Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ortografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ortografia. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2015

Signes de puntuació

SIGNES DE PUNTUACIÓ



Posa els punts i seguit i les comes que falten en aquesta notícia i restableix les majúscules quan calgui. 
El Centre de Normalització Lingüística L’Heura va organitzar la festa de final de curs adreçada als seus alumnes aprenents i voluntaris lingüístics el 16 de juny a les 19h al Mas Fonollar la festa va comptar per primera vegada amb una mostra gastronòmica més d’una trentena de persones procedents de quatre continents van fer dolços típics dels seus països d’origen les receptes es podran consultar properament a la pàgina web de L’Heura més d’un centenar d’assistents també van participar en la samfaina de paraules aquesta activitat tenia com a objectiu pensar alguna paraula en català que agradés especialment posteriorment s’apuntava aquesta paraula en un mural explicant el motiu pel qual s’havia triat algunes de les targetes apuntaven a motius comunicatius, d’aprenentatge, anímics o llaminers

Posa dos punts, cometes o comes al lloc convenient (potser en algun cas hauràs de modificar, també, la minúscula inicial):
a) L’alcaldessa de Caldes Montserrat Pujol va fer unes declaracions ben sucoses
b) Tal com deia el meu avi Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era
c) Anava vestida amb colors ben llampants sabates vermelles mitges verdes vestit de coloraines i jersei fúcsia
d) El president de l’associació va afirmar Totes les donacions arribaran a bon port
e) En Fermí a qui van nomenar secretari del club va tancar la reunió amb un to ben solemne Atès que no hi ha més intervencions per part dels assistents em permeto de donar per conclosa la trobada


Torna a escriure amb la distribució adequada i puntua correctament el text següent que correspon a una postal. 
Estrasburg 20 d’agost de 2008 Hola Pere com pots veure ja estic en plenes vacances aquesta ciutat és molt bonica i m’agrada molt passejar pel barri antic amb la seva catedral d’una sola torre també he vist la seu del Consell d’Europa als vespres hi ha concerts al carrer i molta animació si véns farem una passejada amb vaixell pel Rin vindràs oi t’espero amb impaciència fins aviat Maria Pere Serra i Pons Passeig de la Font dels Oms 54 08440 Cardedeu



Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les notes següents.

Hola, Àngels! 
T'esperem demà a les 6 a casa de l'Eloi fes un pastís de poma d'aquells que fas tan bons i porta'l serem 8 berenarem i ballarem i ens ho passarem pipa.
Eduard 


Rosa, 
Demà no et podré acompanyar a la Caixa, ja que haig d'anar a cal metge amb la mare si vols podem anar-hi demà passat truca'm quan puguis. 
Santi 


Marta, 
No vam concretar qui s'havia d'encarregar de demanar el permís per posar la parada ho fas tu o ho faig jo? demà al vespre passaré i en parlarem. 
Antònia 

Glòria, 
Aquest vespre no podré venir a la geladeria feu la vostra i ja ens veurem demà a l’institut.
 Toni
Llegeix les dues notes següents i puntua-les amb les comes que hi falten:
Guillem, 
M’han trucat de la feina i he hagut de sortir de viatge a Saragossa Bilbao,Madrid i Toledo. Aniria bé que preparessis les comandes pendents que facis una llista de clients nous i que endrecis el magatzem. Ja et trucaré. 
Martí 

Sergi 
M’hauries de dir què necessites per avui. Ahir em vas insinuar que volies que completés la base de dades dels clients que imprimís els nous catàlegs que enviés les invitacions per a la inauguració i que encarregués les begudes i les pastes. Em trucaràs aquest matí mateix i m’ho diràs oi? 
Ramon 
Llegeix aquestes notes i posa els signes de puntuació necessaris (punt i seguit i coma) i fes ús de les majúscules que calguin. 
Marta i Joan
Hem vingut a casa vostra per felicitar-vos pel naixement del Jan però no us hi hem trobat ja passarem un altre dia abans de venir ja us trucarem moltes felicitats i una forta abraçada
 Mercè i Jaume

Marta i Joan
Hem estat a casa vostra, però no hi éreu volíem conèixer el rei de la casa no us preocupeu que ja tindreu l'oportunitat de presentar-nos-el què us sembla dissabte que ve? abans no serà possible perquè el Josep té els exàmens finals. el millor serà que ens truqueu i quedem per telèfon aquesta nit serem a casa petonets
 Lluïsa i Gerard 

Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les frases següents. 
1. Demà comencen les rebaixes podem anar-hi amb la teva mare. 
2. Els dijous anem a ballar sardanes sempre hi anem amb la colla. 
3. No vindré a dinar al microones trobaràs espaguetis. 
4. Us ha telefonat el Miquel diu que l'espereu per anar al cinema. 
5. Aquest hivern ha nevat molt feia anys que no teníem un hivern tan fred. 
6. Fa temps que no ens escriu sembla que viu a l'estranger. 
7. Com que aquest matí plovia no hem pogut anar a la piscina ara aniré a la dutxa a refrescar-me perquè fa molta calor. 
8. Estic molt preocupada perquè no he pogut sortir de casa fa dies vaig caure per l’escala i ara em fa molt de mal la cama. 
9. Aquest és el primer any que vinc al casal i m'agrada molt sobretot m'ho passo molt bé quan anem a la piscina. 



Posa les comes on calgui als textos següents. 
1. En Jaume es va menjar un croissant dues ensaïmades i vuit iogurts. 
2. És una noia optimista coratjosa emprenedora...
3. Té una casa força gran bellament decorada i extraordinàriament confortable. 
4.Tot va anar molt ràpid: baixà les escales es precipità al carrer pujà al cotxe pitjà l'accelerador i es va quedar on era. 
5.Tot li era igual: que vingués tothom algú, ningú... 
6. En Bernat té el do de la presència: el trobareu aquí allà a dalt a baix arreu... 
7. Vam acudir a la cita la Clara el seu germà i jo. 
8.Té una mirada astuta plena de picardia i amb un punt de dolenteria. 


En els següents textos han desaparegut tots els signes de puntuació. Col·loca els punts i les comes en el lloc adequat. 
a) Jordi No m’esperis a la tarda perquè aniré al gimnàs directament des de la feina ja ens veure’m a la sortida 
b) Demà a la tarda s’acaba el termini per sol∙licitar els ajuts per a les activitats d’estiu ens podem trobar davant de l’ajuntament per anar-hi juntes 
c) Esteve En Sergi i jo t’agraïm moltíssim l’ajut i el suport que ens has donat ens aquests moments tan complicats i per això et convidem a dinar aquest diumenge truca’ns per confirmar-nos si et va bé

Col·loca correctament els signes de puntuació dels diàlegs.
Un cop va haver acabat, l’albí va somriure i va dir Sí, això és exactament el que em van explicar els altres En Saunière va recular una mica ¿Els altres? va pensar També els he fet una visita va dir amb to burleta a tots tres. Tots han confirmat el que m’acaba d’explicar De sobte en Saunière va entendre que els seus tres sénéchaux, seguint al peu de la lletra el procediment establert, havien explicat la mateixa mentida abans de morir. Formava part del protocol. L’atacant va tornar apuntar-lo amb la pistola Quan vostè sigui mort, jo seré l’únic que coneixerà la veritat De sobte es va fer càrrec de fins a quin punt era horrorosa aquella situació. Si jo moro va pensar la veritat es perdrà per sempre més. Instintivament va arrossegar-se per provar de posar-se a cobert. 
Brown, Dan. El codi Da Vinci. Ed. Empúries.



Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriu-los correctament.  
Un dia cap al tard va sentir que algú pujava l’escala coneixia els passos de tots els qui venien a casa seva li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l però mai no havia sentit aquella mena de trepig algú que es deu haver equivocat va pensar car ell vivia a l’últim pis però immediatament va dirse no vénen ací són els passos d’algú que no ha vingut mai però vénen ací 
Exercici extret del llibre 1.000 exercicis de nivell C. Text de Manuel de Pedrolo

A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i Lalo que tenia dots de cabdill lluitava tenaçment tapava les escletxes amb quitrà i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques amb tot el que podia trobar que parés la pluja Però la humitat penetrava insidiosament i aliant-se amb la terra donava naixença a un fang negrenc i fètid veus digué don Monxo amb els ulls mig closos sempre és igual sempre les dones pul·lulaven pel barri descalces amb les cames brutes de fang fins als genolls es recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una existència on tot escassejava menys el dolor i la misèria. 
Exercici extret del llibre Taller de puntuació, EAPC 


EXERCICIS BARCANOVA PÀG. 247


Ex. 8.28 Analitza el contingut d’aquest text i divideix-lo en tres parts d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) funcionament de l’iris; c) propietats de l’iris dels felins. Després, copia’l fent que tingui tres paràgrafs. 

Per què els gats hi veuen de nit?
L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la i aquesta fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. L’iris dels gats i de la resta de felins s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror. 


Ex. 8.29 En el text següent hem suprimit els punts i les lletres majúscules de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament identificant-hi les frases o oracions que el formen. Després, escriu-lo al quadern puntuant-lo adequadament.

L’inventor del bolígraf 
El bolígraf és l’instrument d’escriptura més utilitzat del món la boleta que conté a la punta, que en contacte amb el paper va dosificant la tinta a mesura que se la fa rodar, és la clau del seu funcionament aquest petit invent fou creació d’un periodista hongarès que, empipat pels problemes que li ocasionava la seva ploma quan s’encallava o escopia massa tinta enmig d’una entrevista, va pensar buscar-hi una solució la idea li vingué quan observava uns nens jugant amb unes pilotes al carrer; una travessà rodant un bassal d’aigua i, en sortir-ne, seguí dibuixant una línia d’aigua sobre la superfície seca de l’asfalt aquesta observació li féu pensar que una petita esfera a la punta de la ploma podria ajudar a dosificar la tinta amb aquesta idea, el 1938, Ladislau Biro patentà a Hongria el primer prototipus de bolígraf 
Eureka, núm. 12.


Ex. 8.30 En el text següent hem suprimit els punts d’interrogació i les lletres majúscules de les paraules que van a continuació. Llegeix-lo atentament identificant-hi les frases o oracions que el formen. Després, escriu-lo puntuant-lo adequadament. 

Què fan els geòlegs? 
T’agradaria conèixer els cristalls gegants de guix de Mèxic, predir les erupcions volcàniques o estudiar el gel de l’Antàrtida què et semblaria descobrir des de la NASA què amaguen els meteorits de galàxies llunyanes o poder resoldre els problemes de contaminació de Rio Tinto i portar la perforació d’un nou pou de petroli davant les costes del Congo aquests són alguns dels projectes en els quals es pot veure involucrat un geòleg gràcies als seus coneixements sobre la Terra. 
Eureka, núm. 12.

Ex. 8.31 En el text següent hem suprimit el signe dels dos punts (que introdueix una enumeració), el signe del punt i coma (que separa els elements de la sèrie) i l’abreviatura de la paraula etcètera (que indica que la sèrie no queda tancada, és dir, es podria fer més llarga). Llegeix-lo atentament i escriu-lo puntuant-lo de manera adequada.

La novel·la, un gènere diversificat 
El gènere de la novel·la presenta diversos subgèneres la novel·la de cavalleria, que relata les aventures dels cavallers medievals la novel·la gòtica, que narra històries misterioses i de terror la novel·la negra, que mostra l’actuació dels delinqüents i els ambients més baixos de la societat la novel·la rosa, que se centra en les relacions sentimentals dels personatges la novel·la històrica, que pretén reflectir la vida d’una època determinada


dimecres, 11 de març del 2015

B / V

Les lletres B i V
Normes:

Recorda que els imperfets de la primera conjugació:

Altres mots a recordar:


Exercicis
1. Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui: 
La cançó de la reixa  ___a tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passa___a  sempre pel carrer nou i cada ___egada es para___a a tocar la reixa. Sempre s'in___enta___a  no___es cançons, picant quan calia so___re les  ___arres. ___a  in___entar una cançó per cadascun dels ar___res que  ___eia al parc: el pi, l'a___et, el cedre del Líban, l'es___elt  xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als nú___ols. ___a  in___entar una cançó per l'a___inguda que puja___a cap a la casa, pels camins que s'endinsa___en a les  ___erdes  galeries sota els ar___res, per l'her___a i pels parterres florits. Però no ___a dir res del seu desco___riment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret
(Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons)


2. Fes el mateix que l'exercici anterior: 
ca___re, sa___er, plo___ia, escri___ia, en___iar, in___itar, en___ellir, con___icció, in___ent, ___rasa, o___ligar, ___la___a, om___ra, escla___a, escali___ada, atracti___a 


3. Omple els buits de les frases següents amb b o v: 
a) Sempre  arri___a___a   tard a les reunions. 
b) A___ui m’he lle___at a les ___uit del matí per anar a empro___ar-me una ga___ardina. 
c) Aquell paisatge era d’una gran  ____ellesa. 
d) M’he deixat el mò___il engegat en una reunió. 
e) L’advocat de la família tre___alla en un cas de di___orci.


4. Emplena els buits d‟aquestes frases amb una b o una v: 
1. Si sa___essis on tens la mà dreta, aniries més ___en orientat. 
2. He aparcat l’automò___il a la   ___aixada, a mà dreta. 
3. A una mà tro___aràs  els  ca___alls i, a l’altra, els ___edells 
4. L’Este___e  té  ___ones mans. És molt  hà___il  en tot. 
5. No pateixis per la ___eatriu. T’en___ernissarà molt ___é el moble. Hi té la mà trencada. 
6. L’Euse___i  es  cansa___a moltíssim. Li ___am donar un cop de mà entre tots. 
7. L’E___arist era el tresorer del club. El van acomiadar perquè se n’unta___a les mans. 
8. Si deixa___a  de la mà la feina del pa___elló, no l’acaba___a mai. 
9. No dona___a  a  l’a___ast  en aquella feina, no tenia prou mans per fer-la. 
10. No em ___a agradar com feia el míting aquell orador: parla___a massa amb les mans. 
11. Jo no esta___a assegurat ni res. Em paga___en a final de mes per sota mà. 
12. Haguessis  ___ist com  pica___en  de mans els espectadors da___ant d’aquells gags! 
13. Què porta___es entre mans ahir al ___espre? Esta___es amoïnat per alguna cosa, oi? 


Per a practicar més, tens exercicis autocorrectius:


diumenge, 15 de febrer del 2015

M. N, R, RR


La m i la n són dos sons nasals (l’aire surt, a més de per la boca, pel nas) que, a vegades, es poden confondre. 
Exemple:
Conte: narració curta. Contar un conte
Comte: títol nobiliari. El femení és Comtessa. 
Compte: acció de comptar, és a dir, de determinar el nombre d’alguna cosa. 


Escriurem m
  • Davant de b, p, m, f

ombra, rambla, també, embolicar, acompanyar, campió, pàmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar, gamma, amfiteatre, amfibi, àmfora, càmfora, èmfasi, nimfa, samfaina, simfonia, xamfrà.


Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.


Escriurem n
  • Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els prefixos con– en– in–: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar, desenfilar, infinit, inflor, desinflar. 
Excepcions: tramvia, circumstància, premsa, impremta, somriure, circumval·lació. 

En el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempció, redemptor, símptoma, assumpte, temptació, atemptar,...




Ex. Aplica la norma 1 i la norma 2 de la ema i la ena, i forma les paraules derivades corresponents a partir dels prefixos donats. Per exemple: commoure, engabiar, immòbil. 





La lletra es pronuncia, es pronuncia de forma simple (suau), o es fa múltiple (forta).
Exemples: mira/mirra pare/parra cera/serra

  • És simple el so de:
            mare, cara, pera, aritmètica, poruga

  • És múltiple el so de:
            rata, Ramon, arròs, guitarra, torre

El so fort de la r l’escrivim: -rr si va entre vocals: cotorra. -r en els altres casos: rossinyol



Pel que fa a la grafia, només la r múltiple presenta alguna dificultat, que ara comentem:

Recorda que:
– Els infinitius de la 1a, 2a i 3a conjugació s'escriuen amb -r final:
            1a conj: parlar, mirar, cantar...
            2a conj: córrer, témer, créixer...
                          (excepte els verbs acabats en -re: perdre, vendre...)
            3a conj.: dormir, patir, repartir...

– Cal distingir les formes del pretèrit perfet simple de l'infinitiu:
pret. perfet simple: ell estimà (va estimar), ell dormí (va dormir)
            infinitiu: estimar, dormir

– Els sufixos de derivació -ar, -er, -or, -dor s'escriuen amb -r final muda.
   bèstia   bestiar
            blau     blavor
            colom  colomar
            gris      grisor
            moc     mocador
            fusta    fuster            



Algunes paraules acaben amb una -r que no sona. És la r muda. Escrivim una r muda a final de paraula quan, en buscar una altra paraula de la mateixa família, porta la r i sona: paper – paperera, papereria...


Fixa't que quan pronunciem el mot arbre la primera r és muda. Tampoc pronunciem la -r de les formes d'infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos, com ara prendre, aprendre, reprendre...
         Comprendràs que no pugui venir.
            Finalment la Maria va aprendre a conduir.
                Si ens ho expliquessis, ho entendríem.


LLISTAT DE PARAULES AMB DÍGRAF RR
(...)
(...)
(...)
http://www.paraulesque.com/



EMBARBUSSAMENTS:
Per la carretera de Roses,
passa un carro carregat de rocs,
fent catacric-catacroc.

La rica de la parròquia no duu perruca perque li reca.

Un rus té un ris ros i s' esta al ras sense fer res.

-Ribes, que robes raves?
-No els robo, els raves, que els rebo.

Quí roba una arrova de roba no roba l' arrova, que roba la roba.

Peí la carretera, un carreter
porta un carro amb quatre rodes.
Per la carretera, un carreter
descarrega i passi-ho bé

Un tigre, dos tigres, tres tigres.
Tres tristos tigres corren per la selva.

Obre la porta i fa rac,
d' un bot ha saltat al rec,
més ben mudat que cap ric.
En Pau 1i ha tirat un roc
i l'ha fet caure del ruc.

Carrega el carro, carreter,
que, si tu el carregues,
jo ja el descarregaré




dijous, 29 de gener del 2015

Ortografia: H i L·L


Escrivim amb h inicial els mots següents:
 ham,  harmonia,  hereu,  heroi,  heura,  hexàgon,  higiene,  hissar,  hivern,  home,  honest,  hora,  hort,  hospital,  hotel,  humil,  humor,  humà,  hàbil,  hèrnia...

• el verb haver i els pronoms febles hi i ho
he, has, havia...


• les paraules formades amb els prefixos hemi-, hetero-, hipo-, hidro-, higro-, hiper-, homo-
hemicicle, heterodox, hipopòtam, hidrologia, higrometria ...

Escrivim amb h intercalada els mots següents:

 ahir, subhasta, subtrahend, tothom, vehicle...

• alguns mots cultes: 
adherir, anihilar, cohesió, exhalar, exhaurir, inherent, menhir, prohibir...

exclamacions:
ah, oh...


La h aspirada o la h bufada

La hac, quan no és pas muda, s'anomena "h aspirada" o - encara millor - "h bufada". Es tracta d'una "h" amb so consonant. Aquest so és propi de mots manllevats, i no s'apostrofa.
Pet tant, escrivim:
         la dictadura de Hitler, i no la dictadura d'Hitle
         l'aeroport de Houston, i no l'aeroport d'Houston
         el barri de Harlem i no el barri d'Harlem
         el hobby de la lectura, i no l'hobby de la lectura
         fa el hippy i no fa l'hippy




En canvi, si la hac no és aspirada, sí que s'apostrofa:
Així, doncs, escrivim:

         l'harem i no el harem
         l'hoquei i no el hoquei
         el partit d'handbol i no el partit de handbol
         un comís d'haixix i no un comís de haixix




Ex. Restitueix les hac on correspon.
Em actuat àbilment unint-nos al manifest
An llevat l’eura de les parets de l’ermita
Totom estava malumorat per la proibició
L’erba creixia a l’ort d’una forma exuberant
Em viscut en armonia tot l’ivern
Subastaran els instruments de l’orquestra filarmònica
Guardava l’am a l’ivernacle
L’orfe menjava ous i cacauets
A Ermenegild li agrada molt l’orxata
Un testament ològraf
El Rin travessa la Renània
Pel creixement armònic de la umanitat
Mereixes l’enorabona per aver conortat els orfes
Dibuixa un pentàgon i un exàgon
Té una forma eptagonal
S’a exaurit la teua novel·la
No eretarà la isenda perquè és massa boemi
A sofrit una emorràgia pel colp amb el veicle
Un menir preistòric
Escriu amb coerència, coesió i omogeneïtat


ha/ah!/a

§  ha: verb haver. Ell ha sortit.

§  ah!: interjecció. Ah!, ets tu.

§  a: preposició. Anem a Barcelona.

hem/em

§  hem: verb haver. Nosaltres hem vist a l’Anna.

§  em: pronom. Em penso que és cert.

he/eh

§  he: verb haver. Jo he dit això.

§  eh: interjecció. Eh? què dius?

hi/i

§  hi: pronom. Hi vaig anar ahir.

§  i: conjunció. Tu i jo anirem al parc.

ho/oh/o

§  ho: pronom. Ho vols ara?

§  oh: interjecció. Oh!, que bonic és!

§  o: conjunció. Tu o jo guanyarem el premi.



La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s'escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia ­habitual no marca d'una manera clara aquest so doble de la ela, i això fa que a vegades tinguem dubtes a l'hora d'escriure algunes paraules.

El fet que una paraula dugui ela geminada no està lligat a cap regla específica, ja que depèn de l'etimologia. 




Mots començats amb:
al·l: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, al·lucinar, al·lot

    il·l: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar

    col·l: col·legi, col·loqui, col·lapse, col·laborar, col·lecció, col·lega, col·locar,...

    gal·l: gal·lès, gal·licisme
    mil·l: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre

    sil·l: sil·logisme, síl·laba, sil·labari

Mots acabats amb:
    -el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la, mortadel·la, parcel·la

    -il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la

    -il·lar: destil·lar, cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar
    -el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir


Exemples d'algunes paraules emparentades amb d'altres que porten ll:
   axil·la (aixella)         metàl·lic (metall)                capil·lar (cabell)                



• Recorda que les paraules següents no duen l·l:
     alegria                      colònia                 elegància              religió
     celebrar                    color                    galant                   revelar
     colador                     columna               miler                    selecció
     colomar                    elaborar                milió                    solució





• S’ha de tenir en compte que el punt que separa les dues eles no és igual que el punt que indica el final d’una frase o d’una abreviatura. És un punt volat (una mica més alt que la línia de la base de l’escriptura). Els teclats a vegades tenen una tecla específica per a la ela geminada, i sempre tenen l’opció de fer el punt volat (generalment prement la combinació “majúscula + número 3”). Observem la diferència:
col.lecció / col·lecció
            il.lusió / il·lusió


                          




Totes les paraules amb l·l

acaramel•lar acaramel•lat acel•lular actinobacil•losi afal•lerar-se afil•le afíl•lia afil•loforat agàl•loc aiatol•là al•lantoic al•lantoide al•latiu al•lé al•legable al•legació al•legador al•legar al•legat al•legoria al•legòric al•legòricament al•legorisme al•legorista al•legorització al•legoritzar al•lel al•lèlic al•lelomorf al•lelomorfisme al•lelopatia al•leluia al•lergen al•lèrgia al•lèrgic al•lergogen al•lergòleg al•lergologia al•liaci al•liària al•licient al•ligació al•ligàtor al•lil al•lílic al•literació al•literar al•lo- al•locentrisme al•locòrtex al•lòcton al•locució al•loempelt al•loerotisme al•loestèsia al•lofànic al•lòfon al•lofonia al•lofònic al•logàmia al•logen al•logènic al•loglot al•lolàlia al•lomeria al•lometria al•lomètric al•lomorf al•lomòrfic al•lomorfisme al•lònim al•lòpata al•lopatia al•lopàtic al•lorítmia al•losteria al•lot al•lotada al•lotam al•lotejar al•loter al•lotigen al•lotip al•lotípia al•lotípic al•lotriomorf al•lòtrop al•lotropia al•lotròpic al•lotropisme al•loxana al•lucinació al•lucinador al•lucinant al•lucinar al•lucinat al•lucinatori al•lucinogen al•ludir al•lusió al•lusiu al•luvial al•luvió al•luvionament alcalicel•lulosa alquemil•la amaril•lidàcia amaril•lina amaril•lis ampul•la ampul•laci ampul•lat ampul•liforme ampul•lós ampul•losament ampul•lositat anal•lagmàtic anal•lantoic anal•lèrgic anèl•lid anguil•licultura anguil•liforme anisofil•le anisofíl•lia anisosil•làbic antial•lèrgic antibel•licisme antibel•licista antifibril•lant antil•lis antiparal•lel antofil•le antofil•lita anul•labilitat anul•lable anul•lació anul•lador anul•lament anul•lar anul•latiu apel•lable apel•lació apel•lament apel•lant apel•lar apel•lat apel•latiu apofil•lita apol•lini apol•lo aquarel•la aquarel•lista argil•lífer argil•lita argil•lo- aril•lat aril•loide armil•la armil•lar asil•làbic aspergil•losi atel•lana axil•la axil•lar axinel•la azol•la bacil•làcia bacil•lar bacil•lariofícia bacil•lèmia bacil•liforme bacil•losi bacterioclorofil•la bagatel•la basel•làcia bdel•li bdel•loide bèl•lic bel•licisme bel•licista bel•licorós bel•licorosament bel•licós bel•licosament bel•licositat bel•líger bel•ligerància bel•ligerant bel•lipotent bel•lita bèl•lua bel•luí beril•li beríl•lia beril•liosi bicarpel•lar bicel•lular bimetàl•lic bimetal•lisme bimetal•lista biometal•lúrgia biscutel•la bisíl•lab bisil•làbic bivitel•lí bombicíl•lid borratxel•lo boswèl•lia brucel•losi brunel•la buguenvíl•lea bulbil•lífer cagarel•la cal•la cal•li- cal•lígraf cal•ligrafia cal•ligrafiar cal•ligràfic cal•ligrafització cal•ligrama cal•lionímid cal•litricàcia cal•losa cal•lus calcofil•lita camamil•la cancel•lació cancel•lar canel•làcia capil•lar capil•laritat capil•lera capil•lici caprel•la caral•luma caramel•lera caramel•lització caramel•litzar caramel•lo caravel•la carboximetilcel•lulosa cariofil•làcia carnal•lita carnal•lític carpel•lar carpel•lat carretel•la cartel•la castel•là catafil•le cavil•lació cavil•lador cavil•lar cavil•lós cavil•losament cel•la cel•lo cel•lobiosa cel•lofana cèl•lula cel•lular cel•lulitis cel•luloide cel•lulós cel•lulosa cel•lulòsic centmil•lèsim ceratofil•làcia cerebel•litis cerebel•lós cianel•la cianofil•la circumval•lació circumval•lar ciríl•lic clorofil•la clorofil•lació clorofíl•lic coccinel•la codicil•lant codicil•lar codicil•lar col•laboració col•laboracionisme col•laboracionista col•laborador col•laborar col•lació col•lacionable col•lacionar col•lador col•lagen col•lagenosi col•lapsar col•lapse col•latari col•lateral col•lateralitat col•lateralment col•latiu col•lecció col•leccionador col•leccionar col•leccionisme col•leccionista col•lecta col•lectar col•lectici col•lectiu col•lectivament col•lectivisme col•lectivista col•lectivitat col•lectivització col•lectivitzar col•lector col•lectoria col•lega col•legatari col•lege col•legi col•legiació col•legial col•legial col•legialitat col•legialment col•legiar col•legiat col•legiata col•legir col•lèmbol col•lidir col•ligació col•ligar col•ligatiu col•limació col•limador col•limar col•lineal col•liquació col•liri col•lisió col•litigant col•locació col•locar col•locat col•locutor col•lodió col•loïdal col•loide col•loqui col•loquial col•loquialment col•loquier col•lotge col•lotípia col•ludir col•lusió col•lusori col•lutori col•luvial col•luvió colibacil•losi columel•la compel•latiu compel•lir compostel•là constel•lació constel•lar contraval•lació conval•lària copel•la copel•lació copel•lar coral•lí coral•lífer coral•ligen coral•lina coral•linàcia coral•loide coral•loriza cornual•lita corol•la corol•lari corol•lí corol•liflor corol•liforme coronil•la criptocristal•lí crisocol•la crisofil•la cristal•lí cristal•lífer cristal•litzable cristal•lització cristal•litzador cristal•litzar cristal•lo- cristal•lofílic cristal•lògraf cristal•lografia cristal•logràfic cristal•loide cucul•liforme damisel•la debel•lador debel•lar decasíl•lab decasil•làbic decol•lació descol•locació descol•locar descol•locat desempal•liar desil•lusió desil•lusionar destil•lable destil•lació destil•lador destil•lar destil•lat destil•latori destil•leria deumil•lèsim dil•lènia dil•leniàcia dinoflagel•lada disíl•lab disil•làbic dodecasíl•lab dodecasil•làbic ectofil•le el•lagitànnic el•lèbor el•leborina el•lipse el•lipsi el•lipsògraf el•lipsoïdal el•lipsoide el•líptic el•lípticament el•liptòcit el•liptocitosi electrocapil•laritat electrometal•lúrgia electrometal•lúrgic emol•lient empal•liada empal•liar empal•lidir enàl•lage enal•logen encaramel•lament encaramel•lar encaramel•lat enneasíl•lab enneasil•làbic epifil•le equipol•lat equipol•lència equipol•lent escal•lònia escarapel•la escil•la escil•laïna escil•lipicrina escil•lotoxina escintil•lació escintil•lar esclerofil•le esfenofil•lal espal•lació espinel•la espiril•làcia esporofil•le estel•lar estel•liforme estel•lionat estrabul•lat eulamel•libranqui excel•lència excel•lent excel•lentíssim excel•lentment excel•lir expel•lent expel•lir extracel•lular fal•laç fal•làcia fal•làcia fal•laciós fal•laciosament fal•laçment fal•lera fal•libilitat fal•lible fàl•lic fal•liforme fal•lisme fal•locràcia fal•lòcrata fal•lus fel•lació fel•loderma fel•logen fel•loplàstica fibril•la fibril•lació fibril•lar fibril•lat fibril•lós ficel•la fil•lidi fil•lita fil•lo- fil•locladi fil•lodi fil•loide fil•loma fil•lomania fil•lopodi fil•losilicats fil•loxera fil•loxerat filhel•lènic filhel•lenisme flabel•lació flabel•lat flabel•li- flabel•licorni flabel•liforme flagel•lació flagel•lador flagel•lant flagel•lar flagel•lar flagel•lat flagel•liforme fol•licle fol•licular fol•liculitis fontanel•la fotoal•lèrgia fotoal•lèrgic fotocèl•lula fotometal•lografia fotonovel•la fovil•la franel•la fregatel•la fregitel•la fringíl•lid frisel•la fritil•lària fumarel•la futil•la gal•la gal•landa gal•lat gal•ler gal•lés gal•li gàl•lic gàl•lic gal•licà gal•licanisme gal•licisme gal•liforme gal•linaci gal•lo- gal•loitalià gal•loitàlic gal•loromà gal•loromànic gel•laba gemel•lar gibel•lí gibel•linisme glicocol•la glumel•la glumèl•lula goril•la hàl•lux hel•làdic hel•lé hel•lènic hel•lenisme hel•lenista hel•lenístic hel•lenització hel•lenitzar helvel•la hemerocal•lis hemicel•lulosa hendecasíl•lab hendecasil•làbic heptasíl•lab heptasil•làbic heterofil•le heterosil•làbic hexactinèl•lida hexasíl•lab hexasil•làbic hidrargil•lita hidrocel•lulosa hidrofil•làcia hipàl•lage hipoal•lèrgic hipocristal•lí hipsofil•le holocristal•lí ictiocol•la idil•li idíl•lic il•lació il•latiu il•legal il•legalitat il•legalitzable il•legalment il•legibilitat il•legible il•legítim il•legítimament il•legitimitat il•lés il•liberal il•lícit il•licità il•lícitament il•licitud il•limitable il•limitadament il•limitat il•liri il•lita il•literari il•literat il•lític il•localitzable il•lògic il•lògicament il•luminable il•luminació il•luminador il•luminar il•luminat il•luminatiu il•luminisme il•luminista il•lús il•lusament il•lusió il•lusionable il•lusionador il•lusionar il•lusionisme il•lusionista il•lusori il•lusòriament il•lustració il•lustrador il•lustrar il•lustrat il•lustratiu il•lustre il•lustrement il•lustríssim il•luviació il•luvial il•luvió imbecil•litat imparisil•làbic impel•lent impel•lir impol•lut inapel•labilitat inapel•lable inapel•lablement infal•libilitat infal•lible infal•liblement inintel•ligència inintel•ligent inintel•ligibilitat inintel•ligible inintel•ligiblement instal•lable instal•lació instal•lador instal•lar instil•lació instil•lar intel•lecció intel•lecte intel•lectiu intel•lectiva intel•lectivament intel•lectual intel•lectualisme intel•lectualista intel•lectualitat intel•lectualització intel•lectualitzar intel•lectualment intel•ligència intel•ligent intel•ligentment intel•ligibilitat intel•ligible intel•ligiblement intercel•lular interestel•lar intermetàl•lic interpel•lació interpel•lant interpel•lar intracel•lular intramedul•lar intranquil•lament intranquil•litat intranquil•litzador intranquil•litzar isal•lòbara isal•lohipsa isal•lopotencial isal•loterma isosil•làbic itifàl•lic lamel•la lamel•lar lamel•lat lamel•libranqui lamel•libranquiat lamel•licorni lamel•liforme lamel•lirostre lapil•li legionel•la legionel•losi lenticel•la libel•làtic libel•lista libèl•lula lil•liputenc lobel•lar lul•lià lul•lisme lul•lista lumaquel•la macrofil•le mal•leabilitat mal•leabilització mal•leabilitzar mal•leable mal•lèol mal•leolar mal•lòfag mamil•la mamil•lar mamil•liforme maquiavèl•lic maquiavèl•licament maquiavel•lisme maquiavel•lista mariol•lo maxil•la maxil•lar maxil•li- maxil•lípede maxil•lo- maxil•lofacial medul•la medul•lar medul•lós megasporofil•le mel•lífer mel•lífic mel•lificació mel•lificar mel•liflu mel•lífluament merital•lus mesofil•le metal•lació metal•lar metàl•lic metal•lífer metal•liforme metal•litzable metal•lització metal•litzar metal•litzat metal•lo- metal•locromia metal•lòfon metal•logènia metal•logènic metal•lògraf metal•lografia metal•logràfic metal•loide metal•loteràpia metal•loteràpic metal•lúrgia metal•lúrgic metal•lurgista metilcel•lulosa micel•la micromil•límetre microsporofil•le microvil•li mil•lenari mil•lenarisme mil•lenarista mil•lenni mil•lerita mil•lèsim mil•li- mil•liampere mil•liamperímetre mil•liar mil•liari mil•libar mil•ligram mil•lilitre mil•limetrat mil•límetre mil•limètric mil•lirem mil•livolt miofibril•la miscel•lani miscel•lània mol•lície mol•lificació mol•lificar mol•lificatiu mol•lusc mol•luscoide monactinèl•lida monocarpel•lar monocristal•lí monofil•le monometal•lisme monometal•lista monosíl•lab monosil•làbic monosil•labisme montmoril•lonita mortadel•la motacíl•lid múl•lid multicel•lular napel•lina neohel•lènic neopal•li neurofibril•la nitrocel•lulosa no-bel•ligerància nomofil•le novel•la novel•lable novel•lador novel•lar novel•lat novel•ler novel•lesc novel•lescament novel•leta novel•lista novel•lístic novel•lística nucel•la nul•lament nul•lípara nul•litat ocel•lar ocel•lat octocoral•lari octosíl•lab octosil•làbic ombrel•la organometàl•lic oscil•lació oscil•lador oscil•lant oscil•lar oscil•latori oscil•latorial oscil•lòfon oscil•lògraf oscil•lograma oscil•lòmetre oscil•lometria oscil•loscopi osteocol•la ovocèl•lula ovovitel•lina pal•la pal•ladi pal•ladi pal•làdic pal•li pàl•lia pal•liació pal•lial pal•liar pal•liatiu pàl•lid pàl•lidament pal•lidesa panhel•lènic panhel•lenisme panhel•lenista papil•la papil•lar papil•liforme papil•litis papil•loma paracorol•la paral•làctic paral•laxi paral•lel paral•lela paral•lelament paral•lelepípede paral•lelepipèdic paral•lelinervi paral•lelisme paral•lelogram paral•lelogramàtic parcel•la parcel•lació parcel•lar parcel•lari parisil•làbic partel•la particel•la passarel•la pastorel•la patel•la patel•lar paul•línia pedicel•lari pedicel•lat pel•lagra pèl•let pel•letierina pel•lícula pel•licular pel•lúcid penicil•lina pentasíl•lab pentasil•làbic pil•lular pirogal•lol pluricel•lular plurivitel•lí pol•len pol•licitació pol•lini pol•línic pol•linífer pol•linització pol•linitzador pol•linitzar pol•linosi pol•lució pol•lucita pol•luent pol•luir policarpel•lar polifil•le polimetàl•lic polisíl•lab polisil•làbic pomel•la portapel•lícules postbèl•lic postil•la postil•lar potentil•la predel•la preexcel•lència preexcel•lent preexcel•lir prehel•lènic premaxil•la priscil•lianisme priscil•lianista procel•làrid procel•lariforme procel•lós procel•losament propel•lent propel•lir prosil•logisme protal•lus protocol•lari protocol•lització protocol•litzar prunel•la prunèl•lid pul•lòver pul•lulació pul•lulant pul•lular pulsatil•la pulverimetal•lúrgia pupil•la pupil•lar pupil•laritat pupil•latge pusil•lànime pusil•lànimement pusil•lanimitat putxinel•li quil•laia radicel•la radiometal•lografia radionovel•la ral•li ràl•lid rebel•lar-se rebel•lia rebel•lió recol•lecció recol•lectar recol•lecte recol•lector recol•lectora recol•locació recristal•lització recristal•litzar refocil•lació refocil•lar reinstal•lació reinstal•lar reparcel•lació reparcel•lar repel•lència repel•lent repel•lir repul•lular revel•lir rul•lo sabel•la sabèl•lid sabel•limorf salmonel•la salmonel•losi saltarel•la salvatel•la sapel•li sarcocol•la satèl•lit satel•litzable satel•lització satel•litzar sebel•lí selaginel•la selaginel•lal semimetàl•lic semioscil•lació shigel•la sibil•la sibil•lí sibil•lític siderometal•lúrgic sigil•lació sigil•lar sigil•lar sigil•lat sigil•lògraf sigil•lografia sigil•logràfic sigil•lós sigil•losament síl•laba sil•labació sil•labari sil•labejar sil•làbic síl•labus sil•lepsi sil•lèptic sil•limanita sil•logisme sil•logístic sil•logística sil•logísticament sil•logitzar silicoflagel•lat sinal•lagmàtic sobrecol•lecta sól•lera sol•lícit sol•licitació sol•licitador sol•lícitament sol•licitant sol•licitar sol•licitud soldanel•la subcel•lular submaxil•lar submetàl•lic sugil•lació supraaxil•lar tabel•la tabel•lari tabel•lió tal•là-tal•lera tal•li tàl•lic tal•lòfit tal•lofític tal•lós tal•lós tal•lus taral•la taral•larà taral•larejar taral•lejar taral•lirot tarantel•la tautosil•làbic tel•lur tel•lurat tel•luri tel•lúric tel•lurisme tel•lurit tel•lurita tel•lurós tel•lurur telenovel•la teofil•lina terebèl•lid tessel•la tessel•lat tetracoral•lari tetrasíl•lab tetrasil•làbic tifobacil•losi til•la til•ler tíl•lide tindal•lització titil•lació titil•lant titil•lar tol•le-tol•le tonsil•la tonsil•lar tonsil•lectomia tormentil•la tortel•lini tranquil•lament tranquil•litat tranquil•lització tranquil•litzador tranquil•litzant tranquil•litzar tremel•lal trifil•le trisíl•lab trisil•làbic trofofil•le tunicel•la turbel•lari umbel•la umbel•lar umbel•lat umbel•lífer umbel•lífera umbel•liflor umbel•liforme umbèl•lula unicel•lular univitel•lí vaccinel•la vacil•lació vacil•lada vacil•lant vacil•lar val•lisoletà vaníl•lic vanil•lina varicel•la vel•leïtat vel•leïtós verticil•lades verticil•lastre verticil•lat vexil•lar vexil•lari vexil•lòleg vexil•lologia vil•la vil•là vil•lanovià violoncel•lista vitel•la vitel•lí vitel•lina vitel•lus vorticel•la wol•lastonita xantofil•la xarel•lo xinel•la xinxíl•lid xitxarel•lo zigofil•làcia zigofil•le zooclorel•la zooxantel•la
http://catralan.blogspot.com.es/2007/12/toetes-les-paraules-amb-ll.html