dimarts, 9 de setembre del 2014

Els constituents de l'oració

L'ORACIÓ

Les paraules no formen oracions quan:
Hi falta el verbTota la classe molt sorpresa.
Les paraules no estan ben ordenadesEl va primer ser dia molt feiner mogut.
El subjecte i predicat no concordenLa Melània ploren cada dos per tres.

L'oració segons la intenció comunicativa:
Enunciativa
Interrogativa
Exclamativa
Exhortativa



ELS CONSTITUENTS DE L'ORACIÓ

Una oració està formada per dues parts principals:
Un sintagma nominal subjecte: La  Marta arribarà demà.
Un sintagma verbal predicat:  L’amic de l’Enric es diu Josep.

El SN subjecte concorda en nombre i persona amb el verb.



El subjecte 

És qui fa l’acció: L'avi camina lentament. 
O bé d’aquell del qual es diu alguna cosa: En Manel i en Pere són amics.

El subjecte és un sintagma nominal:
En Quico porta espardenyes durant l'estiu.
El pastisser de la cantonada va molt mudat.
Vosaltres feu els millors pastissos del món.


El predicat 

És allò que se’ns diu del subjecte. El predicat és un sintagma verbal:
Aquell home ha pescat un peix molt gros.




El sintagma nominal

El sintagma nominal (SN) és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un nom. Aquest nom (N) és el nucli del SN i pot anar acompanyat d’un determinant (Det), d’un adjectiu (Adj) o d’un sintagma preposicional (S prep).

Det + N
La casa ...

Det + N + Adj
La casa vermella ...

N + S prep
Pa amb tomàquet...

El sintagma verbal

El sintagma verbal (SV) és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant del verb. Aquest verb (V) és el nucli dels SV, i pot anar acompanyat d’altres paraules o conjunts de paraules (SN), que en són els complements.

 ... han portat fruita seca.

Tipus de sintagmes



LES CATEGORIES LÈXIQUES O GRAMATICALS


(det.)= determinant
(N) = nom
(Adj.) = adjectiu
(V) = verb
(Adv.) = adverbi
(prep.) = preposició
(conj.) = conjunció
(PN) = pronom



ACTIVITAT
La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que [la zebra] ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. [la zebra] Es mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, [la zebra] fuig tan de pressa com pot, que no és gaire.

Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella.  [les dues zebres] Corren en paral·lel.  Tots dos animals es freguen la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. [la zebra] La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. [la zebra] No ho veu. [la zebra] Ho sent: la zebra coixa ha caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada