MONÒLEG
Monòleg Pol Gibert: "Un mon millor"
Aitor Allué monòleg català
Monòleg d'Andreu Buenafuente
DIÀLEG
EL DIÀLEG ORAL O CONVERSA
La llengua oral és el vehicle natural de comunicació. Quan parlem, expressem
idees i sentiments, formulem desitjos, manifestem estats d’ànim, felicitem,
demanem excuses, ens enfadem i ens reconciliem… L’acte de comunicació
oral més freqüent és la conversa o diàleg. Es caracteritza perquè dues o més
persones enraonen entre elles alternant l’ús de la paraula.
Parts en què s'estructura un diàleg oral:
obertura: els interlocutors entren en contacte.
desenvolupament: es parla dels diferents temes de què tracta el diàleg.
tancament: comiat dels interlocutors.
Exemple de diàleg entre tres personatges: https://www.youtube.com/watch?v=PcTFjmvG9uE
EL DIÀLEG ESCRIT En
un text escrit, per exemple en les narracions, el diàleg és una tècnica molt
habitual. El diàleg reprodueix el que diuen els personatges que intervenen en
les narracions. Una narració dialogada és més àgil i de més fàcil lectura i, a
més, permet al lector conèixer millor els personatges a partir del que diuen i
de la manera com ho diuen.
"Diàleg dels monjos" Fragment dels Germans Karamàzov
En un text escrit, el diàleg pot aparèixer de dues maneres:
Diàleg en estil directe: reprodueix literalment, és a dir, exactament, les
paraules dels personatges que hi intervenen.
1. De vegades, el narrador introdueix el que diuen els personatges abans
que hi intervenguin, amb l’ús dels dos punts (: )
2. Escrivim un guió (―) abans de la intervenció de cada personatge i el
tornem a escriure després si el narrador ens dóna alguna informació.
3. La intervenció de cada personatge s’escriu en una línia a part.
4.Es reprodueix el llenguatge propi d’un diàleg oral amb l’ús
d’interrogacions, exclamacions, expressions inacabades, etc.
5. Els verbs que es fan servir solen ser en present i en primera persona.
Vaig anar cap al final del passadís, vaig despenjar l’intèrfon i vaig preguntar:
―Qui és?
―Viu aquí en Gregori? ―va dir la veu.
―Ets en Pau?
―Sí. I tu, qui ets?
―Au, puja ―vaig dir.
Vaig sortir al replà de l’escala a esperar-lo (…) El vaig agafar molt fort i li vaig
dir:
―T`he de donar una bona notícia, Pau.
―De debò?
―La bona notícia és … que m’alegro molt de veure’t.
(R. SANTIAGO I J. OLMO, Mai no tingueu catorze anys)
Diàleg en estil indirecte: no reprodueix literalment les paraules dels
personatges, sinó que mitjançant un narrador s’explica el que diuen.
1. Els verbs en estil indirecte solen ser en passat i en tercera persona.
2. Les oracions normalment s’uneixen mitjançant verbs com va dir, va
respondre seguits de la conjunció que.
En Gregori va anar cap al final del passadís, va despenjar
l’intèrfon i va preguntar qui era. Una veu va preguntar si vivia
allà en Gregori. En Gregori va respondre si era en Pau. En
Pau va respondre que sí i li va preguntar qui era ell. En Gregori
va dir que pugés.
En Gregori va sortir al replà de l’escala a esperar-lo. El va
agafar molt fort i li va dir que li havia de donar una bona
notícia. En Pau va preguntar si ho deia de debò. Aleshores, en
Gregori va respondre que la bona noticia era que s’alegrava
molt de veure’l.
Estil directe i indirecte
Estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament en el text sense mediació d’un narrador. És la forma típica dels diàlegs o monòlegs. El temps verbal que s’hi empra és, en general, el present d’indicatiu.
Exemple:
-Que vols dir que n'has vistos gaires?
-No, però els clisso de seguida!
-T'ho ha dit ell, que era japonès?
-Ni una sola vegada. Són astuts...
-T'ho ha dit algú?
-Ningú no m'ha dit res, ni falta que em fa. Tinc l'instint esmoladíssim!
(Pere Calders: Invasió subtil i altres contes)
Estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda per mediació d’un narrador que l’explica. S’hi combinen els diferents temps de passat, de l’indicatiu i del subjuntiu.
Exemple:
Perekladin va començar a fer memòria del contingut de tots els papers que havia escrit durant els quaranta anys de servei; però per molt que hi pensava, per molt que arrufava el front, no va trobar ni un signe d'admiració en el seu passat.
(Anton P. Txèkhov: L'estepa i altres narracions)
- Estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, qui li cedeix la paraula indirectament.
Exemple:
http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/programacions_ensenyament_adults/arxius/elemental3.pdf
Cal tenir present que el pas de l’estil directe a l’estil indirecte implica una sèrie de canvis en la forma del text:
Versió 1
Eren les quatre de la tarda. Just en aquell
moment va arribar la Mercè i va preguntar:
- Que hi ha algú a casa?
Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va
sentir la veu del seu marit:
— Què fas aquí tan d'hora?
— Tan d'hora? Però si són les cinc— va contestar.
— Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el
marit sorprès.
La Maria es va quedar pensant i va exclamar:
— El nen m'ha tornat a avançar el rellotge! I he
marxat una hora abans de la feina!
Versió 2
Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment
va arribar la Mercè i va preguntar si hi havia algú a
casa.
Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va
sentir el seu marit que li demanava què feia a casa
tan d'hora. Ella va contestar que no era tan d'hora,
que eren les cinc.
El marit, sorprès, li va replicar que no eren les cinc,
sinó les quatre.
La Maria es va quedar pensant i va dir exclamant
que el nen li havia tornat a avançar el rellotge i que
havia marxat una hora abans de la feina.
http://blocs.cpnl.cat/castelldefels/files/2012/12/Discurs-directe-i-indirecte.pdf
Ex. Transforma en discurs indirecte el text d'aquest còmic de Calvin i Hobbes.
Possible solució:
En Calvin pregunta a la seva mare si pot conduir camí de tornada. La mare li contesta que és clar que
no. En Calvin torna a preguntar si pot conduir si li promet que no s'estrellarà. La mare torna a dir-li que
no. Ell torna a insistir que podria dur el gas i els frens mentre ella el guia. La mare li respon novament
que no. Finalment, en Calvin li diu que mai no el deixa fer res.
Altres exemples:
Fragment:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada