Llengües romàniques
"Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", 'parlat pel poble', com oposat al llatí clàssic i literari).
Aquestes llengües es parlaven o es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic imperi romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedeixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants empraven una llengua presa de la dels romans (...)
Corpus Humanum:
Ex. Dedueix el significat i mots derivats dels següents termes llatins que indiquen parentesc:
- pater (patrem):
- mater (matrem):
- filius, filia: - frater (fratrem):
- mulier (mulierem):
- avum, aviam:
Les llengües romàniques es classifiquen en grups, i cada un pot comprendre diversos dialectes."
El llatí, la llengua parlada a tot l’imperi romà gràcies a la romanització, va evolucionar fins a arribar a les llengües romàniques. Les llengües romàniques són, sense entrar en massa detalls:
Península ibèrica: català, castellà, portuguès,
gallec
França: francès i occità
Itàlia: italià i sard
Suïssa: a més del francès, en una petita regió es
parla el retoromànic
Est d’Europa: romanès
Ex. Identifica les llengües romàniques numerades en el mapa:
Ex. Completa la taula següent i distribueix els noms que falten en el lloc corresponent:
Luns - lunedi - lundi - martedi - mardi - martes - mercoledi - mércores - mercredi - xoves - jeudi - giovedi
– venerdi – venres - vendredi - samedi - sabato - sábado - dimanche – domingo – domenica
Variants geogràfiques:
https://www.youtube.com/watch?v=0uigh5U2zdw
Dialectes catalans:
https://www.youtube.com/watch?v=iDBGZWUqXoQ
https://www.youtube.com/watch?v=0uigh5U2zdw
Dialectes catalans:
https://www.youtube.com/watch?v=iDBGZWUqXoQ
Cançons en dialectes catalans:
CATALÀ NORD-OCCIDENTAL:
Jordi Gasion - Mai t'he dit
Jordi Gasion - Mai t'he dit
T'estimo amb les pistoles amb les que em mates sempre.
T'estimo amb tots els vicis que tan sols voldria per a mi.
Amb les ressaques brutes que oloren a altres cossos.
Amb totes les vegades que hem fugit per tornar aquí.
T'estimo amb la rutina i l'actualització diària,
amb totes les mentides que ens hem dit per resistir.
T'estimo quan traspasses tots els límits que suporto
i et sents prou gran per creure que ara ja em pots destruir.
T'estimo quan ets fada, quan ets fibló d'abella,
T'estimo quan m'importa una merda el que em dius.
T'estimo des d'on neix l'arrel fins a la lluna plena,
quan robes a una estrella tota la llum d'un estiu.
I rimes amb els dies que l'oblit no podrà vèncer,
per molt que jo ho intenti i no et llevis al meu llit.
T'estimo i ho celebro cada dia, i si no ho sembla
serà que sóc sapastre i tan sols sé dir-t'ho així.
T'estimo amb tots els vicis que tan sols voldria per a mi.
Amb les ressaques brutes que oloren a altres cossos.
Amb totes les vegades que hem fugit per tornar aquí.
T'estimo amb la rutina i l'actualització diària,
amb totes les mentides que ens hem dit per resistir.
T'estimo quan traspasses tots els límits que suporto
i et sents prou gran per creure que ara ja em pots destruir.
T'estimo quan ets fada, quan ets fibló d'abella,
T'estimo quan m'importa una merda el que em dius.
T'estimo des d'on neix l'arrel fins a la lluna plena,
quan robes a una estrella tota la llum d'un estiu.
I rimes amb els dies que l'oblit no podrà vèncer,
per molt que jo ho intenti i no et llevis al meu llit.
T'estimo i ho celebro cada dia, i si no ho sembla
serà que sóc sapastre i tan sols sé dir-t'ho així.
El Petit de Cal Eril: La Caterineta per la Mercè
Sota l'olivera, olives
sota l'olivera estan.
A la plaça hi fan sardanes.
Mare, deixa'm-hi anar.
No hi vagis, Caterineta
que ton pare està a punt d'arribar.
Tant si arriba com no arriba
a la plaça vull anar.
Son pare va arribar:
On està Caterineta?
A la plaça a ballar.
Son pare la va anar a buscar,
la primera garrotada
morta ja la va deixar.
Sa mare estava a la cuina
fent-se un gran tip de plorar
i el dia del seu enterro
a son pare van penjar.
sota l'olivera estan.
A la plaça hi fan sardanes.
Mare, deixa'm-hi anar.
No hi vagis, Caterineta
que ton pare està a punt d'arribar.
Tant si arriba com no arriba
a la plaça vull anar.
Son pare va arribar:
On està Caterineta?
A la plaça a ballar.
Son pare la va anar a buscar,
la primera garrotada
morta ja la va deixar.
Sa mare estava a la cuina
fent-se un gran tip de plorar
i el dia del seu enterro
a son pare van penjar.
VALENCIÀ
Pau Alabajos: Inventari
Passa l’hivern
i no aconseguisc
esborrar del record
alguns dels moments
especials que vam viure
durant els dos mesos
i els vint-i-un dies
que vàrem menjar-nos el món
tu i jo. Avui necessite
posar punt i a part,
vull fer inventari
de totes les coses
que m’has regalat
i que em són impossibles
de guardar al fons d’un calaix:
un sobre blau;
milions de missatges de text;
un e-mail, que guarde
a consciència, com un amulet;
un punt de llibre;
milers de cançons
amb la teua empremta dactilar;
un clauer que té forma
de sargantana;
un tiquet de l’últim peatge
abans de Sabadell;
un paquet bomba que no
va esclatar i conserve
en algun lloc segur.
Encara n’hi ha més:
tinc una targeta
de Can Rectoret;
un llarg poema, regal de Nadal;
mitja dotzena de fotos
penjades al facebook
i un pòster de Muse
rebregat; una entrada de cine
i aquestos texans;
tres nits a l’Escala,
el viatge a París
i cada ciutat que incendiàrem.
Són tants els records
que ja m’he descomptat…
esborrar del record
alguns dels moments
especials que vam viure
durant els dos mesos
i els vint-i-un dies
que vàrem menjar-nos el món
tu i jo. Avui necessite
posar punt i a part,
vull fer inventari
de totes les coses
que m’has regalat
i que em són impossibles
de guardar al fons d’un calaix:
un sobre blau;
milions de missatges de text;
un e-mail, que guarde
a consciència, com un amulet;
un punt de llibre;
milers de cançons
amb la teua empremta dactilar;
un clauer que té forma
de sargantana;
un tiquet de l’últim peatge
abans de Sabadell;
un paquet bomba que no
va esclatar i conserve
en algun lloc segur.
Encara n’hi ha més:
tinc una targeta
de Can Rectoret;
un llarg poema, regal de Nadal;
mitja dotzena de fotos
penjades al facebook
i un pòster de Muse
rebregat; una entrada de cine
i aquestos texans;
tres nits a l’Escala,
el viatge a París
i cada ciutat que incendiàrem.
Són tants els records
que ja m’he descomptat…
ZOO: Hivern
Jo defenc amb passió territoris
que sembràvem d’amor i colors,
els defenc d’ impureses, de plagues,
i dins jugue amb les “rises” i els plors.
Jo defenc territoris, els nostres
on sentim que la vida alça el vol.
Jo defenc la parcel.la, la teua,
perquè allí tot em toca, res dol.
Sí, perquè és temps que s’estira,
un camí de confeti que em guía,
on els peus sempre es senten humits,
on amics tornen per omplir buits.
Cada cosa al seu lloc, cada glossa
té un torment al davall que reposa.
Quan l’aire torna a entrar al pit,
quan la terra conforma els sentits,
la veritat és joc i no silenci.
Ens ensenyàvem de tot” menos” danses
El professor “xillant” per on comence…
I volíem jugar, no fer finances.
Jugar a que es trencaren les sabates.
Jugar amb les paraules perque sí.
Jugar amb el llenguatge compartit,
Cantant misèries amb formatge pa i vi!!
I així com parla el carrer,
Farem missives, hi ha molta empastraeta que desfer.
Hi ha molta música que queda en els cantons en nits
de glòria, secrets que queden en els carrerons.
Tenim la barca amarraeta i esperant, teniu la boca
i la orella calentetes de passions.
Farem el que pugam, la penya està tornant-se loca
vos traslladem a noves dimensions.
Perquè avuí cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar,
que somníem amb que se’ns tanca la ferida,
que vivim amb l’ esperança descosida.
Però passen més els dies que les modes.
I amb la veu tan desgastada com les soles..
Sempre en peu, sempre desafiant la por.
I és que el poble que canta mai no mor.
Però a voltes arriben gelades,
I no trobes la forma, no trobe
d’arrancar-li a l’ hivern la distància.
No hi ha sal que desfaça eixe gel.
No hi ha crèdit que salve esta empresa.
Mai m’espolse la presa, sempre et mor l’amor.
OBRINT PAS - La Vida Sense Tuhttps://www.youtube.com/watch?v=_k5_HmjxPwQ
La vida és un matí de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu
La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits
La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la façana
foc i metralla a les nostres mans
La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats
La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia
on agitàvem el demà,
un sol roig colant-se a l'assemblea
apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia
quan pujàvem al terrat
una cançó d'Extremo, roba estesa
València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer
la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes
la vida és entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu
La vida és mossegar la fruita dolça
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits
La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la façana
foc i metralla a les nostres mans
La vida és agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats
La vida és una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja
l'últim cop que em vas besar.
BALEAR
Irreals com un somni són ses emprentes que vas deixar en
es meu cor
I sa robada de sa matinada quan te’n vas anar...vull fondre
Vull moldre es record,
per què és tan amarg aquest sabor que m’has deixat!
Oh! Mare, mare, dolça mare, aconsella’m. No! No! No!
Per què això me passa a jo? Per què es rancor me guanya?
S’odi i s’amor se donen sa mà...
M’has robat sa vida, i jo... no vull viure d’enganys...
I això és perquè un gris vel no em deixa veure aquell
estel que vol minvar.
I jo te vull cantar “Coses d’ahir” per tenir més clar: que
tu per jo ets com es far que gui a un mariner perdut, a la
mar blava, blava i verda com els teus ulls. No! No! No!
Per què això me passa a jo? Per què es rancor me guanya?
S’odi i s’amor se donen sa mà...
M’has robat sa vida, i jo... no vull viure d’enganys...
No! I aquells ullets! Tan petitets!
Me miren...i és que me maten.
D’Orient m’arriba es teu perfum....
Amors anacrònics, van ser dolços, màgics, però...
antinaturals.
Van ser quatre dies que se perllonguen una eternitat...
I què hauria estat? Merda! No hi pensis més,
mira que tens s’estrella més brillant des firmament...
Per què això me passa a jo? Per què es rancor me guanya?
S’odi i s’amor se donen sa mà...
M’has robat sa vida, i jo no... no vull viure d’enganys...
Cris Juanico: Si véns
Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
Ocults: País petit
https://www.youtube.com/watch?v=446O02_BkxA
CATALÀ SEPTENTRIONAL O ROSSELLONÈS
El Diluvi: Perethttps://www.youtube.com/watch?v=owjKI8o9h8U
Peret volia una casa
Per se casar amb la Françuasa
Volia que sigués de rocs
Que hi posessin pas blocs
Que sul davant de la façada
Li fessin una portalada
Guarnida de ferros forjats
Amb vidres fumats
Que hi posessin pas blocs
Que sul davant de la façada
Li fessin una portalada
Guarnida de ferros forjats
Amb vidres fumats
Peret volia un primer estatge
Amb una cambra pel mainatge
I finestres amb balcó
Per mirar el Canigó
Que sul darrere de la casa
Hi hagués un hort per la Françuasa
I que el debaix sigui prou gros
Per posar les autos
Peret era inscrit al xomatge
I com li restava coratge
Pensava que d'un cop de pot
Li cauria el gros lot
Per això mudat cada diumenge
Tornava a prendre sa revenja
Fent cua al cafè dels Dos Galls
Per alinear tres cavalls
Peret, Peret, Peret, Peret
Amb el cor gros com una casa
Peret pagava la Françuasa
La minyoneta del guixet
Que ramassava el bitllet
Peret volia que la casa
Sigués guapa com la Françuasa
Volia que sigués de rocs
Que hi posessin pas blocs
Peret, Peret, Peret, Peret
Peret, Peret, Peret, Peret
CATALÀ CENTRAL
Miquel Abras: L'Últim AdéuTerratombats - Divisa
https://www.youtube.com/watch?v=j0CWmurDPwI
ROGER MAS - Laura
Septentrional o rossellonès
«Una vegada hi havia una dona que, als darrers moments de la seva vida, va dir al seu home:
– Escolta, si em mori i que te passi pel cap de te casar amb una altra, vull que ho facis amb una dona que me sembli enterament an a mi, perquè aixís, almenos, me tendràs sempre en la memòria.
L’home li va respondre que sí, i quan la dona se va morir, pobreta, ell se va posar a ne buscar una altra. Mes, busca que buscaràs, no va trobar cap dona que semblés a la pobra morta.
Allavores, se va volguer casar amb la seua pròpia filla, ja que era el retrat vivent de la mare. I aixís tot iria bé.
La pobra minyona, quan va sapiguer això, va ser tota espantada, i, plora que ploraràs, se’n va anar a casa d’una velleta que l’estimava molt. I la velleta li va dir:
– T’espantis pas per això, filla meua. Demana al teu pare una pell d’ase per vestit, te la posaràs, t’embrutiràs ben bé la cara i te presentaràs davant d’ell com si eres un ase. Aixís li faràs fàstic i te voldrà pas pus. (Lluís Pastre: Pell d’ase)
– Escolta, si em mori i que te passi pel cap de te casar amb una altra, vull que ho facis amb una dona que me sembli enterament an a mi, perquè aixís, almenos, me tendràs sempre en la memòria.
L’home li va respondre que sí, i quan la dona se va morir, pobreta, ell se va posar a ne buscar una altra. Mes, busca que buscaràs, no va trobar cap dona que semblés a la pobra morta.
Allavores, se va volguer casar amb la seua pròpia filla, ja que era el retrat vivent de la mare. I aixís tot iria bé.
La pobra minyona, quan va sapiguer això, va ser tota espantada, i, plora que ploraràs, se’n va anar a casa d’una velleta que l’estimava molt. I la velleta li va dir:
– T’espantis pas per això, filla meua. Demana al teu pare una pell d’ase per vestit, te la posaràs, t’embrutiràs ben bé la cara i te presentaràs davant d’ell com si eres un ase. Aixís li faràs fàstic i te voldrà pas pus. (Lluís Pastre: Pell d’ase)
L'Alguer_CaçadorsDeParaules (1de3)
L'Alguer_CaçadorsDeParaules (2de3)
Per a saber-ne més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada