divendres, 24 d’abril del 2015

Jonathan Harker





"Jonathan Harker, empleat d’una notaria anglesa, viatja a Transilvània per portar al comte Dràcula els documents de la compra d’una casa que aquest havia adquirit molt a prop de Londres. Però, una vegada al castell, Dràcula hi reté Jonathan, mentre que ell ix cap a Anglaterra en un vaixell que arriba a port envoltat per circumstàncies estranyes. En el mateix moment de l’arribada es veu com una ombra semblant a un gos gran salta del vaixell i desapareix misteriosament.
A partir d’ací comença el malson. Lucy, una amiga de Mina, la promesa de Jonathan, és atacada pel que pareix un gos gran, i el seu promés convoca dos antics pretendents de la jove, un americà i un metge director d’un manicomi a Londres el qual, a la vista de la situació, es posa en contacte amb el seu mestre, el professor Van Helsing d’Amsterdam, qui hi acudeix ràpidament. El professor, en veure Lucy, de seguida s’adona que està en presència de la mossegada d’un vampir. Tots tres es posen a treballar però no poden salvar-la del seu destí fatal. (...)" 


dijous, 23 d’abril del 2015

Signes de puntuació

SIGNES DE PUNTUACIÓ



Posa els punts i seguit i les comes que falten en aquesta notícia i restableix les majúscules quan calgui. 
El Centre de Normalització Lingüística L’Heura va organitzar la festa de final de curs adreçada als seus alumnes aprenents i voluntaris lingüístics el 16 de juny a les 19h al Mas Fonollar la festa va comptar per primera vegada amb una mostra gastronòmica més d’una trentena de persones procedents de quatre continents van fer dolços típics dels seus països d’origen les receptes es podran consultar properament a la pàgina web de L’Heura més d’un centenar d’assistents també van participar en la samfaina de paraules aquesta activitat tenia com a objectiu pensar alguna paraula en català que agradés especialment posteriorment s’apuntava aquesta paraula en un mural explicant el motiu pel qual s’havia triat algunes de les targetes apuntaven a motius comunicatius, d’aprenentatge, anímics o llaminers

Posa dos punts, cometes o comes al lloc convenient (potser en algun cas hauràs de modificar, també, la minúscula inicial):
a) L’alcaldessa de Caldes Montserrat Pujol va fer unes declaracions ben sucoses
b) Tal com deia el meu avi Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era
c) Anava vestida amb colors ben llampants sabates vermelles mitges verdes vestit de coloraines i jersei fúcsia
d) El president de l’associació va afirmar Totes les donacions arribaran a bon port
e) En Fermí a qui van nomenar secretari del club va tancar la reunió amb un to ben solemne Atès que no hi ha més intervencions per part dels assistents em permeto de donar per conclosa la trobada


Torna a escriure amb la distribució adequada i puntua correctament el text següent que correspon a una postal. 
Estrasburg 20 d’agost de 2008 Hola Pere com pots veure ja estic en plenes vacances aquesta ciutat és molt bonica i m’agrada molt passejar pel barri antic amb la seva catedral d’una sola torre també he vist la seu del Consell d’Europa als vespres hi ha concerts al carrer i molta animació si véns farem una passejada amb vaixell pel Rin vindràs oi t’espero amb impaciència fins aviat Maria Pere Serra i Pons Passeig de la Font dels Oms 54 08440 Cardedeu



Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les notes següents.

Hola, Àngels! 
T'esperem demà a les 6 a casa de l'Eloi fes un pastís de poma d'aquells que fas tan bons i porta'l serem 8 berenarem i ballarem i ens ho passarem pipa.
Eduard 


Rosa, 
Demà no et podré acompanyar a la Caixa, ja que haig d'anar a cal metge amb la mare si vols podem anar-hi demà passat truca'm quan puguis. 
Santi 


Marta, 
No vam concretar qui s'havia d'encarregar de demanar el permís per posar la parada ho fas tu o ho faig jo? demà al vespre passaré i en parlarem. 
Antònia 

Glòria, 
Aquest vespre no podré venir a la geladeria feu la vostra i ja ens veurem demà a l’institut.
 Toni
Llegeix les dues notes següents i puntua-les amb les comes que hi falten:
Guillem, 
M’han trucat de la feina i he hagut de sortir de viatge a Saragossa Bilbao,Madrid i Toledo. Aniria bé que preparessis les comandes pendents que facis una llista de clients nous i que endrecis el magatzem. Ja et trucaré. 
Martí 

Sergi 
M’hauries de dir què necessites per avui. Ahir em vas insinuar que volies que completés la base de dades dels clients que imprimís els nous catàlegs que enviés les invitacions per a la inauguració i que encarregués les begudes i les pastes. Em trucaràs aquest matí mateix i m’ho diràs oi? 
Ramon 
Llegeix aquestes notes i posa els signes de puntuació necessaris (punt i seguit i coma) i fes ús de les majúscules que calguin. 
Marta i Joan
Hem vingut a casa vostra per felicitar-vos pel naixement del Jan però no us hi hem trobat ja passarem un altre dia abans de venir ja us trucarem moltes felicitats i una forta abraçada
 Mercè i Jaume

Marta i Joan
Hem estat a casa vostra, però no hi éreu volíem conèixer el rei de la casa no us preocupeu que ja tindreu l'oportunitat de presentar-nos-el què us sembla dissabte que ve? abans no serà possible perquè el Josep té els exàmens finals. el millor serà que ens truqueu i quedem per telèfon aquesta nit serem a casa petonets
 Lluïsa i Gerard 

Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les frases següents. 
1. Demà comencen les rebaixes podem anar-hi amb la teva mare. 
2. Els dijous anem a ballar sardanes sempre hi anem amb la colla. 
3. No vindré a dinar al microones trobaràs espaguetis. 
4. Us ha telefonat el Miquel diu que l'espereu per anar al cinema. 
5. Aquest hivern ha nevat molt feia anys que no teníem un hivern tan fred. 
6. Fa temps que no ens escriu sembla que viu a l'estranger. 
7. Com que aquest matí plovia no hem pogut anar a la piscina ara aniré a la dutxa a refrescar-me perquè fa molta calor. 
8. Estic molt preocupada perquè no he pogut sortir de casa fa dies vaig caure per l’escala i ara em fa molt de mal la cama. 
9. Aquest és el primer any que vinc al casal i m'agrada molt sobretot m'ho passo molt bé quan anem a la piscina. 



Posa les comes on calgui als textos següents. 
1. En Jaume es va menjar un croissant dues ensaïmades i vuit iogurts. 
2. És una noia optimista coratjosa emprenedora...
3. Té una casa força gran bellament decorada i extraordinàriament confortable. 
4.Tot va anar molt ràpid: baixà les escales es precipità al carrer pujà al cotxe pitjà l'accelerador i es va quedar on era. 
5.Tot li era igual: que vingués tothom algú, ningú... 
6. En Bernat té el do de la presència: el trobareu aquí allà a dalt a baix arreu... 
7. Vam acudir a la cita la Clara el seu germà i jo. 
8.Té una mirada astuta plena de picardia i amb un punt de dolenteria. 


En els següents textos han desaparegut tots els signes de puntuació. Col·loca els punts i les comes en el lloc adequat. 
a) Jordi No m’esperis a la tarda perquè aniré al gimnàs directament des de la feina ja ens veure’m a la sortida 
b) Demà a la tarda s’acaba el termini per sol∙licitar els ajuts per a les activitats d’estiu ens podem trobar davant de l’ajuntament per anar-hi juntes 
c) Esteve En Sergi i jo t’agraïm moltíssim l’ajut i el suport que ens has donat ens aquests moments tan complicats i per això et convidem a dinar aquest diumenge truca’ns per confirmar-nos si et va bé

Col·loca correctament els signes de puntuació dels diàlegs.
Un cop va haver acabat, l’albí va somriure i va dir Sí, això és exactament el que em van explicar els altres En Saunière va recular una mica ¿Els altres? va pensar També els he fet una visita va dir amb to burleta a tots tres. Tots han confirmat el que m’acaba d’explicar De sobte en Saunière va entendre que els seus tres sénéchaux, seguint al peu de la lletra el procediment establert, havien explicat la mateixa mentida abans de morir. Formava part del protocol. L’atacant va tornar apuntar-lo amb la pistola Quan vostè sigui mort, jo seré l’únic que coneixerà la veritat De sobte es va fer càrrec de fins a quin punt era horrorosa aquella situació. Si jo moro va pensar la veritat es perdrà per sempre més. Instintivament va arrossegar-se per provar de posar-se a cobert. 
Brown, Dan. El codi Da Vinci. Ed. Empúries.



Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriu-los correctament.  
Un dia cap al tard va sentir que algú pujava l’escala coneixia els passos de tots els qui venien a casa seva li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l però mai no havia sentit aquella mena de trepig algú que es deu haver equivocat va pensar car ell vivia a l’últim pis però immediatament va dirse no vénen ací són els passos d’algú que no ha vingut mai però vénen ací 
Exercici extret del llibre 1.000 exercicis de nivell C. Text de Manuel de Pedrolo

A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i Lalo que tenia dots de cabdill lluitava tenaçment tapava les escletxes amb quitrà i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques amb tot el que podia trobar que parés la pluja Però la humitat penetrava insidiosament i aliant-se amb la terra donava naixença a un fang negrenc i fètid veus digué don Monxo amb els ulls mig closos sempre és igual sempre les dones pul·lulaven pel barri descalces amb les cames brutes de fang fins als genolls es recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una existència on tot escassejava menys el dolor i la misèria. 
Exercici extret del llibre Taller de puntuació, EAPC 


EXERCICIS BARCANOVA PÀG. 247


Ex. 8.28 Analitza el contingut d’aquest text i divideix-lo en tres parts d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) funcionament de l’iris; c) propietats de l’iris dels felins. Després, copia’l fent que tingui tres paràgrafs. 

Per què els gats hi veuen de nit?
L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la i aquesta fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. L’iris dels gats i de la resta de felins s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror. 


Ex. 8.29 En el text següent hem suprimit els punts i les lletres majúscules de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament identificant-hi les frases o oracions que el formen. Després, escriu-lo al quadern puntuant-lo adequadament.

L’inventor del bolígraf 
El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món la boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament aquest petit invent fou creació d’un periodista hongarès que, empipat pels problemes que li ocasionava la seva ploma quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar buscar-hi una solució la idea li vingué quan observava uns nens jugant amb unes pilotes al carrer; una travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d’aigua sobre la superfície seca de l’asfalt aquesta observació li féu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta amb aquesta idea, el 1938, Ladislau Biro patentà a Hongria el primer prototipus de bolígraf 
Eureka, núm. 12.


Ex. 8.30 En el text següent hem suprimit els punts d’interrogació i les lletres majúscules de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament identificant-hi les frases o oracions que el formen. Després, escriu-lo puntuant-lo adequadament. 

Què fan els geòlegs? 
T’agradaria conèixer els cristalls gegants de guix de Mèxic, predir les erupcions volcàniques o estudiar el gel de l’Antàrtida què et semblaria descobrir des de la NASA què amaguen els meteorits de galàxies llunyanes o poder resoldre els problemes de contaminació de Rio Tinto i portar la perforació d’un nou pou de petroli davant les costes del Congo aquests són alguns dels projectes en els quals es pot veure involucrat un geòleg gràcies als seus coneixements sobre la Terra. 
Eureka, núm. 12.

Ex. 8.31 En el text següent hem suprimit el signe dels dos punts (que introdueix una enumeració), el signe del punt i coma (que separa els elements de la sèrie) i l’abreviatura de la paraula etcètera (que indica que la sèrie no queda tancada, és dir, es podria fer més llarga). Llegeix-lo atentament i escriu-lo puntuant-lo de manera adequada.

La novel·la, un gènere diversificat 
El gènere de la novel·la presenta diversos subgèneres la novel·la de cavalleria, que relata les aventures dels cavallers medievals la novel·la gòtica, que narra històries misterioses i de terror la novel·la negra, que mostra l’actuació dels delinqüents i els ambients més baixos de la societat la novel·la rosa, que se centra en les relacions sentimentals dels personatges la novel·la històrica, que pretén reflectir la vida d’una època determinada


dimecres, 22 d’abril del 2015

Exposició oral

Llenguatge no verbal
Un 65% de la informació que es transmet en una exposició oral prové del llenguatge no verbal.
1. Gestualitat
La gestualitat pot accentuar, complementar, susbtituir o contradir allò que s’expressa amb paraules. 
  • Utilitzar gestos que acompanyin el discurs i en facilitin la comprensió. Per exemple, assenyalar una direcció, etc.
  •  Evitar els tics gestuals que es fan de vegades per nerviosisme.
  • (...)

2. Mirada 
Una mirada efectiva estén ponts de comunicació amb l’auditori: té més possibilitats de captar i mantenir l’atenció, fer arribar el missatge, etc.
  • No mirar al buit, al terra ni al sostre, si no és amb un propòsit determinat. Evitar perdre el contacte visual perquè es llegeix el guió o s’està pendent de les diapositives del programa de presentacions.
  • (...) 

3. Volum i entonació
El paper de la veu és clau per connectar amb l’auditori, fer-li arribar un missatge amb claredat, mantenir-ne l’atenció i transmetre-li, ns i tot, emocions.
  • En cas de dubte, convé preguntar als assistents si senten bé l’orador quan parla. 
  • Evitar una entonació monòtona i poc variada; per exemple, alternar frases enunciatives amb frases exclamatives i interrogatives, o subratllar amb la veu les paraules clau del discurs.
  • (...)

4. Ritme i pronúncia
El bon orador ha de tenir en compte el poder expressiu de la seva veu i procurar transmetre entusiasme per la temàtica que exposa.
  • Un ritme massa lent provoca sensació de monotonia i un ritme massa ràpid denota nerviosisme. 
  •  Fer alentiments en els moments clau.
  •  Pronunciar les paraules amb claredat.
  • (...)

Llenguatge verbal
Només un 35% de la informació que es transmet en una exposició oral prové del llenguatge verbal. 

6. Ordre i estructura
Una exposició que té un ordre i una estructura que el públic pot percebre és més fàcil de seguir, d’entendre i de recordar. 
  • Seguir un itinerari expositiu (guió) per evitar un discurs dens o desordenat. L’ordenació pot seguir diferents criteris:
    • Importància (quina és la informació més important? quines idees són secundàries?)
    • Lògica (quines dades o conceptes ha de conèixer primer l’auditori?) 
    • Cronologia (què va passar primer?) 
    • Interès (quin tema interessa més a l’audiència?) 
    • (...)
  • Emprar connectors discursius, és a dir, paraules que organitzin, relacionin i cohesionin les idees i parts del discurs. Per exemple: 
    • Per iniciar intervencions: L’objectiu d’aquesta l’exposició és... / Parlaré en primer lloc de... / D'entrada... 
    • Per introduir incisos o exemples: Per exemple... / Com és el cas de... / Recordem, en aquest sentit, que... 
    • Per estructurar el discurs: En primer lloc,... / En segon lloc,... / D'una banda,... D'altra banda,... / Finalment,... 
    • Per reprendre un tema: Tornant al que hem vist al principi... / Deia que... / Assenyalava que... 
    • Per establir relacions lògiques: Consegüentment... / Això ens demostra que... / Deduïm doncs... 
    • Per concloure: Tractem, finalment, l'últim aspecte... / En resum,... Resumint,... / Per acabar... / En conclusió,...
7. Vocabulari 
El lèxic emprat en una exposició varia en funció del tema, l’audiència, el grau de formalitat i el propòsit comunicatiu. 
  • Defugir els mots multiús que s’utilitzen quan l’orador no troba la paraula adequada. Per exemple: cosa, tema, això de, la qüestió de, problemàtica, etc. 
  • No abusar dels mots crossa, ja que poden acabar convertint-se en tics lingüístics. Alguns mots crossa comuns són: o sigui..., doncs..., aleshores..., vull dir..., aaa..., emmm...,  etc. 
  • (...)
 8. Sintaxi 
Construir frases curtes i senzilles fa el missatge més clar i entenedor. 
  • Evitar les frases molt llargues, que en un discurs escoltat poden ser més difícils de seguir que en un text llegit.
9. Claredat i concisió 
Un discurs és clar i concís quan els destinataris poden entendre sense di cultats les paraules i les construccions que s’hi utilitzen i, a més, no hi ha elements sobrers.
  •  Evitar continguts innecessaris. 
  • (...)

Interès i eficàcia
Per captar i mantenir l’atenció de l’auditori cal usar amb e càcia el llenguatge verbal i el no verbal. 
11. Mitjans de suport 
L’ús de presentacions de diapositives, vídeos, documents impresos o altres suports serveix per atreure l’atenció, exempli car, explicitar l’estructura del discurs i fer comprensibles conceptes complexos. 
  • Per exemple, una presentació de diapositives pot ajudar a seguir el l del discurs, o un vídeo pot servir per exempli car una idea. 
  • Utilitzar una mida per a les imatges i les lletres que permetin que es vegin bé des de tota la sala, i un volum d’àudio que faci possible escoltar-lo amb claredat.
  • També és important seleccionar una tipografia adequada. Per exemple, les tipografies Sans-serif o de pal sec (Arial, Lucida, Verdana...) es llegeixen millor en pantalla que no les Serif (Times New Roman, Garamond...). 
  • Titular imatges, gràfics i taules i acompanyar-les d’una font que en certifiqui la validesa. 
  • Comprovar in situ que tot funciona correctament i que se sap fer funcionar. Per exemple, assegurar-se que hi ha instal·lat el programari que es necessita, que el so està activat, que el canó està connectat, que hi ha punter si es necessita i s’ha demanat, etc. 
  • (...)

12. Conclusió 

La conclusió és important perquè és la part que dóna resposta d’una manera precisa a les preguntes, hipòtesis o objectius que han originat l’exposició.  
  •  Relacionar cada conclusió directament amb les preguntes, etc. 
  •  Formular cada conclusió de manera clara, breu i directa.
  • (...)
13. Domini del tema 
Estudiar amb profunditat el tema que centra l’exposició ajuda a construir un discurs propi i a adquirir seguretat. 
  • Consultar fonts documentals, etc.
  • Ser rigorós en l’elecció i explicació de les idees principals i dels conceptes clau.
  • Construir arguments sòlids per justificar un punt de vista determinat i citar les fonts d’idees, etc.
(...)
Per a concretar més pots consultar el PDF: 


EXERCICI 8.17 pàg.240:
Completa l’inici de l’exposició oral, com la que hem vist, amb les expressions adequades del quadre del punt 3:
(1) ……. de la literatura de por i de terror. (2) ……., cal dir que els antecedents d’aquest tipus de literatura, (7) ……., d’aquest gènere literari, els podem trobar en la literatura antiga, (3) ……. en l’Odissea, en què apareix el ciclop Polifem, un monstre d’un sol ull. Però tampoc (5) ……., en l’àmbit de la literatura popular, els dimonis han estat protagonistes de moltes llegendes i rondalles.

(4) ……., el propòsit de la meva exposició és parlar del gènere literari de por o terror, i concretament dels personatges més significatius d’aquest gènere. (6a) ……., em referiré als fantasmes; (6b) ……., als monstres, i, (6c) ……., als vampirs.


Cançons


Sau: Tens un amic
https://www.youtube.com/watch?v=V1wJhlwg34k

Què volen aquesta gent?
La historia de esta canción está relacionada con un trágico acontecimiento ocurrido, en Madrid, el 30 de enero de 1967; acontecimiento que el diario ABC publicaba, al día siguiente –siguiendo el parte oficial de la policía–, en los siguientes términos:

«A las seis de la mañana de ayer, funcionario del Cuerpo General de Policía, efectuaron un registro en el número 15 de la calle Jaime el Conquistador, domicilio de Rafael Guijarro Moreno, de veintitrés años, celador de un ambulatorio del Seguro de Enfermedad y alumno de la Escuela de Graduados Sociales, de pendiente del Ministerio de Trabajo. Iniciada la diligencia por los inspectores consignados, en presencia de Guijarro Moreno, en búsqueda de pruebas documentales de determinadas actividades marxistas –en las que al parecer, el joven estaba complicado–, éste pidió permiso a los funcionarios para beber un vaso de agua, para lo cual se dirigió a la cocina de la casa, seguido de su madre y de un inspector. Inesperadamente emprendió veloz carrera hacia una de las habitaciones contiguas, lanzándose por una ventana al vacío, sin que los esfuerzos de su madre, que se encontraba cercana, pudieran evitarlo.

La madre del infortunado Rafael Guijarro Moreno ha declarado que no se explica lo sucedido y que no sabía si su hijo, de naturaleza reservado, era miembro de alguna organización política, ni si había participado en los alborotos de estos últimos días. [...] Al parecer, los policías no encontraron nada comprometedor en su registro».

Noticia en la que se mentía descaradamente y se ocultaba lo verdaderamente ocurrido; en realidad Rafael Guijarro, joven antifranquista, tras ser sometido a una tremenda paliza por parte de la policía, fue lanzado por la ventana para simular que se había suicidado y ocultar, de esa forma, un severo e injustificado maltrato policial. Muestra evidente de la barbarie practicada durante la dictadura.
http://fernandolucini.blogspot.com.es/2011/03/canciones-con-historia-que-volem.html


"El poema y la canción fueron escritos como denuncia de la represión franquista y en concreto para dar publicidad de la muerte de Rafael Guijarro, de quien se decía que la policía lo había lanzado por una ventana. La canción fue censurada, no se podía cantar en recitales ni ser emitida por la radio. 

Al poco de publicada la canción, ocurrió la muerte del estudiante universitario de 21 años Enrique Ruano en Madrid (20-1-1969), otro caso muy sonado. Los tres inspectores de policía implicados fueron juzgados y absueltos. (...)." 

http://www.amnistiacatalunya.org/edu/musica/f-quevolenaquestagent.html

"No se tiró, lo mataron"

Murió custodiado por la policía franquista. La tesis del suicidio de Enrique Ruano es insostenible

"El chico de la imagen en blanco y negro murió cinco días después de haberse hecho esa fotografía, que le pedían para el servicio militar obligatorio. Tenía 21 años, se llamaba Enrique Ruano y falleció al caer desde un séptimo piso, mientras estaba custodiado por tres policías de la Brigada Político Social de Franco, el 20 de enero de 1969, en Madrid. El régimen mantuvo entonces que aquel estudiante de Derecho, miembro del Frente de Liberación Popular -que había escogido como herramienta "para cambiar el mundo"-, se había suicidado. Que, en un descuido, había conseguido zafarse de los tres agentes armados que previamente le habían torturado; que había recorrido el diminuto piso de la calle del General Mola, hoy Príncipe de Vergara, en el que buscaban pruebas incriminatorias, sin que ninguno lograra contenerle; y que se había arrojado por la ventana. (...)"


Enrique Ruano, fotografiado cinco días antes de su muerte, 
ocurrida mientras era custodiado por la Brigada Político-Social


Maria del Mar Bonet: Què volen aquesta gent? https://www.youtube.com/watch?v=eaMhn4f0Sh0

Sau: Amb un llibre mai no estaràs sol

https://www.youtube.com/watch?v=63RnwWMStG8

Passejant per les paraules amb els ulls oberts,
pots ser príncep d´Equitània o encantador de serps.
Volar en un cavall alat, desenterrar un tresor,
o si vols pots fer en vuitanta dies tota la volta al món.

Capità en un mar de plata, gran espadatxí,
ser Romeu o un vell pirata, Quixot o bé Tintín.
Devorant molt lentament tot el que hi ha escrit,
passaràs en un parell de dies més de mil i una nits.

Si vols pots navegar en un món de paper,
si vols pots viatjar i no sortir al carrer.
Veure en Tisner i escoltar en Miquel Martí i Pol,
anar de copes amb en Monzó. Mai estaràs sol.

T´he buscat en un poema i no t´he trobat,
m´han dit que estaves en una novela allà enmig del mar.
Que Bovarie t´ha enamorat, que lluites amb els tzars,
que ja ets príncep a Dinamarca i poeta a Bergerac.

Si vols pots navegar en un món de paper,
si vols pots viatjar i no sortir al carrer.
Retrobar la Rodoreda i la Montserrat Roig
al costat de la Carme Riera, mai estaràs sol.



Marina Rossell: La gavina
https://www.youtube.com/watch?v=vYaZ_LD8omQ

Oh! Gavina voladora que volteges prop del mar 
i al pas del vent, mar enfora, vas voltant fins a arribar 
a la platja assolellada, platja de dolços records, 
on dia i nit hi fa estada la nina dels meus amors... 

Quan la vegis sola prop de la quieta onada, 
dona-li la besada que li envio més fervent, 
digues-li que sento dolça melangia 
i que en ella penso en tot moment. 

Oh! Si igual que tu, gavina, el mar pogués jo travessar 
fins a arribar a la platja, on tan dolç és recordar 
i veure la imatge bruna, en el seu bell despertar 
de la nina que entre somnis és tan grat d'acariciar... 



https://www.youtube.com/watch?v=7wSTFz75zH0

CAROLE KING: You've Got a Friend https://www.youtube.com/watch?v=6B4trluIJ1Y

Article d'opinió

Redactem un article d'opinió: pautes
Per redactar un text d'opinió cal que abans tinguem clares quines són les pautes que cal seguir i que ja hem comentat a l'aula.  Llegeix-les atentament:

Planifica el que vols escriure:

  • Revisa tota la informació que tens sobre el tema sobre el que escriuràs. Recorda que per escriure textos d'opinió, cal estar ben informa't sobre el tema per tal que el conjunt d'arguments que defensin la teva tesi siguin eficaços.
  • Tria bé quina vols que sigui la teva postura davant del tema que tractaràs.
  • Pensa bé a quin grup de lectors anirà adreçat el teu article.
  • Tria tres arguments que tinguin una importància similar i gradua'ls de menor a major importància.
  • Pensa una frase que pugui servir-te com a conclusió.
     Fes una redacció inicial de l'article
  • Tria un text atractiu i suggeridor.
  • Escriu un paràgraf d'introducció general. Recorda que ha de servir per contextualitzar el tema.
  • Utilitza la primera persona gramatical.
  • Distribueix el contingut en paràgrafs.
  • Fes servir connectors que donin cohesió al text i que ajudin a comprendre'l (d'ordre, causa, conseqüència, finalitat, etc). Consulta el document Connectors que adjuntem.
  • Expressa causa, conseqüència, i condició a través d'oracions subordinades ben construïdes.
  • Recorda de donar al teu text un caràcter personal (penso, opinio, al meu entendre...)
  • Utiltiza un lèxic adequat.
  • Revisa la puntuació
Revisa el que has escrit
  • La revisió cal fer-la a mesura que es va escrivint per comprovar si l'organització i el contingut reflecteixen el que voleu transmetre.
  • Al final, repassa tots els aspectes.



Exemple d'article d'opinió

La cirurgia estètica: qüestions de principis

En la cirurgia estètica esdevenen tres factors importats, el físic, el psíquic i l’econòmic. Si preguntéssim: “Vostè modificaria alguna part del seu cos?”, la gran majoria respondrien que sí, fossin joves o vells.

De fet, tothom té quelcom del seu cos que no li agrada i que voldria canviar. Més aviat  les persones solem ser inconformistes i exigents  amb nosaltres mateixos. Aquest esforç que dediquem per ser els més macos, per ser els millors, demostra que tenim una gran necessitat de ser reconeguts i acceptats per la societat. Això ens fa sentir més importants. Hi ha gent que s’obsessiona amb el seu físic i acaben tenint problemes psicològics. Tot i que nosaltres els veiem bé, ells no s’agraden tal com són. I és per això que recórrer a la cirurgia estètica els pot canviar la vida, donar-los estabilitat emocional, autoestima, i aparentment portar a ser més feliços.

Però, no ens estem passant? Realment val la pena ser tan perfectes? Gastar-se tants diners? Penso que la cirurgia estètica hauria de servir només en aquells casos que veritablement  la persona tingués defectes físics greus, bé de naixement, per malaltia o accident. Alguns exemples serien: posar-se unes dents, un nas, reconstruir un pit, o inclús una cama, etc.

Acceptar-se  un mateix  equival a  ser feliç. I hauríem de recordar que: “La bellesa no és el que es veu per fora, sinó el que hi ha dins nostre”.
Leo

dimarts, 21 d’abril del 2015

Debats

DEBATS



http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/cal-fer-deures-debat-entre-escola-pares-i-alumnat/video/5481493/











Text argumentatiu

L'ARGUMENTACIÓ

El text argumentatiu pretén convèncer d’alguna cosa al receptor; en certa manera, intenta defensar o atacar una tesi amb arguments a favor o en contra, respectivament. Una bona argumentació ha de comptar amb una bona llista d’arguments que puguin convèncer i, si és el cas, contrarestar possibles contraarguments.

L'argumentació es troba en:

  • els debats
  • els articles d'opinió
  • les cartes al director dels diaris
  • la defensa i l'acusació dels judicis
  • els discursos polítics
  • etc.

Elements i estructura 
El text argumentatiu no presenta una estructura lineal, però sí que té en compte la presència d’una sèrie d’elements: 
1. Tema al voltant del qual girarà l’argumentació. L’objecte de l’argumentació sol ser polèmic. 
2. Tesi que es defensa (o idea de fons), és a dir, la postura de l’emissor respecte al tema polèmic. 
3. Arguments que recolzen la tesi: raons, proves, exemples,etc. en què es basa la tesi. 
4. Conclusió que reforça la postura.



Introducció 
L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments. 
Desenvolupament 
D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre.

D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones. 

En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció. 

Conclusió 
Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar a una notable disminució en les relacions humanes directes.




Característiques lingüístiques del text argumentatiu 


EXEMPLE TEXT ARGUMENTATIU:

PENA DE LLIBRE
INTRODUCCIÓ
A Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per insolvència o per la raó que sigui. La policia local s’ha posat d’acord amb l’alcalde per evitar que continuï el que consideren una presa de pèl. La solució és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre.

DESENVOLUPAMENT
Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguin llegir llibres que no

novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? […] I què passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura?

Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.

CONCLUSIÓ
També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home… N’està segur? […] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents.
                                             (Josep M. Espinàs, Avui, 23-9-97)
https://aradsuperior.wordpress.com/larticle-dopinio/


TEXT ARGUMENTATIU:
Pocs dies abans de ser executada a Texas, Karla Faye Tucker va dir: "No diguin que em maten perquè sóc una amenaça futura per a la societat, perquè definitivament, no ho sóc." Per què va morir, doncs? Havia assassinat una parella i l'havien sentenciada a mort. Reunia dos dels requisits més freqüents en els condemnats: no tenir recursos per pagar un bon advocat i haver matat persones de raça blanca. Als Estats Units (EUA) cap fiscal demana la pena capital, si l'acusat pot pagar un bon defensor i la víctima és de raça negra.

La pena de mort és matar una persona de manera legal. Defensar la seva aplicació implica acceptar la tortura: tota execució ho és, així com els dies, setmanes i mesos anteriors. També és inútil, no hi ha cap evidència que tingui un poder dissuasiu. Al Canadà, el nombre d'assassinats ha baixat molt després de l'abolició de la pena capital. Als EUA hi ha estats que no la tenen i d'altres que l'apliquen freqüentment. Per què? Diuen que l'opinió publica hi està a favor. Jo parlaria més d'una utilització de la pena de mort per raons polítiques.

A més molts informes demostren que no hi ha cap argument que ens en demostri la utilitat. Un psiquiatre japonès afirma que cap dels 145 condemnats per assassinat havia pensat en la possibilitat de ser executat. El resultat d'una enquesta a la policia nord-americana sobre la reducció de la violència donava un 1% d'efectivitat a l'augment de les execucions. La pregunta no és qui mereix morir, sinó qui pot matar. Jo crec que l'estat no pot fer-ho, no es pot lluitar contra la violència amb més violència.


(Amparo Granada "Discriminació i racisme" a El Periòdico de l'Estudiant. Maig de 1998. Núm. 6. Ed Zeta. )