Llenguatge no verbal
Un 65% de la informació que es transmet en una exposició oral
prové del llenguatge no verbal.
1. Gestualitat
La gestualitat pot accentuar, complementar, susbtituir o contradir allò que s’expressa amb paraules.
- Utilitzar gestos que acompanyin el discurs i en facilitin la comprensió. Per exemple, assenyalar una direcció, etc.
- Evitar els tics gestuals que es fan de vegades per nerviosisme.
- (...)
Una mirada efectiva estén ponts de comunicació amb l’auditori: té més possibilitats de captar i mantenir
l’atenció, fer arribar el missatge, etc.
- No mirar al buit, al terra ni al sostre, si no és amb un propòsit determinat. Evitar perdre el contacte visual perquè es llegeix el guió o s’està pendent de les diapositives del programa de presentacions.
- (...)
3. Volum i entonació
El paper de la veu és clau per connectar amb l’auditori, fer-li arribar un missatge amb claredat,
mantenir-ne l’atenció i transmetre-li, ns i tot, emocions.
- En cas de dubte, convé preguntar als assistents si senten bé l’orador quan parla.
- Evitar una entonació monòtona i poc variada; per exemple, alternar frases enunciatives amb frases exclamatives i interrogatives, o subratllar amb la veu les paraules clau del discurs.
- (...)
4. Ritme i pronúncia
El bon orador ha de tenir en compte el poder expressiu de la seva veu i procurar transmetre entusiasme
per la temàtica que exposa.
- Un ritme massa lent provoca sensació de monotonia i un ritme massa ràpid denota nerviosisme.
- Fer alentiments en els moments clau.
- Pronunciar les paraules amb claredat.
- (...)
Llenguatge verbal
Només un 35% de la informació que es transmet en una
exposició oral prové del llenguatge verbal.
6. Ordre i estructura
Una exposició que té un ordre i una estructura que el públic pot percebre és més fàcil de seguir,
d’entendre i de recordar.
- Seguir un itinerari expositiu (guió) per evitar un discurs dens o desordenat. L’ordenació pot seguir diferents criteris:
- Importància (quina és la informació més important? quines idees són secundàries?)
- Lògica (quines dades o conceptes ha de conèixer primer l’auditori?)
- Cronologia (què va passar primer?)
- Interès (quin tema interessa més a l’audiència?)
- (...)
- Emprar connectors discursius, és a dir, paraules que organitzin, relacionin i cohesionin les idees i parts del discurs. Per exemple:
- Per iniciar intervencions: L’objectiu d’aquesta l’exposició és... / Parlaré en primer lloc de... / D'entrada...
- Per introduir incisos o exemples: Per exemple... / Com és el cas de... / Recordem, en aquest sentit, que...
- Per estructurar el discurs: En primer lloc,... / En segon lloc,... / D'una banda,... D'altra banda,... / Finalment,...
- Per reprendre un tema: Tornant al que hem vist al principi... / Deia que... / Assenyalava que...
- Per establir relacions lògiques: Consegüentment... / Això ens demostra que... / Deduïm doncs...
- Per concloure: Tractem, finalment, l'últim aspecte... / En resum,... Resumint,... / Per acabar... / En conclusió,...
7. Vocabulari
El lèxic emprat en una exposició varia en funció del tema, l’audiència, el grau de formalitat i el propòsit
comunicatiu.
- Defugir els mots multiús que s’utilitzen quan l’orador no troba la paraula adequada. Per exemple: cosa, tema, això de, la qüestió de, problemàtica, etc.
- No abusar dels mots crossa, ja que poden acabar convertint-se en tics lingüístics. Alguns mots crossa comuns són: o sigui..., doncs..., aleshores..., vull dir..., aaa..., emmm..., etc.
- (...)
8. Sintaxi
Construir frases curtes i senzilles fa el missatge més clar i entenedor.
- Evitar les frases molt llargues, que en un discurs escoltat poden ser més difícils de seguir que en un text llegit.
9. Claredat i concisió
Un discurs és clar i concís quan els destinataris poden entendre sense di cultats les paraules
i les construccions que s’hi utilitzen i, a més, no hi ha elements sobrers.
- Evitar continguts innecessaris.
- (...)
Interès i eficàcia
Per captar i mantenir l’atenció de l’auditori cal usar amb e càcia
el llenguatge verbal i el no verbal.
11. Mitjans de suport
L’ús de presentacions de diapositives, vídeos, documents impresos o altres suports serveix per atreure
l’atenció, exempli car, explicitar l’estructura del discurs i fer comprensibles conceptes complexos.
- Per exemple, una presentació de diapositives pot ajudar a seguir el l del discurs, o un vídeo pot servir per exempli car una idea.
- Utilitzar una mida per a les imatges i les lletres que permetin que es vegin bé des de tota la sala, i un volum d’àudio que faci possible escoltar-lo amb claredat.
- També és important seleccionar una tipografia adequada. Per exemple, les tipografies Sans-serif o de pal sec (Arial, Lucida, Verdana...) es llegeixen millor en pantalla que no les Serif (Times New Roman, Garamond...).
- Titular imatges, gràfics i taules i acompanyar-les d’una font que en certifiqui la validesa.
- Comprovar in situ que tot funciona correctament i que se sap fer funcionar. Per exemple, assegurar-se que hi ha instal·lat el programari que es necessita, que el so està activat, que el canó està connectat, que hi ha punter si es necessita i s’ha demanat, etc.
- (...)
12. Conclusió
La conclusió és important perquè és la part que dóna resposta d’una manera precisa a les preguntes,
hipòtesis o objectius que han originat l’exposició.
- Relacionar cada conclusió directament amb les preguntes, etc.
- Formular cada conclusió de manera clara, breu i directa.
- (...)
13. Domini del tema
Estudiar amb profunditat el tema que centra l’exposició ajuda a construir un discurs propi i a adquirir
seguretat.
- Consultar fonts documentals, etc.
- Ser rigorós en l’elecció i explicació de les idees principals i dels conceptes clau.
- Construir arguments sòlids per justificar un punt de vista determinat i citar les fonts d’idees, etc.
Per a concretar més pots consultar el PDF:
EXERCICI 8.17 pàg.240:
| Completa l’inici de l’exposició oral, com la que hem vist, amb les expressions adequades del quadre del punt 3: |
(1) ……. de la literatura de por i de terror. (2) ……., cal dir que els antecedents d’aquest tipus de literatura, (7) ……., d’aquest gènere literari, els podem trobar en la literatura antiga, (3) ……. en l’Odissea, en què apareix el ciclop Polifem, un monstre d’un sol ull. Però tampoc (5) ……., en l’àmbit de la literatura popular, els dimonis han estat protagonistes de moltes llegendes i rondalles.
(4) ……., el propòsit de la meva exposició és parlar del gènere literari de por o terror, i concretament dels personatges més significatius d’aquest gènere. (6a) ……., em referiré als fantasmes; (6b) ……., als monstres, i, (6c) ……., als vampirs.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada