dijous, 11 de desembre del 2014

Textos expositius

La majoria de textos que ens trobem en l’àmbit acadèmic, és a dir, que llegeixes i treballes en els llibres de text i manuals, són expositius.

Els textos expositius ens donen informació sobre uns fets, un esdeveniment, una idea o un fenomen determinat…, d’una manera objectiva, clara i ordenada.


Exemple:


Estructura
Un text expositiu es divideix en aquestes tres parts:
Plantejament: es presenta el tema del qual es parlarà (l’origen de la xocolata).
Desenvolupament:s’exposa ordenadament la informació que es vol transmetre per tal d’informar o convèncer el receptor. Cada paràgraf desenvolupa una idea.
Cloenda: és un resum breu del més important o una conclusió, com és el
cas de l’exemple.


L’estructura i organització de les idees
L’estructura d’un text ens serveix per a ordenar la informació d’una manera lògica.
A l’hora d’escriure un text expositiu, un cop tens clares les idees que vols transmetre, t’has de plantejar quina és la manera adequada d’organitzar-les: enumerant-les (com és el cas de l’exemple), exposant el problema i després la solució o exposant una causa i les seves conseqüències.

Fixa’t en l’esquema del text que acabes de llegir:




Recursos
En l'explicació, l'emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L'emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l'exemplificació i la definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.

Recursos lingüístics

El verb de l'explicació és el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullen esdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.

La utilització d'adjectius i d'adverbis prové de la necessitat de donar una idea exacta d'allò de què es parla perquè pugui ser entesa l'explicació, i no de la intenció de buscar un efecte estètic ni de fer conèixer el nostre punt de vista o sentiments sobre l'objecte explicat, com passa sovint en les descripcions i en les argumentacions. És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles». De fet, la selecció dels noms (substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor precisió possibles.

L'ús dels termes ens assegura una interpretació única. Els termes comporten una absència d'ambigüitat, i evitar l'ambigüitat és una condició bàsica de tot text explicatiu.







G/J I/IX TX/IG

J / G

Escriurem j davant de les vocals a, o, u: menjar, rajolí, ajuda.
Escriurem g davant de les vocals e, i: segell, àgil.

Cal tenir en compte l’alternança j/g en les paraules d’una mateixa família o quan conjuguem un verb:
S’escriu j davant de e:
— En els mots que continguin els grups -jecc- o -ject-: injecció, projecte.
— En el mots d’origen bíblic: Jesús, Jeremies, Jeroni, Jerusalem.
— En tots els temps del verb jeure.
— En els mots: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat. 



http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos_aprendre_dgpl/dictats_noucanal/dictats_de_nivell_intermedi/grafies_g_j_ix_x_tg_tj_tx_ig/



X / IX 

La lletra x pot representar els sons següents: 
  • el de xeix [S] (Ex: eixam, guix)
  • el de ics /ks/ (Ex: taxi) o el de /gz/ (Ex: examen).
Escriurem ix sempre que trobem el so [S] darrere d’una vocal que no sigui u en un diftong: peixeter, caixa, moixaina, dibuix. Però: rauxa, disbauxa, xauxa.

Escriurem x en altres casos: a principi de mot i darrere de consonant: Xina, xuclar, xarxa, manxa.


Recorda que s’escriuen amb s i no amb x com passa en castellà els mots: estendre, estrany, estranger, esprémer, etc. 

Procura de veure les diferències entre aquestes parelles de mots, ja que fonèticament es pronuncien pràcticament igual: excedir/accedir, excepció/accepció, excés/accés



-TX / -IG
Les grafies ig i tx representen el mateix so quan són a final de mot:
bateig, boig
cartutx, despatx

A final de mot escrivim:
-ig, si altres mots de la mateixa família tenen g/j o tg/tjboig, boja, bojos, boges, bogeria.
-tx, si en els altres mots derivats hi ha també txdespatx, despatxar, esquitx, esquitxos.

En cas de dubte sobre l’ortografia d’aquests mots, els seus derivats ens indiquen amb quines lletres s’han d’escriure:

Les paraules que acaben en -ig fan el plural afegint -s o bé -os al singular.
bateigs / batejos migs / mitjos
boigs / bojos lleigs / lletjos
Les paraules que acaben en -tx fan el plural afegint -os al singular, com ara cartutxos o despatxos.


EXERCICIS
1. Classifica les paraules següents segons el so que representen les grafies remarcades.
baixar, coixí, ratxa, enveja, juny, platja, mitjó, viatge, estiueig, totxana, passejar, àgil, xifra, raigxarop, llangardaix, bogeria, assetjament, lletja, estoig


2. Completa amb j o g les paraules següents. 
in__ecció        __irafa        tra__ecte      tar__eta     __espa     ma__estàtic __ueu           ob__ecció         presti__i        __esuïta   llet__es             vi__ilant __eroglífic       a__ermanar 

3. Completa aquest embarbussament amb j/g/tj/tg i llegiu-lo en veu alta. 
Setze ju__es d’un ju__at men__en fe__e d’un pen__at; si el pen__at es despen__és  es  men__aria els setze fe__es dels setze ju__es que l’han ju__at.

4 Escriu un verb derivat de cadascun dels mots següents i completa'ls amb tx o ig (o g). 


5. Escriu el plural de les frases següents.
1. El boig que conduïa pel bosc tenia un cartutx de dinamita a punt per fer explotar.
2. El meu desig és tenir a casa un despatx molt espaiós.
3. Aquell home provoca mareig de tan lleig com és. 


6. Completa amb ix o bé x les paraules següents. 

7. Completa les sèries següents. 

8. Completa les frases següents amb j/g/tj/tg/ig/tx/ix/x.
1. El bo__í va arribar a mi__anit amb un __est d’intranquillitat dibu__at a la cara.
2. Els __eranis de ma __ermana serviran per homena__ar la nostra mare.
3. Els diumen__es del mes de ma__ m’agrada __eure fins a l’hora de l’esbar__o.
4. A la botiga del __amfrà de casa venen unes corre__es i unes mi__es que fan prou go__.
5. Si jo fu__o i ell també fu__, segur que tu també acabaràs fu__int.
6. Cal tenir cora__e per allo__ar a l’hosta__eria del convent un salva__e com aquell.

9. Completeu aquest text amb j/g/tj/tg/ig/tx/ix/x.
El conductor del co__e blau, responsable principal del __oc d’ahir a mi__a tarda, és de nacionalitat __eca, concretament de Praga, encara que té veïna__e civil a Catalunya. Es tracta d’un home molt e__ut vestit amb un __ersei de color ro__ i que, __ust quan els Mossos d’Esquadra van arribar per oferir el seu a__ut, estava a__agut a terra a causa d’un mare__, encara que no van haver d’avisar cap me__e. L’automòbil del ciutadà estran__er presentava la part davantera totalment a__afada.
Els a__ents van despa__ar ràpidament els tràmits perquè les parts van se__ellar un acord amb una enca__ada. 

L'adverbi

Un adverbi és una categoria gramatical o paraula que:

1) modifica i complementa el verb, tot indicant el lloc, el temps, la manera, etc, com es realitza l’acció verbal:
Viu aquí.
El teu gos és allà. 
Hem arribat tard
Somreia alegrement.
Demà comença el trasllat dels jutjats.

2) modifica i complementa l'adjectiu qualificatiu: 
Aquest problema sembla molt difícil.
És la persona més antipàtica que conec.

3) modifica i complementa l'adverbi
La pel·lícula acaba massa tard.
Camina molt a poc a poc.

Els adverbis també poden modificar predicats o oracions.
Sempre que s’entreté, arribem tard. 


Existeixen també les anomenades locucions adverbials, que són una expressió formada per més d'una sola paraula i que fa d’adverbi (però amb més d’un mot.). 
Si continues per aquesta avinguda, al capdavall trobaràs els jutjats.
Aquell botiguer sempre compra a l’engròs



TIPUS  D'ADVERBIS


EXERCICIS
1. Forma adverbis en -ment derivats de la forma femenina dels adjectius següents. Ex.: bo  bonament 


2. Completa les frases següents amb l’adverbi en -ment que correspongui a l’adjectiu. Ex.: Ens hem saludat fredament (fred). 

1. Eren milionaris, però vivien ____________________ (auster).
2. Com que va coix, camina molt ____________________ (lent).
3. Sovint conduïen ____________________ (boig) per aquells camins.
4. Us vau abraçar ____________________ (tendre).
5. Ells poden entrar i sortir ____________________ (lliure).
6. Sempre responia ____________________ (educat).
7. Va contestar-nos ____________________ (violent).
8. Els agradava viure ____________________ (alegre).
9. ____________________ (franc), no sé què dir-te.
10. Van comunicar l’avaria de telèfons ____________________ (ràpid). 


3. Omple els buits de cada frase amb bé/ben/mal/malament segons convingui. 
1. Avui em trobo ______________ (bé / ben) malament.
2. La finestra estava ______________ (mal / malament) tancada.
3. És _____________ (bé / ben) fàcil trobar-hi la solució.
4. Ha entès ______________ (mal / malament) les meves paraules.
5. El que has fet no està gaire ______________ (bé / ben).
6. El judici ens ha anat ______________ (mal / malament).
7. Ho has sentit ______________ (bé / ben), el que t’he dit?
8. La construcció de l’edifici està ______________ (mal / malament) feta.
9. L’últim dia de la guàrdia estic ______________ (bé / ben) cansat.
10. S’ha comportat molt ______________ (mal / malament) amb vosaltres. 


4. Omple les frases següents amb una de les dues opcions que hi ha dins els parèntesis.
1. Dimarts ______________ (pot ser / potser) arribaré una mica tard.
2. Les orenetes volen força ______________ (en l’aire / enlaire).
3. No cal que corris ______________ (tan / tant), perquè arribarem a l’hora.
4. Està a punt de començar el judici i no trobo el meu client per ______________ (en lloc /enlloc).
5. Aquesta ______________ (pot ser / potser) la millor alternativa per a tothom.
6. ______________ (Quan / Quant) ho sàpigues, envia’ns un missatge.
7. He buscat el mòbil ______________ (per tot / pertot) arreu i no el trobo.
8. ______________ (Amunt / Dalt) d’aquell moble hi havia dos arxivadors.
9. ______________ (Tan / Tant) aviat com puguis, truca’ns.
10. ______________ (En lloc / Enlloc) de pintar la porta va reparar la finestra.
11. Vaig caure escales ______________ (avall / a baix) dels jutjats.
12. ______________ (Quan / Quant) paper reciclat necessiteu aquest trimestre?
13. En aquesta sala de vistes fa ______________ (tan / tant) fred com al carrer.
14. Avui estem a dos graus ______________ (sota / baix) zero.
15. ______________ (Quan / Quant) sabreu la nota de l’examen? 


Personatges literaris

ELS PERSONATGES, ÉSSERS DE FICCIÓ
"(...) Em vaig iniciar en la literatura tafanejant entre els llibres que em queien a les mans, després de llançar pedres, jugar a boletes, acaçar sargantanes o fabricar pólvora en l’andana de la casa del veí. El llibre de capçalera de l’escola, El Quixot, em venia llarg i ample i, a més, no m’agradava ser cavaller errant. Volia ser pirata, bruixot, malabarista, arqueòleg, rodamón i un muntó de coses per l’estil. Però a casa no volien saber-ne res. Així que em vaig llançar de cap a les històries que parlaven de les meues vocacions i, almenys un poc, vaig aconseguir ser el que realment m’agradava.

Qui ho diria que, anys després, escriuria Un quixot amb bicicleta, una novel·la per donar a conèixer als més menuts les aventures del cavaller, amb una interpretació que acosta el personatge al món infantil.

(...) El procés d’escriptura d’Enric Lluch parteix de la realitat. A pesar que en moltes de les seues obres trobem personatges o situacions fantàstics, el punt de partida, l’inici de qualsevol de les seues narracions, és la quotidianitat. Les persones del carrer, els amics, els familiars o els alumnes són en realitat els protagonistes de les seues històries. Així, parlant dels personatges que ha creat al llarg de la seua trajectòria, l’escriptor afirma:
Són, un poc, com de la família. Tots ells tenen alguna cosa meua o de la gent que m’envolta. Els recorde perquè s’assemblen a la gent més apropada a mi [...]. Sovint, alguns d’ells creuen ser els protagonistes de les meus històries. I saps què? Que gairebé sempre tenen raó.

Una anècdota que li ha explicat un alumne, una experiència viscuda per un nebodet, una situació que li ha contat el xiquet que passa cada dia per davant de sa casa, etc. són l’inici de la trama argumental de moltes de les novel·les d’Enric. (...)" 
(Ernest Lluch)

HEROIS (25 min.)


La llegenda d'Ègara imagina i novel·la la Terrassa anterior al segle XI
La ficció i la realitat literària es barregen en la novel·la La llegenda d’Ègara,dels escriptors Joan Rovira i Olga Cabús, que aquest dijous s’ha presentat al Diari de Terrassa. Es tracta d’un relat que es desenvolupa en l’actual territori  terrassenc i que abarca des de l’època prehistòrica fins a l’any 1013. 
Més informació: 
http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=15922#.VInEWyuG__o
http://www.llegendaegara.cat/la-novel-la/saber-ne-mes/historia-en-clau-de-ficcio


LA CREACIÓ DE PERSONATGES LITERARIS
Sessions: 2 sessions
Horari: dijous, de 19.30 a 21.30 hores
Preu: 12 €
Espai: sala polivalent (El Prat del Llobregat)
Curs teòrico-pràctic que ofereix recursos per crear i donar vida a personatges de ficció. Animarem personatges per escriure textos literaris.
NORMATIVA

Els menors de 16 anys han de realitzar la inscripció acompanyats pel pare, mare o tutor. De no ser possible, caldrà la signatura d'aquests per validar-la. 




LA CARACTERITZACIÓ DELS PERSONATGES
"(...) Els personatges poden ser: 1) arquetipus o personatges plans, és a dir, poc individualitzats, caracteritzats per uns pocs trets, generalment definits per la tradició i que no evolucionen al llarg de la narració; 2) personatges rodons, és a dir, personatges perfectament individualitzats caracteritzats, ja sigui directament (a través del retrat o la descripció física i de l'etopeia o descripció del caràcter), o indirectament, a través de l'acció; solen evolucionar i canviar al llarg de l'obra.(...)"



Com s'escriu un personatge rodó? I com detectem si és pla? És cert que un personatge pla no pot ser interessant? Quins són els secrets dels personatges rodons? Quina és la diferència d'aproximació que un bon escriptor ha de fer amb uns i altres? Com conviuen dins la mateixa història? Tot això i més al Curs de Construcció de Personatges, a l'Escola d'Escriptura a partir del 26 de juny




LA FUNCIÓ DELS PERSONATGES
"(...) A continuació, distingirem entre tres grans categories de personatges: els protagonistes, els secundaris i els antagonistes. (...)
- El primer tipus, el protagonista, és el personatge principal d’una història.(...)
- El personatge secundari és aquell qui acompanya al protagonista, a l’antagonista, o bé a tots dos, donant-los el seu recolzament. Sovint el personatge secundari té la funció de donar a conèixer aspectes psicològics, de caràcter i de personalitat, del protagonista. Els secundaris no tenen tanta rellevància en la història com els personatges protagonistes, però cal no menystenir-los, ja que són també molt importants. Sense ells la història es podria desenvolupar, però mancarien molts detalls i seria una història molt més apagada i resultaria molt menys interessant.  (...)
- Per últim, l’antagonista és el principal oponent del protagonista i representa o crea obstacles que el protagonista ha de superar. Aquests conflictes que planteja el personatge antagonista ajuden a fer avançar l’acció, ja que introdueixen noves peripècies i permeten que el protagonista actuï. També n’hi pot haver més d’un, tot i que no és el més habitual. Es pot donar el cas, però, que l’antagonista sigui un grup de personatges o fins i tot una institució. Cal destacar que l’antagonista, contràriament al que se sol pensar, no té per què ser dolent; pot simplement representar algun element (...) al qual el protagonista s’ha d’enfrontar. 


(...) A banda dels personatges protagonistes, secundaris i antagonistes, que són els més comuns i els més estudiats, també existeixen altres personatges que poden tenir importància dins el relat. Aquests altres personatges són els col·lectius, els quals són una sola persona però representen un grup de persones, com ara un alcalde, que és la màxima autoritat representativa de tot un poble, un rei o un bisbe, representant de l’Església. (...)"