La majoria de textos que ens trobem en l’àmbit acadèmic, és a dir, que llegeixes i treballes en els llibres de text i manuals, són expositius.
Els textos expositius ens donen informació sobre uns fets, un esdeveniment, una idea o un fenomen determinat…, d’una manera objectiva, clara i ordenada.
Exemple:
Estructura
Un text expositiu es divideix en aquestes tres parts:
• Plantejament: es presenta el tema del qual es parlarà (l’origen de la xocolata).
• Desenvolupament:s’exposa ordenadament la informació que es vol transmetre per tal d’informar o convèncer el receptor. Cada paràgraf desenvolupa una idea.
• Cloenda: és un resum breu del més important o una conclusió, com és el
cas de l’exemple.
L’estructura i organització de les idees
L’estructura d’un text ens serveix per a ordenar la informació d’una manera lògica.
A l’hora d’escriure un text expositiu, un cop tens clares les idees que vols transmetre, t’has de plantejar quina és la manera adequada d’organitzar-les: enumerant-les (com és el cas de l’exemple), exposant el problema i després la solució o exposant una causa i les seves conseqüències.
Fixa’t en l’esquema del text que acabes de llegir:
Recursos
En l'explicació, l'emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L'emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l'exemplificació i la definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.
Recursos lingüístics
El verb de l'explicació és el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullen esdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.
La utilització d'adjectius i d'adverbis prové de la necessitat de donar una idea exacta d'allò de què es parla perquè pugui ser entesa l'explicació, i no de la intenció de buscar un efecte estètic ni de fer conèixer el nostre punt de vista o sentiments sobre l'objecte explicat, com passa sovint en les descripcions i en les argumentacions. És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles». De fet, la selecció dels noms (substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor precisió possibles.
L'ús dels termes ens assegura una interpretació única. Els termes comporten una absència d'ambigüitat, i evitar l'ambigüitat és una condició bàsica de tot text explicatiu.
