És qui fa l’acció: L'avi camina lentament. 
O bé d’aquell del qual es diu alguna cosa: En Manel i en Pere són amics.

El subjecte és un sintagma nominal:
En Quico porta espardenyes durant l'estiu.
El pastisser de la cantonada va molt mudat.
Vosaltres feu els millors pastissos del món.


El predicat 

És allò que se’ns diu del subjecte. El predicat és un sintagma verbal:
Aquell home ha pescat un peix molt gros.




El sintagma nominal

El sintagma nominal (SN) és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un nom. Aquest nom (N) és el nucli del SN i pot anar acompanyat d’un determinant (Det), d’un adjectiu (Adj) o d’un sintagma preposicional (S prep).

Det + N
La casa ...

Det + N + Adj
La casa vermella ...

N + S prep
Pa amb tomàquet...

El sintagma verbal

El sintagma verbal (SV) és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant del verb. Aquest verb (V) és el nucli dels SV, i pot anar acompanyat d’altres paraules o conjunts de paraules (SN), que en són els complements.

 ... han portat fruita seca.

Tipus de sintagmes



LES CATEGORIES LÈXIQUES O GRAMATICALS


(det.)= determinant
(N) = nom
(Adj.) = adjectiu
(V) = verb
(Adv.) = adverbi
(prep.) = preposició
(conj.) = conjunció
(PN) = pronom



ACTIVITAT
La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que [la zebra] ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. [la zebra] Es mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, [la zebra] fuig tan de pressa com pot, que no és gaire.

Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella.  [les dues zebres] Corren en paral·lel.  Tots dos animals es freguen la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. [la zebra] La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. [la zebra] No ho veu. [la zebra] Ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll.





El narrador i el punt de vista

EL NARRADOR I EL PUNT DE VISTA

Duu a terme la funció d'explicar la història que se'ns presenta en la novel·la. El punt de vista narratiu és la relació entre el narrador i la història.

El punt de vista extern
El narrador no pren part en la història, l'explica des de fora, encara que pot estar més o menys implicat en la història, és a dir, pot conèixer més coses o menys sobre els fets que narra o sobre els personatges que els protagonitzen. Utilitza la tercera persona verbal. Segons el seu grau d'implicació en la narració, podem parlar de:

·         Narrador observador: no participa en l'acció, es troba apartat dels fets que narra i adopta una postura d'observador impersonal i objectiu. No pot introduir opinions ni judicis sobre els personatges, s'ha de limitar a narrar allò que veu.

·        Narrador omniscient: també s'expressa en tercera persona, però pren un punt de vista diferent al del narrador objectiu. És un narrador que ho coneix tot, coneix l'acció, el que es produeix en el present, s'ha produït en el passat i fins i tot, el que passarà en el futur. Coneix també perfectament els personatges, com pensen, què experimenten, etc. Coneix el final del relat i pot avançar fets al lector.




El punt de vista intern:
El narrador es troba dins de la història, hi participa directament, és un dels personatges. Utilitza la primera persona verbal. En aquest cas podem parlar de:


  • Narrador protagonista: és un personatge que protagonitza la història, intervé directament en l'acció, explica els seus pensaments i sentiments, però no pot explicar els dels altres.
  • Narrador testimoni: s'expressa també en primera persona, però no és el protagonista de la narració i de vegades ni tan sols és un personatge principal. Pot ser un personatge secundari que només explica la història des del seu punt de vista.



RESUM:
El tipus de narrador dependrà de la informació que disposa per a explicar la història i del punt de vista que adopta.

Es pot narrar una història
DES DE LA 3a PERSONA: 
  • Narrador omniscient (que ho sap tot): Aquell que el coneixement dels fets és total i absolut. Sap el que pensen i senten els personatges: els seus sentiments, sensacions, intencions, plans…
  • Narrador observador: Només explica el que pot observar. De manera semblant a com ho fa una càmera de cine, el narrador mostra el que veu.

DES DE LA 1a PERSONA:
  • Narrador protagonista: El narrador és també el personatge més important o principal.
  • Narrador testimoni: El narrador és un personatge secundari que que ens explica els fets. Exemples: el noi "Meravelles" que acompanya en Batman o bé el doctor Watson que acompanya en Sherlock Holmes. Els dos testimonien el que fa el personatge principal.


ACTIVITAT: LLegeix els dos relats i justifica quin és el punt de vista del narrador.


La Caputxeta Vermella (un altre punt de vista)


Hi havia una vegada una nena coneguda per tothom com la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que fes el favor de portar un cistellet amb uns quants pastissos i un pot de mel a la seva àvia, que vivia sola a l'altra banda del bosc. 

- Vés i no t'entretinguis pel camí, Caputxeta. I tampoc no parlis amb estranys, que ja saps que el bosc és un lloc molt perillós - va advertir-li la mare. 

La caputxeta vermella va agafar el cistellet i va endinsar-se al bosc fent saltironets i cantant una cançó: Tra-la-là tra-la-là. 

De sobte, i quan menys s'ho esperava, va sortir el llop ferotge de darrere d'un arbre enorme. 

- On vas, Caputxeta? - li va preguntar el llop. 
- Vaig a casa de l'àvia, que està malaltona, a portar-li aquest cistell amb uns quants pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta. 
- Doncs..., si tens pressa, jo agafaria aquest camí, que t'hi portarà directe. Ja veuràs com hi arribaràs abans - va enganyar-la el llop. 

I la Caputxeta se'n va anar ben convençuda que el camí que li havia dit el llop era el més ràpid. Quan la va perdre de vista, el llop va agafar una drecera que coneixia i va arribar de seguida a casa de l'àvia. 
Va trucar a la porta: Toc, toc. I una veu molt delicada va contestar des de dins de casa. 

- Qui hi ha?
- Àvia, sóc la Caputxeta vermella, que us porto pastissos i un pot de mel - va contestar el llop fent veure que era la Caputxeta. 
- Passa, passa, filla, passa, que la porta és oberta. 

El llop va entrar dins la casa, va abalançar-se contra la velleta i se la va empassar sense mastegar. Després es va ficar al llit i va esperar que arribés la innocent Caputxeta vermella. 

Al cap d'una estona, la Caputxeta trucava a la porta: Toc, toc!

- Qui hi ha? - va preguntar el llop afinant la veu per fer-la com la de l'àvia. 
- Àvia, sóc la Caputxeta vermella i us porto pastissos i un pot de mel - va contestar la Caputxeta. 
- Passa, filla, passa, que la porta és oberta. 

La Caputxeta vermella va entrar a la casa i es va acostar al llit, on l'esperava el llop tapat fins al nas amb els llençols. Però la Caputxeta se la va quedar mirant, com si no la reconegués. I, de sobte, va dir:

- Àvia, quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te millor!
- Àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per veure't millor!
- Àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per menjar-te'm millor!!!

I en dir aquestes paraules, el llop es va llançar sobre la Caputxeta vermella i se la va empassar de cop. 
Fart i amb la panxa plena, el llop va tornar a ficar-se al llit i es va posar a dormir i a roncar com un tro: Grrrrrrr!! Grrrrrrrr!!

Roncava tan fort que un caçador que passava per allà a la vora va sentir els roncs i es va estranyar que la dolça àvia que vivia en aquella caseta pogués fer aquell soroll. Així doncs, va decidir entrar-hi. Va acostar-se al llit i va descobrir el llop. 

- Però si és el llop! I mira com té de plena la panxa! Segur que s'ha menjat l'àvia i ara dorm mentre fa la digestió - va dir el caçador en veu alta-. Potser encara sóc a temps de salvar-la!

I sense pensar-s'ho dues vegades, el caçador va agafar un ganivet i va obrir la panxa del llop. I ja us ho podeu imaginar: de dintre de la panxa va sortir-ne la Caputxeta, primer, i, al cap d'un moment, l'àvia. 

Aleshores van agafar unes quantes pedres grosses del jardí i van omplir la panxa del llop. Al cap d'una estona, el llop es va despertar. La panxa li pesava moltíssim i tenia una set brutal. Així doncs, va sortir de la casa i va caminar com va poder fins a una bassa per fer-hi un bon glop d'aigua. 
Però vet aquí que les pedres li pesaven tant que hi va caure i es va enfonsar sota l'aigua per sempre més. 

Després d'aquest ensurt, la Caputxeta vermella va prometre als seus pares i a la seva àvia que, fins que no fos gran, no parlaria mai més amb estranys. I que sempre sempre travessaria el bosc molt de pressa amb la seva bicicleta i sense entretenir-s'hi per collir floretes. 

I aquest conte, amics, és el famós conte de la Caputxeta vermella. El més popular del món. Penseu que cada dia s'explica milers de vegades. L'expliquen els esquimals i els etíops, els japonesos i els brasilers, els russos i els australians. L'expliquen arreu del món. L'expliquen com jo us l'he explicat avui aquí. 

(Conte popular de l'Edat Mitjana a França adaptat per Charles Perrault)





El llop i la Caputxeta vermella (la història explicada des del punt de vista del llop)


"Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia -no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.

Així doncs, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensaven que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.

De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:
-Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.
-¿Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.
-Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella- però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.

La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmès a les nocions rígides i tradicionalistes del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.

La Caputxa Vermella va entrar a la caseta va dir:
-Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:
-Vine més a prop, nena, que pugui veure't.
La Caputxa Vermella va dir:
-Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quin ulls tan grossos que tens!
-És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.
-Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar, i sens dubte atractiu, a la seva manera.
-Es que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.
-Àvia, quines dents tan grossos que tens!
-Estic molt content de ser “quisóc” i “com sóc” -va dir el llop, i va saltar del llit.
Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai personal.

Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell s'estimava més que li diguessin “company tècnic en carburant forestal”). Va entrar corrents a la caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral, però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.
-Escolta, noi! ¿Què t’has cregut -li va preguntar la Caputxa Vermella.
El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.
-Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella-. Sexista! Discriminador d'espècies animals! ¿Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut/da d'una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l'àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants."


(Extret dels "Contes per a nens i nenes politicament correctes" de JAMES FINN GARNER. Traducció de Quim Monzó .)



PROPOSTA DE TREBALL:
Compara els dos relats amb punts de vista diferents i, utilitzant exemples d'aquests dos textos, treballa els tres aspectes següents:
  • Reflexiona sobre les diferències en els punts de vista d'un mateix fet o realitat. 
  • Justifica el dret de ser i pensar diferent. 




 EL NARRADOR EN LES OBRES AUTOBIOGRÀFIQUES
  • El dietari
El dietari és el “llibre en què algú escriu observacions i reflexions dia rere dia” i sempre neix directament de la necessitat humana d’expressar-se.


Diari personal o diari íntim: Tipus de text on algú escriu les seves experiències, somnis, successos, reflexions o comentaris sobre la realitat a partir d’entrades sota la data del dia. En un principi, els diaris serveixen per portar un registre d’esdeveniments vitals en la intimitat; tanmateix, aquest fet no n’impedeix una futura publicació.
 
(Imatges Diari d'Anna Frank)

El diari d’Anna Frank no és una novel·la, ni un relat de ficció. És una història verídica. L’única ficció que hom hi pot trobar seran les il·lusions i els somnis de la protagonista i autora: Anna Frank. És un diari que una noia de tretze anys comença a escriure perquè en el seu aniversari els seus pares l’hi han regalat: Poc després de les set vaig anar a saludar el pare i la mare, i després a la sala, a desembolicar els regals, i el primer que vaig veure vas ser tu
(14 de juny de 1942)

En principi, l’Anna es planteja què és un diari, el seu significat, la finalitat: Per a algú com jo és una sensació molt estranya escriure un diari. No tan sols perquè mai no he escrit res, sinó perquè em fa l’efecte que més endavant ni a mi ni a ningú altres l’interessanran les confidències d’una col·legiala de tretze anys. Però això en realitat no importa, tinc ganes d’escriure i molt més encara de desfogar-me i treure’m de sobre unes quantes espines. El paper és més pacient que els homes. 
(20 de juny de 1942)


   
(Imatges Diari Zlata Filipovic)


  • Les memòries

Narració autobiogràfica en què l'autor explica esdeveniments que ha viscut i en fa una valoració.