L'ARGUMENTACIÓ
El text argumentatiu pretén convèncer d’alguna cosa al receptor; en certa manera,
intenta defensar o atacar una tesi amb arguments a favor o en contra, respectivament.
Una bona argumentació ha de comptar amb una bona llista d’arguments que puguin
convèncer i, si és el cas, contrarestar possibles contraarguments.
L'argumentació es troba en:
L'argumentació es troba en:
- els debats
- els articles d'opinió
- les cartes al director dels diaris
- la defensa i l'acusació dels judicis
- els discursos polítics
- etc.
Elements i estructura
El text argumentatiu no presenta una estructura lineal, però sí que té en compte la
presència d’una sèrie d’elements:
1. Tema al voltant del qual girarà l’argumentació. L’objecte de l’argumentació sol ser
polèmic.
2. Tesi que es defensa (o idea de fons), és a dir, la postura de l’emissor respecte al
tema polèmic.
3. Arguments que recolzen la tesi: raons, proves, exemples,etc. en què es basa la tesi.
4. Conclusió que reforça la postura.
Introducció
L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que
utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet
estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments.
Desenvolupament
D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer
una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per
reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre.
D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i
l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un
ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones.
En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en
família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia
de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció.
Conclusió
Per tant, considero que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar
a una notable disminució en les relacions humanes directes.
Característiques lingüístiques
del text argumentatiu
EXEMPLE TEXT ARGUMENTATIU:
PENA DE LLIBRE
INTRODUCCIÓ
A Binanlmádena (Màlaga), com en molts altres llocs, suposo, els motoristes menors d’edat paguen poquíssimes multes de circulació. Per insolvència o per la raó que sigui. La policia local s’ha posat d’acord amb l’alcalde per evitar que continuï el que consideren una presa de pèl. La solució és curiosa: qui no paga haurà de llegir un llibre.
DESENVOLUPAMENT
Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguin llegir llibres que no
novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? […] I què passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura?
Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.
CONCLUSIÓ
També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home… N’està segur? […] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents.
(Josep M. Espinàs, Avui, 23-9-97)
https://aradsuperior.wordpress.com/larticle-dopinio/
TEXT ARGUMENTATIU:
TEXT ARGUMENTATIU:
Pocs
dies abans de ser executada a Texas, Karla Faye Tucker va dir: "No diguin
que em maten perquè sóc una amenaça futura per a la societat, perquè
definitivament, no ho sóc." Per què va morir, doncs? Havia assassinat una
parella i l'havien sentenciada a mort. Reunia dos dels requisits més freqüents
en els condemnats: no tenir recursos per pagar un bon advocat i haver matat
persones de raça blanca. Als Estats Units (EUA) cap fiscal demana la pena
capital, si l'acusat pot pagar un bon defensor i la víctima és de raça negra.
La
pena de mort és matar una persona de manera legal. Defensar la seva aplicació
implica acceptar la tortura: tota execució ho és, així com els dies, setmanes i
mesos anteriors. També és inútil, no hi ha cap evidència que tingui un poder dissuasiu.
Al Canadà, el nombre d'assassinats ha baixat molt després de l'abolició de la
pena capital. Als EUA hi ha estats que no la tenen i d'altres que l'apliquen
freqüentment. Per què? Diuen que l'opinió publica hi està a favor. Jo parlaria
més d'una utilització de la pena de mort per raons polítiques.
A
més molts informes demostren que no hi ha cap argument que ens en demostri la
utilitat. Un psiquiatre japonès afirma que cap dels 145 condemnats per
assassinat havia pensat en la possibilitat de ser executat. El resultat d'una
enquesta a la policia nord-americana sobre la reducció de la violència donava
un 1% d'efectivitat a l'augment de les execucions. La pregunta no és qui mereix
morir, sinó qui pot matar. Jo crec que l'estat no pot fer-ho, no es pot lluitar
contra la violència amb més violència.
(Amparo Granada "Discriminació i
racisme" a El Periòdico de
l'Estudiant. Maig de 1998. Núm. 6. Ed Zeta. )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada