"(...) Em vaig iniciar en la literatura tafanejant entre els llibres que em queien a les mans, després de llançar pedres, jugar a boletes, acaçar sargantanes o fabricar pólvora en l’andana de la casa del veí. El llibre de capçalera de l’escola, El Quixot, em venia llarg i ample i, a més, no m’agradava ser cavaller errant. Volia ser pirata, bruixot, malabarista, arqueòleg, rodamón i un muntó de coses per l’estil. Però a casa no volien saber-ne res. Així que em vaig llançar de cap a les històries que parlaven de les meues vocacions i, almenys un poc, vaig aconseguir ser el que realment m’agradava.
Qui ho diria que, anys després, escriuria Un quixot amb bicicleta, una novel·la per donar a conèixer als més menuts les aventures del cavaller, amb una interpretació que acosta el personatge al món infantil.
(...) El procés d’escriptura d’Enric Lluch parteix de la realitat. A pesar que en moltes de les seues obres trobem personatges o situacions fantàstics, el punt de partida, l’inici de qualsevol de les seues narracions, és la quotidianitat. Les persones del carrer, els amics, els familiars o els alumnes són en realitat els protagonistes de les seues històries. Així, parlant dels personatges que ha creat al llarg de la seua trajectòria, l’escriptor afirma:
Són, un poc, com de la família. Tots ells tenen alguna cosa meua o de la gent que m’envolta. Els recorde perquè s’assemblen a la gent més apropada a mi [...]. Sovint, alguns d’ells creuen ser els protagonistes de les meus històries. I saps què? Que gairebé sempre tenen raó.
Una anècdota que li ha explicat un alumne, una experiència viscuda per un nebodet, una situació que li ha contat el xiquet que passa cada dia per davant de sa casa, etc. són l’inici de la trama argumental de moltes de les novel·les d’Enric. (...)"
(Ernest Lluch)
HEROIS (25 min.)
La llegenda d'Ègara imagina i novel·la la Terrassa anterior al segle XI
La ficció i la realitat literària es barregen en la novel·la La llegenda d’Ègara,dels escriptors Joan Rovira i Olga Cabús, que aquest dijous s’ha presentat al Diari de Terrassa. Es tracta d’un relat que es desenvolupa en l’actual territori terrassenc i que abarca des de l’època prehistòrica fins a l’any 1013. Més informació:
http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=15922#.VInEWyuG__o
http://www.llegendaegara.cat/la-novel-la/saber-ne-mes/historia-en-clau-de-ficcio
LA CREACIÓ DE PERSONATGES LITERARIS
Sessions: 2 sessions
Horari: dijous, de 19.30 a 21.30 hores
Preu: 12 €
Espai: sala polivalent (El Prat del Llobregat)
Curs teòrico-pràctic que ofereix recursos per crear i donar vida a personatges de ficció. Animarem personatges per escriure textos literaris.
NORMATIVA
Els menors de 16 anys han de realitzar la inscripció acompanyats pel pare, mare o tutor. De no ser possible, caldrà la signatura d'aquests per validar-la.
LA CARACTERITZACIÓ DELS PERSONATGES
"(...) Els personatges poden ser: 1) arquetipus o personatges plans, és a dir, poc individualitzats, caracteritzats per uns pocs trets, generalment definits per la tradició i que no evolucionen al llarg de la narració; 2) personatges rodons, és a dir, personatges perfectament individualitzats i caracteritzats, ja sigui directament (a través del retrat o la descripció física i de l'etopeia o descripció del caràcter), o indirectament, a través de l'acció; solen evolucionar i canviar al llarg de l'obra.(...)"
Com s'escriu un personatge rodó? I com detectem si és pla? És cert que un personatge pla no pot ser interessant? Quins són els secrets dels personatges rodons? Quina és la diferència d'aproximació que un bon escriptor ha de fer amb uns i altres? Com conviuen dins la mateixa història? Tot això i més al Curs de Construcció de Personatges, a l'Escola d'Escriptura a partir del 26 de juny
LA FUNCIÓ DELS PERSONATGES
"(...) A continuació, distingirem entre tres grans categories de personatges: els protagonistes, els secundaris i els antagonistes. (...)
- El primer tipus, el protagonista, és el personatge principal d’una història.(...)
- El personatge secundari és aquell qui acompanya al protagonista, a l’antagonista, o bé a tots dos, donant-los el seu recolzament. Sovint el personatge secundari té la funció de donar a conèixer aspectes psicològics, de caràcter i de personalitat, del protagonista. Els secundaris no tenen tanta rellevància en la història com els personatges protagonistes, però cal no menystenir-los, ja que són també molt importants. Sense ells la història es podria desenvolupar, però mancarien molts detalls i seria una història molt més apagada i resultaria molt menys interessant. (...)
- Per últim, l’antagonista és el principal oponent del protagonista i representa o crea obstacles que el protagonista ha de superar. Aquests conflictes que planteja el personatge antagonista ajuden a fer avançar l’acció, ja que introdueixen noves peripècies i permeten que el protagonista actuï. També n’hi pot haver més d’un, tot i que no és el més habitual. Es pot donar el cas, però, que l’antagonista sigui un grup de personatges o fins i tot una institució. Cal destacar que l’antagonista, contràriament al que se sol pensar, no té per què ser dolent; pot simplement representar algun element (...) al qual el protagonista s’ha d’enfrontar.
(...) A banda dels personatges protagonistes, secundaris i antagonistes, que són els més comuns i els més estudiats, també existeixen altres personatges que poden tenir importància dins el relat. Aquests altres personatges són els col·lectius, els quals són una sola persona però representen un grup de persones, com ara un alcalde, que és la màxima autoritat representativa de tot un poble, un rei o un bisbe, representant de l’Església. (...)"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada