La
m i la n són dos sons nasals (l’aire surt, a més de per la boca, pel nas) que,
a vegades, es poden confondre.
Exemple:
Conte: narració curta. Contar un conte
Comte: títol nobiliari. El femení és Comtessa.
Compte: acció de comptar, és a dir, de determinar el nombre d’alguna cosa.
Escriurem
m:
- Davant de b, p, m, f:
ombra, rambla, també, embolicar, acompanyar, campió,
pàmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar, gamma,
amfiteatre, amfibi, àmfora, càmfora, èmfasi, nimfa, samfaina, simfonia, xamfrà.
Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.
Escriurem n:
- Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els prefixos con– en– in–: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar, desenfilar, infinit, inflor, desinflar.
En el grup mp, la p
no es pronuncia: comptar, comptable, exempció, redemptor, símptoma, assumpte,
temptació, atemptar,...
Ex. Aplica la norma 1 i la norma 2 de la ema i la ena, i forma les paraules derivades corresponents
a partir dels prefixos donats. Per exemple: commoure, engabiar, immòbil.
La lletra r es pronuncia, es pronuncia de forma simple
(suau), o es fa múltiple (forta).
Exemples: mira/mirra pare/parra cera/serra
Exemples: mira/mirra pare/parra cera/serra
- És simple el so de:
mare, cara, pera, aritmètica, poruga
- És múltiple el so de:
rata, Ramon, arròs, guitarra, torre
El so fort de la r l’escrivim: -rr si va entre vocals: cotorra. -r en els altres casos: rossinyol.
Pel que fa a la grafia, només la r
múltiple presenta alguna dificultat, que ara comentem:
Recorda que:
– Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugació
s'escriuen amb -r final:
1a
conj: parlar, mirar, cantar...
2a
conj: córrer, témer, créixer...
(excepte els verbs acabats en -re:
perdre, vendre...)
3a
conj.: dormir, patir, repartir...
– Cal distingir les formes del pretèrit
perfet simple de l'infinitiu:
pret. perfet simple: ell estimà (va estimar), ell dormí (va dormir)
infinitiu:
estimar, dormir
– Els sufixos de derivació -ar, -er,
-or, -dor s'escriuen amb -r final muda.
bèstia bestiar
blau blavor
colom colomar
gris grisor
moc mocador
fusta fuster
Algunes paraules acaben amb una -r que no sona. És la r muda. Escrivim una r muda a final de paraula quan, en buscar una altra paraula de la mateixa família, porta la r i sona: paper – paperera, papereria...
Fixa't que quan pronunciem
el mot arbre la primera r
és muda. Tampoc pronunciem la -r de les formes d'infinitiu, futur
i condicional del verb prendre i dels
seus derivats i compostos, com ara prendre,
aprendre, reprendre...
Comprendràs
que no pugui venir.
Finalment la Maria va aprendre a conduir.
Si
ens ho expliquessis, ho entendríem.
LLISTAT DE PARAULES AMB DÍGRAF RR
http://www.paraulesque.com/
EMBARBUSSAMENTS:
Per la carretera de Roses,
passa un carro carregat de rocs,
fent catacric-catacroc.
La rica de la parròquia no duu perruca perque li reca.
Un rus té un ris ros i s' esta al ras sense fer res.
-Ribes, que robes raves?
-No els robo, els raves, que els rebo.
Quí roba una arrova de roba no roba l' arrova, que roba la roba.
Peí la carretera, un carreter
porta un carro amb quatre rodes.
Per la carretera, un carreter
descarrega i passi-ho bé
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Tres tristos tigres corren per la selva.
Obre la porta i fa rac,
d' un bot ha saltat al rec,
més ben mudat que cap ric.
En Pau 1i ha tirat un roc
i l'ha fet caure del ruc.
Carrega el carro, carreter,
que, si tu el carregues,
jo ja el descarregaré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada