Conjuncions

La conjunció és una partícula que serveix per a enllaçar dues o més oracions.    La conjunció estableix dos tipus de relació entre les oracions que enllaça: a/ Coordinació: la conjunció coordinant uneix dues oracions al mateix nivell sintàctic. Vaig abraçar el noi. Li vaig donar les gràcies. Vaig abraçar el noi i li vaig donar les gràcies. b/ Subordinació: la conjunció subordinant transforma una oració (la subordinada) en element completiu de l'altra (la principal). M'agrada molt que diguis aquestes coses. Dubtes: per què / perquè 1.   Per què o    S'escriu separat quan introdueix frases interrogatives, tant si són directes (amb signes d'interrogació) com indirectes (sense signes). Per què no has vingut? (interrogativa directa) Vull saber per què no has vingut (interrogativa indirecta) o    També s'escriu separat quan fa de pronom relatiu. Per exemple: Aquests són els motius per què no he vingut (= Aquests són els motius pels quals no he vingut). 2.   Perquè o    S'escriu junt quan es conjunció. Pot tenir valor causal i valor final. No he vingut perquè no m'he trobat bé (causal) Van ser convocats a la reunió perquè hi exposessin el seu punt de vista (final) o    També s'escriu junt quan és substantiu (va precedit d'article). El perquè de tot plegat Els perquès del seu comportament 3.   En tots dos casos s'escriu amb accent sinó / si no S'ha de distingir la conjunció adversativa sinó de si no (conjunció condicional + adverbi de negació).  La utilitat dels materials no es garanteix per l'ús d'un suport determinat, per molt innovador que sigui, sinó per la qualitat que tenen. El grau de competència d'un professor no es valora pel coneixement que té de coses molt concretes, sinó per la seva manera d'entendre i transmetre la realitat. Hi ha subcontractació no solament dels equips informàtics sinó també dels professionals. Demaneu ajuda si no trobeu la informació que busqueu. No es pot saber de qui és l'ingrés si no s'hi fa constar el nom. S'han d'explicar bé; si no, ningú no els entendrà. Conjuncions coordinants Estes conjuncions relacionen oracions independents o termes independents dins de la mateixa oració. Segons les funcions que exerceixen, es classifiquen en els grups que s'indiquen tot seguit. Copulatives Fonamentalment expressen una relació de mera addició entre els elements coordinants. Les conjuncions copulatives són i (per a les oracions afirmatives) i ni (per a les oracions negatives). › Marc llegeix i Carme escriu. › No puc anar-hi aquesta setmana ni tampoc l'altra. La conjunció i es manté inalterable encara que precedisca una paraula començada per la vocal i: › Carme i Isabel són amigues meves. › És una persona inactiva i ineficaç. També es fa servir per a unir els dos cognoms: › Marta Espuig i Carbonell › Octavi Borja i Adrià. Distributives Indiquen alternança dels termes enllaçats. Les conjuncions distributives són: adés…adés, adés…ara, ara…ara, mig…mig, ni…ni, o…o, sia…sia, siga…siga. › Ara entra ara surt. › Sempre diu les coses mig rient mig plorant. › No vénen ni Empar ni Ricard. › O em dones els llibres, o me'n vaig. Disjuntives Expressen una alternança o contraposició entre els elements que enllacen. Les principals conjuncions disjuntives són o i o bé. › Compra pomes o taronges. › Posa't la camisa blava o bé la blanca. La conjunció o també es manté inalterable encara que precedisca una paraula començada per o. › Al sopar, no sé si vindran deu o onze persones. › Pere no sé si és odontòleg o oftalmòleg. Adversatives Expressen oposició o contrarietat entre els elements que enllacen. Pertanyen a esta classe les conjuncions i les locucions conjuntives següents: així i tot, això no obstant, no obstant això, altrament, amb tot, mentre que, però, sinó, sinó que, tanmateix. › Son pare li ho va advertir, i així i tot se'n va anar amb la moto. › Tots estem en crisi, això no obstant tots anem de viatge. › Li va tocar la grossa de Nadal, altrament no hauria fet el viatge. › Té molts problemes; amb tot, els resoldrà aviat. › Joana treballa moltes hores, mentre que tu treballes poc. › Estudia molt, però no aprova cap examen. › No és que no vulgui, sinó que he d'anar-me'n. › No va estudiar gens i, tanmateix, ha aprovat l'oposició. Consecutives Expressen una conseqüència, una deducció, allò que s'inferix del que s'ha dit en la frase anterior. Dins d'este grup, tenim la conjunció doncs i la locució conjuntiva de manera que entre d'altres: › No vols venir amb mi? Doncs ja en parlarem. › Sabem ja la veritat, de manera que no ens diguis més mentides. Continuatives Indiquen continuïtat, successió entre les oracions o termes enllaçats; també poden expressar acumulació o suma. Les conjuncions i locucions conjuntives més importants són: així mateix, doncs, ni tan sols. › A banda del que hem dit hi ha, així mateix, altres consideracions. › Doncs sí: ara et contaré el que em va passar. › Entrà i ni tan sols ens saludà. Conjuncions subordinants Estes conjuncions enllacen les oracions que depenen significativament d'altres amb aquelles de les quals depenen. Hi ha les següents classes de conjuncions subordinants: Completiva Únicament hi ha la conjunció que. Esta conjunció també s'anomena copulativa, perquè simplement enllaça oracions que exercixen la funció sintàctica de complement i, per extensió, les que fan de subjecte i de predicat nominal. › No és bo que mengis aquestes coses. › Crec que demà tinc una reunió. Temporals Introduïxen oracions temporals. Dins d'este grup s'inclouen les següents conjuncions i locucions conjuntives: abans que, així que, a penes, d'ençà que, de seguida que, després que, des que, fins que, mentre, quan, sempre que, tan prompte com, tot seguit que. › Compra les entrades abans que tanquin. › Així que acabis, ens menjarem el pastís. › De seguida que arribi l'avi, dóna-li el regal. › Veniu a casa després que acabeu la classe. › Des que tingué el nen, no té ganes de sortir. › No aniré al camp fins que no passe l'hivern. › Mentre tu prepares el dinar, jo planxaré la roba. › Quan tu vindràs, me n'aniré jo. › Sempre que fa sol, surt a passejar. › Tot seguit que el capità va donar l'orde, va començar l'atac. Causals Indiquen relacions de causa entre dos o més proposicions. Les conjuncions i locucions conjuntives més importants són: atés que, com que, ja que, per tal com, perquè, puix. › Atés que el president no podia anar-hi, van suspendre la reunió. › Com que no hi havia ningú a casa, he sortit a passejar. › Ja que ho has suspés tot, no aniràs de viatge. › He acceptat la invitació per tal com no m'hi podia negar. › No ha sortit perquè plovia. › Puix que estic sol, llegiré en veu alta. Finals Exercixen la funció d'indicar que el període que regixen es troba subordinat a un altre període, i d'atorgar al període dependent una significació de finalitat respecte al període completat per la frase regida. Dins d'este grup s'inclouen les conjuncions i locucions conjuntives següents: a fi que, perquè, per tal que, que. › No li ho direm mai, a fi que no es molesti. › He fet el dinar perquè te'l mengis. › T'ho dic per tal que obris en conseqüència. › Veniu, que us digui el resultat. Condicionals Indiquen que la realització de l'acció que expressa el verb principal depén de l'oració subordinada que estes introduïxen. Pertanyen a esta classe les conjuncions i locucions conjuntives següents: en cas que, mentre, només que, posat que, sempre que, si, si de cas, sols que. › En cas que compri els segells, farem els enviaments. › Només que anem demà a la biblioteca, acabarem el treball. › Sempre que em diguis la veritat, et respectaré. › Si no aneu, no us donaran els diners. › Si de cas telefona, expliqueu-li com ho ha de fer. › Sols que estigueu mitja hora, es posaran contents. Modals Indiquen, amb l'oració subordinada que introduïxen, de quina manera es produïx l'acció del verb principal o la comparació respecte d'un fet expressat pel verb principal. Dins d'este grup, s'hi inclouen les conjuncions següents: així com, com, com si, segons com, tant com. › Escriu així com parla. › Ho han fet com han pogut. › Diu les coses com si no l'importaren gens ni miqueta. › Segons com ho digues, ho interpretaran. › M'agrada escriure tant com llegir. Concessives Indiquen que l'acció expressada pel verb principal es realitza malgrat l'objecció o la dificultat que conté l'oració subordinada que estes conjuncions introduïxen. Pertanyen a este grup les conjuncions i locucions conjuntives següents: a pesar que, bé que, encara que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que. › Vam arribar tard, bé que ells encara no hi havien arribat. › Encara que li ho expliquis, no s'ho creurà. › Malgrat que ho sap, no vol dir-ho. › Finalment es va comprar el vestit, per bé que no li agrada gens. › Per més que li ho digues, no et farà cas. › Encara m'agraden els contes, si bé no tant com abans. › Tot i que el problema era difícil, el vam resoldre.