Textos instructius

CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS INSTRUCTIUS 

Serveix per donar instruccions, per instruir, per aprendre (sentit de coneixement), per aconsellar, per prohibir, per fixar regles, normes, recomanar...

 Test de la columna estesa

https://www.youtube.com/watch?v=tkI0e48NZ50

COM HA DE SER LA INFORMACIÓ? 

Clara, coherent, concisa, neutra (objectiva), diversos graus de maneres de manar, ordenada

QUINA ESTRUCTURA TENEN? 

Llistes, graelles, punts...explicació inicial

QUINS COMPONENTS GRAMATICALS UTILITZEN? 

Lèxic específic, verbs (imperatiu, perífrasi d’obligació...), marcadors d’ordre, frases curtes, frases concretes,

http://blocs.cpnl.cat/castelldefels/files/2013/02/CARACTER%C3%8DSTIQUES-DELS-TEXTOS-INSTRUCTIUS.pdf

PAPALLONES PEL CÀNCER

https://www.youtube.com/watch?v=Z933l9YMDVU

EXEMPLES: manual d’instruccions, protocol d’actuació, cartells, lleis o normatives, instruccions o recomanacions mèdiques, fullet dels medicaments, itineraris, reglaments, receptes de cuina... 

           Instruccions de muntatge de la caixa niu del projecte "Nius" https://www.youtube.com/watch?v=7EMrEfjmUcM

Tipus de textos instructius

http://2casvinben.wikispaces.com/file/view/B09-LPX.pdf

Exemples de textos instructius

Reglament d'un joc: l’awalé

Regla 1 de l’awalé: la sembra

Per sembrar, heu d’agafar totes les llavors de qualsevol dels forats del vostre terreny i les heu d’anar posant una a una en els forats consecutius, seguint el sentit contrari de les agulles del rellotge. Quan arribeu al darrer forat del vostre terreny, continueu pels forats de l’altre jugador (sempre en sentit contrari a les agulles del rellotge).

Consultar més: http://www.awale.info/jugar-a-lawale/les-regles-de-lawale/

Cultiu de bolets amb substrats a punt per florir

http://www.boletsdesoca.com/?page_id=3331

http://2casvinben.wikispaces.com/file/view/B09-LPX.pdf

Textos expositius

La majoria de textos que ens trobem en l’àmbit acadèmic, és a dir, que llegeixes i treballes en els llibres de text i manuals, són expositius.

Els textos expositius ens donen informació sobre uns fets, un esdeveniment, una idea o un fenomen determinat…, d’una manera objectiva, clara i ordenada.

Exemple:

Estructura

Un text expositiu es divideix en aquestes tres parts:

• Plantejament: es presenta el tema del qual es parlarà (l’origen de la xocolata).

• Desenvolupament:s’exposa ordenadament la informació que es vol transmetre per tal d’informar o convèncer el receptor. Cada paràgraf desenvolupa una idea.

• Cloenda: és un resum breu del més important o una conclusió, com és el

cas de l’exemple.

L’estructura i organització de les idees

L’estructura d’un text ens serveix per a ordenar la informació d’una manera lògica.

A l’hora d’escriure un text expositiu, un cop tens clares les idees que vols transmetre, t’has de plantejar quina és la manera adequada d’organitzar-les: enumerant-les (com és el cas de l’exemple), exposant el problema i després la solució o exposant una causa i les seves conseqüències.

Fixa’t en l’esquema del text que acabes de llegir:

http://edebe.com/educacion/documentos/830440-0-529-104334_LENG%20CAT%202ESO%20BAJA-optim-corr.pdf

Recursos

En l'explicació, l'emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L'emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l'exemplificació i la definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.

Recursos lingüístics

El verb de l'explicació és el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullen esdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.

La utilització d'adjectius i d'adverbis prové de la necessitat de donar una idea exacta d'allò de què es parla perquè pugui ser entesa l'explicació, i no de la intenció de buscar un efecte estètic ni de fer conèixer el nostre punt de vista o sentiments sobre l'objecte explicat, com passa sovint en les descripcions i en les argumentacions. És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles». De fet, la selecció dels noms (substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor precisió possibles.

L'ús dels termes ens assegura una interpretació única. Els termes comporten una absència d'ambigüitat, i evitar l'ambigüitat és una condició bàsica de tot text explicatiu.

http://www.xtec.cat/iesjbau/webquestpp/t_exp_c.htm

http://es.slideshare.net/elisiafs/coherncia-i-cohesi-dels-textos-expositius-rbrica-3423104

Comunicació i textos

En tot procés de comunicació se solen distingir els següents elements:

- Emissor: Persona que utilitza un codi per a emetre un missatge (verbal o no verbal). 

- Missatge: idees, propòsits i intencions que es volen transmetre, en un codi o conjunt sistemàtic de signes.

- Canal: Mitjà o conducte per on es transporta el missatge.
- Codi: Conjunt organitzat de senyals arbitraris que formen el llenguatge mitjançant el qual ens comuniquem.

- Receptor: Persona o persones que reben el missatge i el descodifiquen, tradueixen les paraules idees o sentiments de l’emissor. 

- Context: Permet interpretar el missatge.

http://www.xtec.cat/~efranqu2/fol/gpr/pdfs/unitat3_2.pdf

Les barreres o tanques són elements que impedeixen que la comunicació arribi o que la seva emissió o recepció es produeixi de manera errònia.

Tipus de barreres:

· Barreres degudes a l’entorn: ambientals, característiques físiques de l’espai, elements deguts a l’organització de l’activitat.

·  Barreres degudes a l’emissor: relacionades amb el codi a usar, relacionades amb l’habilitat de la persona.

·   Barreres degudes al receptor.

ACTIVITAT

Identifica els problemes de les situacions comunicatives d'aquests vídeos:

Visionat: 4'26'' 5'43''

(Plats bruts  Capítol 66: Tinc piu-piu) 

 https://www.youtube.com/watch?v=aQuSVZ4cX7I

https://www.youtube.com/watch?v=WLC-9c1VViE

Textos segons el canal

És el mitjà a través del qual ens comuniquem: el canal oral i el canal escrit.

Diferències entre la llengua oral i escrita:

http://blocs.cpnl.cat/superiorselva/files/2011/04/Llengua-i-variaci%C3%B3.pdf

Els textos segons la funció comunicativa

http://arquidonia.files.wordpress.com/2014/01/tipologia-de-textos.jpg

http://lectures2esogrevol.blogspot.com.es/2014/02/exemples-de-tipologies-textuals-2n-deso.html

LES PROPIETATS  TEXTUALS

adequació	A qui va dirigit el missatge? Quines funcions del llenguatge incorpora? selecció de la varietat (dialectal o estàndard) selecció del registre (formal/informal, objectiu/subjectiu...) fórmules i girs estilístics propis de cada comunicació
coherència	Com estructuraré el missatge? selecció de la informació (idees clares i rellevants) progressió de la informació (ordre lògic, tema/rema...) estructura del text (parts, introducció, cloenda...) estructura del paràgraf (extensió, unitat...)
cohesió	Quins recursos faré servir perquè el missatge tingui sentit, i no sigui repetitiu o incomprensible? puntuació (signes, majúscules...) enllaços (marcadors textuals, conjuncions...) anàfora (pronoms, sinònims, hiperònims, elisió...) díctic altres (verbs, determinants, ordre dels elements en la frase...)

http://www.xtec.cat/~jclosa12/pau/htm/prop1.htm

L'ADEQUACIÓ

Es tracta de triar els elements que encaixen més amb la situació comunicativa. P.ex. l'ús correcte del grau de formalitat del llenguatge. A ningú se li acudiria anar a un casament vestit amb xandall, no és un vestit adequat per a l'ocasió. En l'ús del llenguatge també cal tenir en compte el context; la situació comunicativa, el receptor, la finalitat de la comunicació, el missatge etc. No tractem de vostè el nostre germà ni tractem de tu una persona de vuitanta anys que no coneixem. Cal triar el registre, formal o informal, segons qui sigui el nostre receptor. Exemples d'errades de registre:

• Inadequació: ús de formes pròpies del canal oral en un escrit

És inadequat escriure en un treball: És aquest un tema que no vull parlar de moment. Es tracta d'una frase d'ús habitual en la llengua col·loquial però en el registre formal hauria de ser: És un tema del qual (o sobre el qual) no vull parlar de moment.

• Inadequació: ús de paraules formals en un text col·loquial 

En una conversa entre amics resulta inadequat dir: Estic esmaperdut de sentir-te parlar així. Per aquest registre seria més adequat utilitzar alguna d'aquestes paraules: desconcertat, sorprès, desorientat, confós, estranyat, ...

LA COHERÈNCIA

Dóna significació al text i presenta la informació necessària i de manera lògica i ordenada. Un text coherent:

• tracta un tema central i té un sentit global.
• exposa les idees amb continuïtat.
• no té contrasentits ni ambigüitats.
• presenta les idees ordenades. 

ACTIVITAT

Llegeix la notícia següent i respon el màxim nombre de preguntes:

1. De qui parla?

2. Què ha fet?

3. A on ho ha fet?

4. Quan ha passat?

5. Com ha passat?

6. Per què ho ha aconseguit?

LA COHESIÓ

Es refereix als mecanismes sintàctics que permeten lligar i travar  bé les diferents parts d'un text. De la mateixa manera que un conjunt de perles necessita un fil interior que les uneixi i les converteixi en collaret, un conjunt de paraules necessita elements que el cohesionin i el converteixin en text.

Aquests elements cohesionadors són la puntuació, els connectors, els pronoms, etc. Cal utilitzar-los amb varietat per evitar que les repeticions facin pesat el text. Per exemple, si descrivim un personatge no repetirem constantment el seu nom sinó que podem substituir-lo per pronoms o sinònims. Un altre exemple seria el text següent; el primer repeteix molt elements i el segon s'ha procurat agilitzar-lo tot mantenint la cohesió.