- Emissor: Persona que utilitza un codi per a emetre un missatge (verbal o no verbal).
- Missatge: idees, propòsits i intencions que es volen transmetre, en un codi o conjunt sistemàtic de signes.
- Canal: Mitjà o conducte per on es transporta el missatge.
- Codi: Conjunt organitzat de senyals arbitraris que formen el llenguatge mitjançant el qual ens comuniquem.
- Codi: Conjunt organitzat de senyals arbitraris que formen el llenguatge mitjançant el qual ens comuniquem.
- Receptor: Persona o persones que reben el missatge i el descodifiquen, tradueixen les paraules idees o sentiments de l’emissor.
- Context: Permet interpretar el missatge.
Les
barreres o tanques són elements que impedeixen que la comunicació arribi o que
la seva emissió o recepció es produeixi de manera errònia.
Tipus de
barreres:
· Barreres degudes a l’entorn: ambientals,
característiques físiques de l’espai, elements deguts a l’organització de
l’activitat.
· Barreres degudes a l’emissor:
relacionades amb el codi a usar, relacionades amb l’habilitat de la persona.
· Barreres degudes al receptor.
ACTIVITAT
Identifica els problemes de les situacions comunicatives d'aquests vídeos:
Visionat: 4'26'' 5'43''
(Plats bruts Capítol 66: Tinc piu-piu)
https://www.youtube.com/watch?v=aQuSVZ4cX7I
Textos segons el canal
És el mitjà a través del qual ens comuniquem: el canal oral i el canal escrit.
Diferències entre la llengua oral i escrita:
Els textos segons la funció comunicativa
LES PROPIETATS TEXTUALS
adequació
|
A qui va dirigit el missatge?
Quines funcions del llenguatge incorpora?
|
coherència
|
Com estructuraré el missatge?
|
cohesió
|
Quins recursos faré servir perquè el missatge tingui sentit, i no sigui
repetitiu o incomprensible?
|
L'ADEQUACIÓ
Es tracta de triar els elements que encaixen més amb la
situació comunicativa. P.ex. l'ús correcte del grau de formalitat del llenguatge.
A ningú se li acudiria anar a un casament vestit amb xandall, no és un vestit
adequat per a l'ocasió. En l'ús del llenguatge també cal tenir en compte el
context; la situació comunicativa, el receptor, la finalitat de la comunicació,
el missatge etc. No tractem de vostè el nostre germà ni tractem de tu una persona
de vuitanta anys que no coneixem.
- Inadequació: ús de formes pròpies del canal oral en un escrit
- Inadequació: ús de paraules formals en un text col·loquial
LA COHERÈNCIA
Dóna significació al text i presenta la informació necessària i de
manera lògica i ordenada. Un
text coherent:
- tracta un tema central i té un sentit global.
- exposa les idees amb continuïtat.
- no té contrasentits ni ambigüitats.
- presenta les idees ordenades.
ACTIVITAT
Llegeix la notícia següent i respon el màxim nombre de preguntes:
1. De qui parla?
2. Què ha fet?
3. A on ho ha fet?
4. Quan ha passat?
5. Com ha passat?
6. Per què ho ha aconseguit?
Es refereix als mecanismes sintàctics que permeten
lligar i travar bé les diferents parts d'un text. De la mateixa manera que un conjunt de perles necessita un fil interior que les uneixi i les converteixi en collaret, un conjunt de paraules necessita elements que el cohesionin i el converteixin en text.
Aquests elements cohesionadors són la puntuació, els connectors, els pronoms, etc. Cal utilitzar-los amb varietat per evitar que les repeticions facin pesat el text. Per exemple, si descrivim un personatge no repetirem constantment el seu nom sinó que podem substituir-lo per pronoms o sinònims. Un altre exemple seria el text següent; el primer repeteix molt elements i el segon s'ha procurat agilitzar-lo tot mantenint la cohesió.
