dimecres, 11 de març del 2015

B / V

Les lletres B i V
Normes:

Recorda que els imperfets de la primera conjugació:

Altres mots a recordar:


Exercicis
1. Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui: 
La cançó de la reixa  ___a tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passa___a  sempre pel carrer nou i cada ___egada es para___a a tocar la reixa. Sempre s'in___enta___a  no___es cançons, picant quan calia so___re les  ___arres. ___a  in___entar una cançó per cadascun dels ar___res que  ___eia al parc: el pi, l'a___et, el cedre del Líban, l'es___elt  xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als nú___ols. ___a  in___entar una cançó per l'a___inguda que puja___a cap a la casa, pels camins que s'endinsa___en a les  ___erdes  galeries sota els ar___res, per l'her___a i pels parterres florits. Però no ___a dir res del seu desco___riment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret
(Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons)


2. Fes el mateix que l'exercici anterior: 
ca___re, sa___er, plo___ia, escri___ia, en___iar, in___itar, en___ellir, con___icció, in___ent, ___rasa, o___ligar, ___la___a, om___ra, escla___a, escali___ada, atracti___a 


3. Omple els buits de les frases següents amb b o v: 
a) Sempre  arri___a___a   tard a les reunions. 
b) A___ui m’he lle___at a les ___uit del matí per anar a empro___ar-me una ga___ardina. 
c) Aquell paisatge era d’una gran  ____ellesa. 
d) M’he deixat el mò___il engegat en una reunió. 
e) L’advocat de la família tre___alla en un cas de di___orci.


4. Emplena els buits d‟aquestes frases amb una b o una v: 
1. Si sa___essis on tens la mà dreta, aniries més ___en orientat. 
2. He aparcat l’automò___il a la   ___aixada, a mà dreta. 
3. A una mà tro___aràs  els  ca___alls i, a l’altra, els ___edells 
4. L’Este___e  té  ___ones mans. És molt  hà___il  en tot. 
5. No pateixis per la ___eatriu. T’en___ernissarà molt ___é el moble. Hi té la mà trencada. 
6. L’Euse___i  es  cansa___a moltíssim. Li ___am donar un cop de mà entre tots. 
7. L’E___arist era el tresorer del club. El van acomiadar perquè se n’unta___a les mans. 
8. Si deixa___a  de la mà la feina del pa___elló, no l’acaba___a mai. 
9. No dona___a  a  l’a___ast  en aquella feina, no tenia prou mans per fer-la. 
10. No em ___a agradar com feia el míting aquell orador: parla___a massa amb les mans. 
11. Jo no esta___a assegurat ni res. Em paga___en a final de mes per sota mà. 
12. Haguessis  ___ist com  pica___en  de mans els espectadors da___ant d’aquells gags! 
13. Què porta___es entre mans ahir al ___espre? Esta___es amoïnat per alguna cosa, oi? 


Per a practicar més, tens exercicis autocorrectius:


Interjeccions i onomatopeies

Les interjeccions
Mot o locució invariable equivalent a una oració que expressa un estat afectiu del parlant: admiració, sorpresa, alegria, repugnància, salutació, dolor, etc. Exemples: Apa!renoi(s)!ai festa!ecs!ei!hola!ai!...

Es poden distingir dos tipus d’interjeccions: 
pròpies: formes molt simples que només actuen com a interjeccions: ai, au, ep, ecs... 
impròpies: altres categories gramaticals (paraules) que s'usen com a interjeccions: vaja, mare meva, bon dia...

Segons la funció comunicativa es classifiquen en:
  • Interjeccions expressives: manifesten sentiments del parlant, com ara dolor, desgrat, por, lament, indiferència, admiració, sorpresa, alegria, etc. Exemples: ah, uf, alça...
  • Interjeccions conatives: intenten produir algun efecte en el receptor i incitar-lo a actuar. Es poden fer servir per interpel·lar, alertar d’un perill, demanar ajuda, demanar silenci, incitar a continuar o a aturar una acció, entre d’altres Exemples: ei, ep, apa, au, xist, fort...
  • Interjeccions fàtiques: indiquen la presa de contacte comunicatiu entre els interlocutors, i es poden subdividir segons el valor (salutació, comiat, agraïment, perdó, felicitació). Exemples: oi, hola...



Exemples d'interjeccions a la conversa:
Ramon: Hola.
Lopes: Bon dia
Ramon: Ostres, Lopes, fas mala cara.
.......
Carla: Ei! 
Sílvia: Ei! 
Mariona: Ei! 
Carla: Què feu? 
Mariona/Sílvia: Aquí, coneixent-nos!
.......
Carbonell: Va! Amunt, colla de marmotes! Us vull aquí fora d’aquí a cinc minuts! Ràpid, ràpid, ràpid! 
David: Però, Carbonell, vostè ha vist quina hora és? Si són quarts de set!
Carbonell: Això ja m’ho diràs d’aquí a cinc minuts. Vinga! 






Les onomatopeies
Les onomatopeies imiten sons.

Onomatopeies de persones
Xerrar
ba, bla, bla,...
Badallar
aaaaaaaa....
Tremolar
trrr....
Cridar l’atenció
ep!
tsst, tsst, ...
Fer un pet
p!
trrt!
prrt!
fer silenci
ssst...
xxxt
Petons
mà, muà.
Pegar
plaf!
Mal
aiiii!
Beure
glu, gluc, ...
Trepitjar bassals
xip-xap
Esternudar
txum!
Petar globus
pm!
Menjar
nyam, nyam,...
Aturar cavall
sooo....
Riure
ha, ha, ha, ...
Roncar
g, gr, ...
gg, ggg, ...
Trucar a la porta
toc, toc,...
pam, pam,...

Onomatopeies d’animals
Miolar
mèu, mèu, ...
Udolar llop
aauuuuuu!
Lladrar
bub! bub!
Cridar ànec
quac-quac!
Vol ‘abella
zzzzzzzz....
Rugir lleó
grao!
Grunyir porc
gr-gr
Bramar ase
ihà, ihà!
Fiblar serp
sssss....
Raucar
cruac-cruac!
Mugir
muuuu....
Renillar
hiiiiii!
Belar xai
beeeee!
Escatainar
coc-coc
Cridar pollet/ocell
piu, piu, ...
Cantar gall
quic-qui-ri-quic!


Onomatopeies d’elements de la natura
Pluja
xim, xim!
Ruixat
xxxxxxx!
Tro
brummm!
Vent
fffiiiiuuuu!

Onomatopeies de coses
Tren
xuc-xuc
Ambulància
ni-no, ni-no, ...
Motor
brmmm-brmm...
Batedora
mmm! mmm!
Timbre
ring-ring!
ding-dong
Campanes
nang-nang!
bing-bong!
bim-bom!
Aixeta
xxxxxxx....
Rellotge
tic-tac, tic-tac!
Olla
xup-xup




Pots trobar un llistat més ampli d'onomatopeies a:


Narració

El marc temporal 
Tot text narratiu se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Aquests temps no s'exclouen, és a dir, poden conviure dins d'una mateixa narració.




Temps extern

Temps històric o extern: és l'època històrica en què es desenvolupa la narració. Per exemple, el segle XV, la Guerra Civil espanyola, la Roma imperial, etc. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat.




Temps intern
Temps narratiu o temps intern: és el temps en què es desenvolupa l'acció. Cal distingir entre:

·         Lineal o continu: La narració és cronològica i es narren el fets en el mateix ordre en que passen cronològicament, segons el pas real del temps.


https://www.youtube.com/watch?v=f-Md6rNeVV8


Plantejament: exposició de la situació. Es presenta l’espai, el temps, els personatges i l’inici del conflicte (complir un desig, assolir un objectiu, descobrir un enigma, evitar una desgràcia... ). 
Nus: és el desenvolupament de l’acció. El conflicte o conflictes s’encadenen fins a arribar al moment àlgid de tensió narrativa, el clímax, que se situa poc abans del desenllaç.
Desenllaç: és la resolució final de l’argument. Segons com acaba, es parla de narracions de final tancat (l’argument es resol de manera definitiva i precisa) o de final obert (demana una interpretació per part del lector).

http://catasek1.wikispaces.com/file/view/EL+TEXT+NARRATIU+1r.pdf





No lineal o discontinu.
Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents: 

    • Temps retrospectiu o retrospecció és una evocació del passat des del present narratiu, mitjançant salts temporals. quan es confonen realitats i el passat substitueix sobtadament el present, s'utilitza la tècnica cinematogràfica del flash-back.



·         Anticipació (flashforward) és un salt endavant o al futur.
https://www.youtube.com/watch?v=8zauXUZxP7E