diumenge, 15 de febrer del 2015

Textos instructius

CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS INSTRUCTIUS 

Serveix per donar instruccions, per instruir, per aprendre (sentit de coneixement), per aconsellar, per prohibir, per fixar regles, normes, recomanar...

 Test de la columna estesa


COM HA DE SER LA INFORMACIÓ? 
Clara, coherent, concisa, neutra (objectiva), diversos graus de maneres de manar, ordenada

QUINA ESTRUCTURA TENEN? 
Llistes, graelles, punts...explicació inicial

QUINS COMPONENTS GRAMATICALS UTILITZEN? 
Lèxic específic, verbs (imperatiu, perífrasi d’obligació...), marcadors d’ordre, frases curtes, frases concretes,





EXEMPLES: manual d’instruccions, protocol d’actuació, cartells, lleis o normatives, instruccions o recomanacions mèdiques, fullet dels medicaments, itineraris, reglaments, receptes de cuina... 

           Instruccions de muntatge de la caixa niu del projecte "Nius" https://www.youtube.com/watch?v=7EMrEfjmUcM

Tipus de textos instructius


Exemples de textos instructius

Reglament d'un joc: l’awalé
regles awale 00 Les regles de lAwalé
Regla 1 de l’awalé: la sembra

Per sembrar, heu d’agafar totes les llavors de qualsevol dels forats del vostre terreny i les heu d’anar posant una a una en els forats consecutius, seguint el sentit contrari de les agulles del rellotge. Quan arribeu al darrer forat del vostre terreny, continueu pels forats de l’altre jugador (sempre en sentit contrari a les agulles del rellotge).

Cultiu de bolets amb substrats a punt per florir






M. N, R, RR


La m i la n són dos sons nasals (l’aire surt, a més de per la boca, pel nas) que, a vegades, es poden confondre. 
Exemple:
Conte: narració curta. Contar un conte
Comte: títol nobiliari. El femení és Comtessa. 
Compte: acció de comptar, és a dir, de determinar el nombre d’alguna cosa. 


Escriurem m
  • Davant de b, p, m, f

ombra, rambla, també, embolicar, acompanyar, campió, pàmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar, gamma, amfiteatre, amfibi, àmfora, càmfora, èmfasi, nimfa, samfaina, simfonia, xamfrà.


Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.


Escriurem n
  • Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els prefixos con– en– in–: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar, desenfilar, infinit, inflor, desinflar. 
Excepcions: tramvia, circumstància, premsa, impremta, somriure, circumval·lació. 

En el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempció, redemptor, símptoma, assumpte, temptació, atemptar,...




Ex. Aplica la norma 1 i la norma 2 de la ema i la ena, i forma les paraules derivades corresponents a partir dels prefixos donats. Per exemple: commoure, engabiar, immòbil. 





La lletra es pronuncia, es pronuncia de forma simple (suau), o es fa múltiple (forta).
Exemples: mira/mirra pare/parra cera/serra

  • És simple el so de:
            mare, cara, pera, aritmètica, poruga

  • És múltiple el so de:
            rata, Ramon, arròs, guitarra, torre

El so fort de la r l’escrivim: -rr si va entre vocals: cotorra. -r en els altres casos: rossinyol



Pel que fa a la grafia, només la r múltiple presenta alguna dificultat, que ara comentem:

Recorda que:
– Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugació s'escriuen amb -r final:
            1a conj: parlar, mirar, cantar...
            2a conj: córrer, témer, créixer...
                          (excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre...)
            3a conj.: dormir, patir, repartir...

– Cal distingir les formes del pretèrit perfet simple de l'infinitiu:
pret. perfet simple: ell estimà (va estimar), ell dormí (va dormir)
            infinitiu: estimar, dormir

– Els sufixos de derivació -ar, -er, -or, -dor s'escriuen amb -r final muda.
   bèstia   bestiar
            blau     blavor
            colom  colomar
            gris      grisor
            moc     mocador
            fusta    fuster            



Algunes paraules acaben amb una -r que no sona. És la r muda. Escrivim una r muda a final de paraula quan, en buscar una altra paraula de la mateixa família, porta la r i sona: paper – paperera, papereria...


Fixa't que quan pronunciem el mot arbre la primera r és muda. Tampoc pronunciem la -r de les formes d'infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara prendre, aprendre, reprendre...
         Comprendràs que no pugui venir.
            Finalment la Maria va aprendre a conduir.
                Si ens ho expliquessis, ho entendríem.


LLISTAT DE PARAULES AMB DÍGRAF RR
(...)
(...)
(...)
http://www.paraulesque.com/



EMBARBUSSAMENTS:
Per la carretera de Roses,
passa un carro carregat de rocs,
fent catacric-catacroc.

La rica de la parròquia no duu perruca perque li reca.

Un rus té un ris ros i s' esta al ras sense fer res.

-Ribes, que robes raves?
-No els robo, els raves, que els rebo.

Quí roba una arrova de roba no roba l' arrova, que roba la roba.

Peí la carretera, un carreter
porta un carro amb quatre rodes.
Per la carretera, un carreter
descarrega i passi-ho bé

Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Tres tristos tigres corren per la selva.

Obre la porta i fa rac,
d' un bot ha saltat al rec,
més ben mudat que cap ric.
En Pau 1i ha tirat un roc
i l'ha fet caure del ruc.

Carrega el carro, carreter,
que, si tu el carregues,
jo ja el descarregaré




Conjuncions


La conjunció és una partícula que serveix per a enllaçar dues o més oracions. 
 

La conjunció estableix dos tipus de relació entre les oracions que enllaça:
a/ Coordinació: la conjunció coordinant uneix dues oracions al mateix nivell sintàctic.
Vaig abraçar el noi. Li vaig donar les gràcies.
Vaig abraçar el noi i li vaig donar les gràcies.




b/ Subordinació: la conjunció subordinant transforma una oració (la subordinada) en element completiu de l'altra (la principal).
M'agrada molt que diguis aquestes coses.




Dubtes:
per què / perquè
1.   Per què
o    S'escriu separat quan introdueix frases interrogatives, tant si són directes (amb signes d'interrogació) com indirectes (sense signes).
Per què no has vingut? (interrogativa directa)
Vull saber per què no has vingut (interrogativa indirecta)

o    També s'escriu separat quan fa de pronom relatiu. Per exemple: Aquests són els motius per què no he vingut (= Aquests són els motius pels quals no he vingut).

2.   Perquè
o    S'escriu junt quan es conjunció. Pot tenir valor causal i valor final.
No he vingut perquè no m'he trobat bé (causal)
Van ser convocats a la reunió perquè hi exposessin el seu punt de vista
 (final)

o    També s'escriu junt quan és substantiu (va precedit d'article).
El perquè de tot plegat
Els perquès del seu comportament

3.   En tots dos casos s'escriu amb accent



sinó / si no
S'ha de distingir la conjunció adversativa sinó de si no (conjunció condicional + adverbi de negació). 

La utilitat dels materials no es garanteix per l'ús d'un suport determinat, per molt innovador que sigui, sinó per la qualitat que tenen.

El grau de competència d'un professor no es valora pel coneixement que té de coses molt concretes, sinó per la seva manera d'entendre i transmetre la realitat.

Hi ha subcontractació no solament dels equips informàtics sinó també dels professionals.

Demaneu ajuda si no trobeu la informació que busqueu.

No es pot saber de qui és l'ingrés si no s'hi fa constar el nom.

S'han d'explicar bé; si no, ningú no els entendrà.





Conjuncions coordinants
Estes conjuncions relacionen oracions independents o termes independents dins de la mateixa oració. Segons les funcions que exerceixen, es classifiquen en els grups que s'indiquen tot seguit.
  • Copulatives

Fonamentalment expressen una relació de mera addició entre els elements coordinants. Les conjuncions copulatives són i (per a les oracions afirmatives) i ni (per a les oracions negatives).
› Marc llegeix i Carme escriu.
› No puc anar-hi aquesta setmana ni tampoc l'altra.

La conjunció i es manté inalterable encara que precedisca una paraula començada per la vocal i:
› Carme i Isabel són amigues meves.
› És una persona inactiva i ineficaç.

També es fa servir per a unir els dos cognoms:
› Marta Espuig i Carbonell
› Octavi Borja i Adrià.
  • Distributives
Indiquen alternança dels termes enllaçats. Les conjuncions distributives són: adés…adés, adés…ara, ara…ara, mig…mig, ni…ni, o…o, sia…sia, siga…siga.
› Ara entra ara surt.

› Sempre diu les coses mig rient mig plorant.
› No vénen ni Empar ni Ricard.
› O em dones els llibres, o me'n vaig.
  • Disjuntives
Expressen una alternança o contraposició entre els elements que enllacen. Les principals conjuncions disjuntives són o i o bé.
› Compra pomes o taronges.

› Posa't la camisa blava o bé la blanca.

La conjunció o també es manté inalterable encara que precedisca una paraula començada per o.
› Al sopar, no sé si vindran deu o onze persones.

› Pere no sé si és odontòleg o oftalmòleg.
  • Adversatives
Expressen oposició o contrarietat entre els elements que enllacen. Pertanyen a esta classe les conjuncions i les locucions conjuntives següents: així i tot, això no obstant, no obstant això, altrament, amb tot, mentre que, però, sinó, sinó que, tanmateix.
› Son pare li ho va advertir, i així i tot se'n va anar amb la moto.

› Tots estem en crisi, això no obstant tots anem de viatge.
› Li va tocar la grossa de Nadal, altrament no hauria fet el viatge.
› Té molts problemes; amb tot, els resoldrà aviat.
› Joana treballa moltes hores, mentre que tu treballes poc.
› Estudia molt, però no aprova cap examen.
› No és que no vulgui, sinó que he d'anar-me'n.
› No va estudiar gens i, tanmateix, ha aprovat l'oposició.
  • Consecutives
Expressen una conseqüència, una deducció, allò que s'inferix del que s'ha dit en la frase anterior. Dins d'este grup, tenim la conjunció doncs i la locució conjuntiva de manera que entre d'altres:
› No vols venir amb mi? Doncs ja en parlarem.

› Sabem ja la veritat, de manera que no ens diguis més mentides.
  • Continuatives
Indiquen continuïtat, successió entre les oracions o termes enllaçats; també poden expressar acumulació o suma. Les conjuncions i locucions conjuntives més importants són: així mateix, doncs, ni tan sols.
› A banda del que hem dit hi ha, així mateix, altres consideracions.

› Doncs sí: ara et contaré el que em va passar.
› Entrà i ni tan sols ens saludà.



Conjuncions subordinants
Estes conjuncions enllacen les oracions que depenen significativament d'altres amb aquelles de les quals depenen. Hi ha les següents classes de conjuncions subordinants:
  • Completiva
Únicament hi ha la conjunció que. Esta conjunció també s'anomena copulativa, perquè simplement enllaça oracions que exercixen la funció sintàctica de complement i, per extensió, les que fan de subjecte i de predicat nominal.
› No és bo que mengis aquestes coses.

› Crec que demà tinc una reunió.
  • Temporals
Introduïxen oracions temporals. Dins d'este grup s'inclouen les següents conjuncions i locucions conjuntives: abans que, així que, a penes, d'ençà que, de seguida que, després que, des que, fins que, mentre, quan, sempre que, tan prompte com, tot seguit que.
› Compra les entrades abans que tanquin.

› Així que acabis, ens menjarem el pastís.
› De seguida que arribi l'avi, dóna-li el regal.
› Veniu a casa després que acabeu la classe.
› Des que tingué el nen, no té ganes de sortir.
› No aniré al camp fins que no passe l'hivern.
› Mentre tu prepares el dinar, jo planxaré la roba.
› Quan tu vindràs, me n'aniré jo.
› Sempre que fa sol, surt a passejar.
› Tot seguit que el capità va donar l'orde, va començar l'atac.
  • Causals
Indiquen relacions de causa entre dos o més proposicions. Les conjuncions i locucions conjuntives més importants són: atés que, com que, ja que, per tal com, perquè, puix.
› Atés que el president no podia anar-hi, van suspendre la reunió.

› Com que no hi havia ningú a casa, he sortit a passejar.
› Ja que ho has suspés tot, no aniràs de viatge.
› He acceptat la invitació per tal com no m'hi podia negar.
› No ha sortit perquè plovia.
› Puix que estic sol, llegiré en veu alta.
  • Finals
Exercixen la funció d'indicar que el període que regixen es troba subordinat a un altre període, i d'atorgar al període dependent una significació de finalitat respecte al període completat per la frase regida. Dins d'este grup s'inclouen les conjuncions i locucions conjuntives següents: a fi que, perquè, per tal que, que.
› No li ho direm mai, a fi que no es molesti.

› He fet el dinar perquè te'l mengis.
› T'ho dic per tal que obris en conseqüència.
› Veniu, que us digui el resultat.
  • Condicionals
Indiquen que la realització de l'acció que expressa el verb principal depén de l'oració subordinada que estes introduïxen. Pertanyen a esta classe les conjuncions i locucions conjuntives següents: en cas que, mentre, només que, posat que, sempre que, si, si de cas, sols que.
› En cas que compri els segells, farem els enviaments.

› Només que anem demà a la biblioteca, acabarem el treball.
› Sempre que em diguis la veritat, et respectaré.
› Si no aneu, no us donaran els diners.
› Si de cas telefona, expliqueu-li com ho ha de fer.
› Sols que estigueu mitja hora, es posaran contents.
  • Modals
Indiquen, amb l'oració subordinada que introduïxen, de quina manera es produïx l'acció del verb principal o la comparació respecte d'un fet expressat pel verb principal. Dins d'este grup, s'hi inclouen les conjuncions següents: així com, com, com si, segons com, tant com.
› Escriu així com parla.

› Ho han fet com han pogut.
› Diu les coses com si no l'importaren gens ni miqueta.
› Segons com ho digues, ho interpretaran.
› M'agrada escriure tant com llegir.
  • Concessives
Indiquen que l'acció expressada pel verb principal es realitza malgrat l'objecció o la dificultat que conté l'oració subordinada que estes conjuncions introduïxen. Pertanyen a este grup les conjuncions i locucions conjuntives següents: a pesar que, bé que, encara que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que.
› Vam arribar tard, bé que ells encara no hi havien arribat.

› Encara que li ho expliquis, no s'ho creurà.
› Malgrat que ho sap, no vol dir-ho.
› Finalment es va comprar el vestit, per bé que no li agrada gens.
› Per més que li ho digues, no et farà cas.
› Encara m'agraden els contes, si bé no tant com abans.
› Tot i que el problema era difícil, el vam resoldre.

Variants generacionals







Ex. Classifica les expressions següents, segons el grau de formalitat, en expressions formals i expressions informals. 
a) Mira, aquest és en Pere. / Miri, li presento la senyora Francesca. 
b) Què els ve de gust, per postres. / Què voleu per postres. 
c) Quina hora és. / Perdoni, que em pot dir l’hora que és, si us plau? 
d) Au, vés-te’n a escampar la boira! / Miri, li prego que abandoni el local ara mateix.

Ex. Classifica les expressions següents, segons que pertanyin al registre cientificotècnic o al registre estàndard. 
a) Es tracta d’un mamífer herbívor de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids (Equus caballus). / A l’estiu, et comprarem un cavall. 
b) Em noto el nas i el front molt carregats. / El que vostè té és una sinusitis.
c) Li agradaria dedicar-se a l’ornitologia. / Des de petit, que té una gran afició als ocells. 
d) El govern vol apujar l’impost que carrega als productes de consum i vol abaixar l’impost amb què grava els sous dels treballadors. / El govern vol apujar l’IVA i vol abaixar l’IRPF. 



Ex. Classifica els textos següents en textos propis del canal oral i textos propis del canal escrit. Després digues quins presenten un grau de formalitat més elevat. 

a) Bon dia. El senyor alcalde? 
Miri, em dic Joana Ginebra i sóc d’aquí, del poble. Venia per demanar-li que la policia municipal regulés el trànsit del carrer de l’escola a l’hora d’entrada i sortida, perquè qualsevol dia hi pot haver un accident. 

b) A l’atenció del Sr. Alcalde. 
Joana Ginebra Castell, veïna de Palamós, C. Principal 22, li 
EXPOSO: que, al carrer de l’escola, hi ha molt trànsit, cosa que és un perill per als nois i noies. Per això, li 
DEMANO: que la policia municipal reguli el trànsit a l’hora d’entrada i sortida per tal d’evitar qualsevol accident. 
Atentament. 
Joana Ginebra. 

c) Srs. 
Ens sap molt de greu haver-los de comunicar que, a causa de la crisi econòmica per la qual passa l’empresa, ens veurem obligats a endarrerir el pagament de les factures pendents. Esperem que, dintre de dos mesos, ja puguem saldar els comptes.
Rebeu una salutació cordial de Pere Ribera (administrador). 

d) El senyor Vicenç? Hola, bon dia, sóc en Pere Ribera.
Miri, li truco per donar-li una mala notícia, eh? Resulta que l’empresa no va gaire bé i no podrem pagar, com teníem previst, les factures pendents.
Creiem que, d’aquí dos mesos, si tot va bé, ja les podrem pagar, d’acord? Bé, ho sento molt, eh?
Vinga, bon dia. Passi-ho bé, passi-ho bé. 




Ex. El text següent presenta un grau de formalitat elevat. Transforma’l d’acord amb la varietat estàndard. Fes servir aquestes paraules: agradar, conversa, però, quedar-se, perquè, tenir, anarse’n, remei, acomiadar-se, molt de gust, conèixer, adéu-siau. 
Molt em plauria de seguir en tan agradable col·loqui. Tanmateix no puc romandre aquí, ja que no disposo de més temps. He de partir i no tinc altra opció que prendre comiat. Senyora, encantada d’haver fet la seva coneixença! Bon dia tingui.



Ex. Llegeix els textos següents i digues a quin registre correspon cada un. Justifica les respostes. 
a) L’artrosi és una malaltia reumàtica, degenerativa, que afecta les articulacions, a causa del desgast progressiu del cartílag articular. 

b) Cap al final del segle XIX es va difondre per tot Catalunya un moviment cultural que consistia a fer cors de cantaires, eren els cors de Clavé. 

c) La tardor és l’estació de les bones olors. En aquestes nits tan estrellades, lleugerament boiroses, els camps i els arbres fan olor d’ametlles tendres i de fulla de menta picant. 

d) Coi de nano! Dingú t’ha demanat re. Au, fot el camp i no em toquis els collons! A vere si d’una punyetera vegada fas lo que te dic. Si no me creus, te fai una cara nova. Mira que n’arribes a ser de toixarrut! Fuig d’aquí, cap de cony!  

e) Ei, quina alegria de tornar-te a veure! I quina bona fila que fas! Per a tu els anys sembla que no passin, eh? Per cert, saps que a l’Agustí totes li ponen? Ha trobat una bona feina tot just acabar la carrera i a més els seus pares li han deixat un pis. 

Recull de llenguatge col·loquial en català: